“Rússia té dret a ser forta”: Putin anuncia que suspèn el tractat de desarmament nuclear

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha pronunciat un discurs davant les dues cambres del Parlament rus, gairebé un any després de l'inici de la invasió d'Ucraïna. Insistint en la retòrica que el Kremlin ha defensat des del primer dia, Putin ha culpat Occident: "Ells van començar la guerra i nosaltres hem recorregut a la força per aturar-la": "Estem segurs que pretenien atacar el Donbass". I ha assenyalat que "el pròxim objectiu és Sebastòpol", la base russa a la província de Crimea. Citant el primer ministre de la Rússia del tsar Nicolau II, Piotr Stolipin (1982-1911), ha proclamat que "Rússia té dret a ser forta", una frase que ha desencadenat una gran ovació. No hi ha hagut en tot el discurs, que ha durat més de dues hores, cap referència a una desescalada ni a una perspectiva de negociació. Ni tampoc a cap canvi d'estratègia militar. Aquesta tarda s'espera a Varsòvia el discurs del president nord-americà Joe Biden, que ahir va visitar breument Kíiv.

L'única referència rellevant en la llarga al·locució del president rus ha estat en matèria de no proliferació nuclear. Putin ha dit que no tindria sentit permetre inspeccions dels Estats Units de l'arsenal nuclear rus, "per la manca de cooperació" dels Estats Units i l'OTAN. "Em veig forçat a anunciar que suspenem la participació en el tractat d'armes ofensives estratègiques", ha afegit, tot i que ha aclarit que Moscou no es retira de l'acord. També ha advertit que si els Estats Units fan proves amb armament nuclear, Rússia farà el mateix, però ha descartat ser el primer a fer un atac nuclear.

Nicolás de Pedro, investigador de l'Institute for Statecraft, especialitzat en Rússia, explica a l'ARA que aquest anunci "és un intent de posar sobre la taula la seva última, o única, gran carta negociadora, que és el control de les armes estratègiques". Rússia i els Estats Units havien estès l'acord New Start fins al 2026, "cosa que posposava el debat sobre un tema que és d'interès comú dels dos països fins a un moment més propici –diu De Pedro–, i si no ho ha pactat amb la Xina pot ser que l'anunci no agradi a Pequín". Per a l'analista, "l'amenaça nuclear, no pas l'ús d'armes nuclears, és la principal arma negociadora del Kremlin".

"No estem en guerra amb el poble ucraïnès"

Mentre Putin parlava, artilleria i avions russos bombardejaven el centre de Kherson (un hospital, un barri residencial i les proximitats d'una escola bressol), on han deixat almenys sis víctimes, segons el govern local. Però el president rus no ha tingut escrúpols per negar l'evidència: "Nosaltres no estem en guerra amb el poble ucraïnès, el poble ucraïnès és ostatge d'Occident, que ha ocupat Ucraïna". Ha acusat l'OTAN de lliurar armes nuclears a Ucraïna abans de la invasió, cosa que no té cap base. Ha citat les intervencions de l'OTAN a l'antiga Iugoslàvia, l'Iraq i Síria, i ha parlat de "segles de colonialisme i dictadura".

Per al politòleg rus Kirill Xamiev, expert en relacions politicomilitars del Kremlin, el discurs de Putin no ha aportat cap novetat significativa. "Ha estat com una sessió amb un psicoterapeuta: la narrativa de Putin és que tot va bé, que tenim uns petits problemes, però el missatge a la gent és que es relaxin, que creguin en ell i que guanyarem", explica a l'ARA. "Servirà per calmar la seva audiència, la gent que depèn del sector públic i que ara està espantada, però no calmarà els falcons que estaran decebuts perquè la guerra continuarà sent una operació militar especial, sense cap canvi organitzatiu important", afegeix. "Per primer cop he tingut la sensació que realment Rússia està perdent la guerra. Putin ha mantingut la seva imatge de superioritat, com si fos capaç de gestionar la situació, però després d'aquest discurs buit em sembla més feble", conclou.

En declaracions a l'ARA, un altre politòleg rus, Fiódor Kraixenínnikov, que viu a l'exili, coincideix que el president rus ha parlat a la seva audiència: "No ha estat un discurs ni per a Occident ni per al sector de la societat russa que no li fa costat, perquè fa deu anys que no discuteix amb nosaltres". "Putin ha considerat que els qui li són fidels (sobretot el sector públic, que en depèn) no volen sentir a parlar ni de la guerra ni de política, i per això s'ha centrat en qüestions socials: pensions, ajudes socials a joves i gent gran... Entén que la seva gent ara espera mesures socials, perquè la vida a Rússia és cada cop més difícil", afegeix. I és que el president rus ha farcit la seva intervenció de promeses sobre millores socials: incrementar el salari mínim fins a 19.240 rubles al mes (uns 240 euros), obrir 400 escoles aquest any, o ampliar a sis anys la durada de les carreres universitàries. Putin ha dit també que els combatents podran fer descansos de quinze dies cada sis mesos per reunir-se amb la seva família.

Kraixenínnikov creu que Rússia "ja ha perdut la guerra d'Ucraïna" però constata que "Putin encara té molts recursos" i que "queda clar que no pensa parar". "Ens hem de preparar per a una guerra llarga", afegeix. Com és habitual en els seus discursos, Putin ha donat la seva versió de la història. Ha repassat des de l'Imperi Austrohongarès i ha acusat Occident de fer servir "fins al dimoni o, si cal, els nazis" per atacar Rússia. També ha dibuixat un escenari en què l'OTAN voldria "convertir un conflicte local en global" en què estaria en joc "l'existència del país".

Discurs homòfob

Putin ha tornat a atacar els drets LGTBI. Sense donar cap evidència, ha insistit en acusar Occident de "promoure la pedofília", i s'ha mostrat contrari al matrimoni gai dient que "la família és la unió de l'home i la dona", com "diuen els textos sagrats de totes les religions de la terra". També ha promès "defensar les criatures de la degradació", un comentari seguit de forts aplaudiments.

Kraixenínnikov explica per què aquesta obsessió de Putin amb la família: "Tot i que l'homofòbia a Rússia és molt forta, amb la propaganda putinista s'han inculcat els valors tradicionals, familiars i religiosos a la societat. Igual que Hitler acusava de tots els mals del món els jueus i Franco feia el mateix amb els maçons, Putin ha de trobar una altra minoria per demonitzar-la, així que presenta la comunitat LGTBI com la quinta columna del mal occidental que amenaça el modus vivendi de la societat russa".

Economia i sancions

Putin ha acusat Occident de "voler fer patir els russos" amb les sancions internacionals, però ha assegurat que l'economia russa està resistint el cop "millor del que es creien". El president rus ha criticat també els oligarques que han fet negocis a Europa i el fet que després de la caiguda de l'URSS s'intentés "copiar" el capitalisme occidental, una política que va convertir el país en un mer exportador de primeres matèries i va impedir el desenvolupament d'una indústria avançada pròpia. I ha assegurat que, com ell els havia advertit, els oligarques russos han vist com les seves inversions a Europa han estat "simplement robades", en referència a les sancions després de la invasió d'Ucraïna. En to populista ha dit que els russos del carrer "no senten pena pels superrics que han perdut els iots" i ha instat els oligarques a mantenir les inversions dins del país. 

El discurs de Putin no ha sorprès els opositors russos a la diàspora, com Júlia Taran, de l'Associació Espanyola de Russos Lliures: "La propaganda del Kremlin funciona a base de la confusió, barrejant mentides i mitges veritats. Parla dels nazis, de l'OTAN que suposadament amenaça Rússia, dels valors de la família, de les armes nuclears, ho fica tot en el mateix sac perquè la gent al final cregui que no entén res i es posi a les seves mans".