El comissari francès dimiteix i carrega contra Von der Leyen

Brussel·lesUrsula von der Leyen va revalidar mandat al capdavant de la Comissió Europea sense gaires maldecaps ni sorpreses d'última hora, però la formació del seu equip de govern se li està encallant. Ja ha ajornat una setmana, fins a aquest dimarts, la presentació del Col·legi de Comissaris davant del Parlament Europeu per la manca de paritat de gènere i, aquest dilluns, un dels homes que havia de tenir més pes a Brussel·les, el liberal francès Thierry Breton, ha dimitit.

De fet, Breton ha acusat la mateixa Von der Leyen de demanar al president francès, Emmanuel Macron, que proposi un altre perfil i prescindeixi d'ell. "Vostè va demanar a França que retirés el meu nom, per motius personals que en cap moment ha discutit amb mi, i a canvi suposadament ha ofert una cartera més important per a França", diu en un comunicat a X.

Després que aparentment Macron acceptés el tracte amb Von der Leyen, Breton ha presentat la seva dimissió immediata de mala gana, i al cap de poques hores França ha anunciat que proposa en el seu lloc Stéphane Séjourné, l'actual ministre d'Exteriors francès i expresident del grup liberal del Parlament Europeu. Segons fonts de l'Elisi, l'objectiu és que Séjourné es quedi una cartera similar a la que tenia Breton, però que sigui més àmplia i inclogui competències en matèria de sobirania industrial, tecnologia i competitivitat.

En aquest sentit, l'Elisi també ha volgut recordar el paper de Breton durant els últims cinc anys a la Comissió Europea, on ha ressaltat com un dels flagells contra les xarxes socials. Entre d'altres, ha sigut un dels màxims impulsors de la Llei de Serveis Digitals, que pretén lligar més curt les grans tecnològiques per evitar que abusin de la seva posició dominant i per garantir els drets dels consumidors europeus. A través d'aquesta normativa, l'executiu comunitari ha obert expedients a diferents companyies i les ha obligat a modificar el seu model de negoci.

Cal recordar, però, que Breton ha sigut un dels comissaris que han mantingut una relació més tensa amb Von der Leyen, i abans de les eleccions europees la va acusar de voler acaparar totes les carteres de la Comissió Europea i exercir un lideratge massa personalista. De fet, és una crítica que comparteix amb altres dirigents comunitaris liberals i sobretot socialdemòcrates, com el comissari d'Economia, l'ex primer ministre italià Paolo Gentiloni, o el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Més polèmica: un vicepresident de Meloi

Von der Leyen no ha tingut cap mena de recança a l'hora d'incloure la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, al centre de poder de Brussel·les, i han mostrat bona sintonia des del primer dia. Totes dues es necessiten. Ara bé, una part important de l'Eurocambra, que va haver de ratificar la candidatura de Von der Leyen i haurà d'aprovar el seu nou executiu, no veuen amb gaire bons ulls aquesta relació. En aquest sentit, la família socialdemòcrata i els liberals, que són els principals socis del Partit Popular Europeu (PPE), s'oposen a acceptar l'actual ministre d'Assumptes Europeus italià, Raffaele Fitto, que és membre de Germans d'Itàlia, com a vicepresident del nou executiu.

Tant la família liberal com la socialdemòcrata, que qualifiquen el candidat d'"inacceptable", retreuen a Von der Leyen que no opti per donar carteres de poc pes al govern de Meloni i li entregui ni més ni menys que una vicepresidència. Amb altres països governats per l'extrema dreta, com Hongria o en el passat Polònia, la conservadora alemanya va relegar els seus comissaris a un segon pla. En aquest cas, però, Von der Leyen pretén mantenir les bones relacions amb el partit de Meloni, que té molt pes a l'Eurocambra, i tenir una legislatura com més tranquil·la millor.

D'altra banda, Von der Leyen continua lluitant per assolir un executiu el màxim de paritari possible, tot i que els estats membres l'hi estan posant molt complicat. La gran majoria ha proposat perfils masculins per ser comissari i, tot i que ha aconseguit que alguns canviïn de candidat i optin finalment per un nom femení, la pròxima Comissió Europea es preveu que estigui formada per poc més de 10 dones —a l'espera d'Eslovènia— del total de 27 membres que la conformen.