Finlàndia tanca completament la frontera amb Rússia per evitar l'ús de migrants com a arma

Barcelona / Brussel·lesLes imatges de grups de migrants arribant en bicicleta als passos fronterers finlandesos, envoltats de neu i a temperatures gèlides, s'han repetit les últimes setmanes a tots els mitjans del país nòrdic. Finlàndia acusa el Kremlin d'intentar posar en risc la seva seguretat mitjançant l'ús de migrants com a arma, com ja va fer Bielorússia fa dos anys a les fronteres amb Polònia, Letònia i Lituània. Per aturar-ho, aquest dimarts el govern finlandès ha decidit tancar completament la frontera amb Rússia. El 18 de novembre ja van quedar clausurats els passos fronterers del sud del país, els de més activitat, però el flux de migrants (tot i que reduït) es va traslladar al nord, i la setmana passada la mesura es va ampliar a tota la resta de passos, tret del de Raja-Jooseppi, el més septentrional. Però a partir de dijous ja no es permetrà l'entrada de ningú a Finlàndia des de Rússia a través de cap pas terrestre. L'última vegada que la frontera es va tancar completament va ser fa 80 anys, durant l'última guerra entre els dos països.

La mesura s'aplicarà inicialment durant dues setmanes, però la ministra d'Interior, Mari Rantanen, ha deixat clar que s'ampliarà si és necessari. "El nostre objectiu és que la situació excepcional que hi ha a la frontera est de Finlàndia torni a la normalitat com més aviat millor. No acceptem cap intent de soscavar la nostra seguretat nacional", ha manifestat el primer ministre, el conservador Petteri Orpo, en una roda de premsa. "Rússia ha provocat aquesta situació i també és capaç de posar-hi fi", ha afegit. Finlàndia, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, creu que aquest atac és conseqüència de la seva entrada a l'Aliança Atlàntica, tot i que el Kremlin nega que hi hagi cap acció deliberada per part seva.

A partir de dijous, quan el pas de Raja-Jooseppi també tanqui, només serà possible demanar asil a Finlàndia als ports i aeroports. El cap de la guàrdia fronterera, Matti Sarasmaa, ha assegurat que els treballadors han rebut "instruccions específiques" sobre com actuar en cas que demandants d'asil continuïn arribant a la frontera est, tot i que no n'ha donat detalls i no ha respost què passarà a la pràctica si hi ha persones a qui s'impedeix entrar al país enmig de la neu i temperatures sota zero.

Des de principis d'agost, uns mil migrants procedents del Pròxim Orient i l'Àfrica han demanat asil a Finlàndia a la frontera est, procedents de Rússia. Aquesta xifra queda lluny del pic de 32.500 sol·licitants d'asil que van arribar al país nòrdic el 2015, però el govern subratlla que el flux s'ha accelerat considerablement les últimes setmanes. Les autoritats finlandeses ho atribueixen a un canvi en la manera d'actuar de les autoritats russes, que fins fa poc no permetien que els immigrants sense papers continuessin fins a la frontera finlandesa. Segons han relatat alguns migrants a mitjans finlandesos, els policies de duanes russos faciliten els viatges i les màfies s'aprofiten de la situació.

Traficants coordinats amb les autoritats

"Els traficants de persones conviden tothom a venir. Ha corregut la veu que hi ha via lliure per entrar", explicava Moayad Salami a la cadena Yle. Ell va marxar de Síria a principis de novembre i va volar fins a Moscou. Després de passar per Kazan, on té família, va arribar a Sant Petersburg, tal com li havia indicat el contrabandista a través de Telegram. Un cop allà, el traficant li va dir que el seu viatge fins a la frontera finlandesa ja havia estat concertat amb l'exèrcit rus. L'endemà, dos taxis van arribar a l'hostal on el van allotjar i el van traslladar, juntament amb altres migrants, fins a un punt fronterer rus. Allà, va haver de pagar 300 euros per una bicicleta, amb la qual va poder arribar fins a territori finlandès. Segons explica Salami, un cotxe de policia rus els va seguir fins que eren a menys d'un quilòmetre de la frontera de Finlàndia, al pas de Vaalimaa, al sud, abans que quedés tancat.

Dos migrants més, Rayan Alhariri i Kamal Tawil, han explicat un relat molt similar també a Yle. "Em vaig adonar que eren molt cooperatius", afirmava Alhariri, referint-se a les autoritats russes. Tot i això, la cadena finlandesa indica que no ha pogut verificar quina o quines autoritats estan assistint els migrants en aquests viatges fins a Finlàndia, si és que ho estan fent.

Brussel·les apunta a les màfies

Paral·lelament, la Comissió Europea ha presentat aquest dimarts una proposta legislativa que vol endurir les penes als responsables de les organitzacions criminals que trafiquen amb migrants. El 90% d'immigrants irregulars que arriben a la Unió Europea ho fan a través de màfies i de traficants de persones, segons les estimacions de Frontex, l'agència de control de fronteres del bloc europeu. I fa temps que Brussel·les assenyala aquestes màfies com les principals culpables de l'entrada de nouvinguts irregulars, del maltractament que reben i dels milers de morts (28.000 des del 2014, segons Brussel·les) a la Mediterrània.

Brussel·les pretén harmonitzar a tots els estats membres les penes als traficants de migrants. Els que hagin provocat la mort d'una o més d'una persona hauran d'afrontar una pena màxima d'almenys 15 anys de presó, set més dels que preveu la legislació vigent de la UE. La pena seria de màxim 10 anys en cas que el traficant hagi exercit "violència greu" o formi part d'una organització criminal o hi hagi contribuït d'alguna manera.

D'altra banda, la Comissió Europea també vol donar més competències a la policia comunitària, l'Europol, i crear diferents mecanismes de traspàs d'informació i col·laboració entre els estats membres. A més, remarca que cal desresponsabilitzar legalment les organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a salvar persones que es troben en perill a la Mediterrània. Cal recordar que l'extrema dreta, especialment la italiana, sovint ha dificultat la feina humanitària d'aquestes ONGs i les ha acusat de ser còmplices dels traficants de migrants.

En la mateixa línia, aquesta directiva comunitària també especifica que l'ajuda altruista cap a un immigrant que es troba en una situació irregular no és delicte. És a dir, deixa clar que és legal que famílies i organitzacions ajudin els nouvinguts a aconseguir els papers de residència, una llar o a trobar feina. Això sí, sempre ha de ser sense ànim de lucre i, si els ajuden a entrar o quedar-se dins de la Unió Europea, ho han de fer sense "una alta probabilitat de provocar danys greus al migrant".

Brussel·les assegura que tira endavant aquest tipus de mesures per protegir els immigrants que volen arribar a la Unió Europea. Ara bé, fa temps que l'executiu comunitari, liderat per la conservadora Ursula von der Leyen i influït per l'agenda política de l'extrema dreta, vol reduir com sigui l'entrada de nouvinguts irregulars al bloc europeu. En aquest sentit, està intentant tancar acords amb diferents països tercers, com Tunísia, perquè, a canvi d'una pluja de milions europea, frenin els immigrants que volen salpar des de la costa africana fins al Vell Continent. En aquests pactes no es tracta com es pretenen aturar aquests migrants i quines conseqüències humanitàries poden comportar pels milers de persones que volen venir a viure a la Unió Europea.