Salman Rushdie: "Hi havia un llac de sang meva, em va quedar clar que m'estava morint"
L'escriptor i premi Nobel testifica en el segon dia del judici contra Hadi Matar per haver intentat assassinar-lo l'agost del 2022
BarcelonaEmotiu i colpidor testimoni del premi Nobel de literatura Salman Rushdie. En la segona jornada del judici que se segueix a l'estat de Nova York contra Hadi Matar, de 27 anys, l'home acusat d'intentar assassinar-lo l'agost del 2022, l'escriptor ha assegurat aquest dimarts, en termes molt gràfics, que va experimentar un gran xoc quan va caure a terra, a conseqüència de l'atac i de les múltiples ganivetades que va rebre –fins a una dotzena–. Ha recordat que es va adonar que hi havia "un llac de sang [al seu voltant, a l'escenari on era], que era clarament la meva pròpia sang. Estava sagnant molt, i em va quedar clar que m'estava morint".
Aquesta ha sigut la primera vegada que Rushdie s'ha trobat cara a cara amb el seu agressor. Mentre declarava, l'un de l'altre estaven a no més de quatre metres de distància a la sala del tribunal de Mayville, on se celebra la vista. Els fets van tenir lloc en els segons previs a l'inici d'una xerrada programada dins dels actes culturals de la Institució Chautauqua, del comtat del mateix nom, a Nova York, que s'havia de dedicar a trobar maneres d'ajudar els escriptors perseguits.
Tornant a la descripció de l'atac, l'autor de novel·les com Els fills de la mitjanit o Els versicles satànics ha assegurat que no se'n va adonar "fins a l'últim moment". Segons el seu propi relat, va sentir el dolor "immediatament, especialment a l'ull". "Va ser la ganivetada més dolorosa", ha afegit. Rushdie, de 77 anys, que habitualment du ulleres amb l'ull dret enfosquit perquè no es vegin les seqüeles de l'agressió, se les ha tret a la sala del tribunal, per mostrar al jurat les característiques de les seves lesions. "Com podeu veure, no en queda res [de l'ull]. No tinc visió en aquest ull", ha reblat.
L'intent d'assassinat de Salman Rushdie va tenir lloc 35 anys després que l'aiatol·là Khomeini decretés, el 1989, una fàtua contra ell, una condemna a mort, per la publicació d'Els versicles satànics, una història que ficcionava la vida del profeta Mahoma. El líder suprem de l'Iran va considerar aquella obra ofensiva contra l'islam i des de la publicació del text, l'octubre del 1988, es van cremar exemplars a tot el món islàmic.
Arran de la fàtua de l'aiatol·là Khomeini, Rushdie va viure sota protecció policial, tant al Regne Unit com als Estats Units. A més, durant més de vint anys sempre anava fortament escortat en els pocs actes públics en què intervenia. Però a poc a poc, a partir del 2010, va relaxar les mesures de seguretat, fins al punt que el 2017 ja només s'acompanyava del seu agent, al·legant que volia viure una "vida relativament normal".
25 anys de presó si és declarat culpable
L'acusat d'atemptar contra Rushdie, d'origen libanès però nascut a Nova Jersey, s'ha declarat no culpable dels càrrecs d'intent d'assassinat i agressió. La defensa, de fet, vol sembrar dubtes en les dotze persones que formen el jurat sobre la intencionalitat de l'agressor. Al mateix temps, també ha qüestionat la neutralitat de la policia que porta el cas. Acusa els agents de prejudicis contra Matar. La vista, però, no sembla de gran complexitat, ja que hi ha molts testimonis, i també enregistraments, de l'intent d'homicidi. A més, Hadi Matar va ser detingut al mateix escenari en què va dur a terme l'atemptat. L'encausat pot passar un mínim de 25 anys a la presó si el jurat arriba a un veredicte de culpabilitat.
Hadi Matar té un segon judici pendent, un cas federal relacionat amb càrrecs de terrorisme, en què se l'acusa de proporcionar suport material i recursos a Hezbollah des de setembre del 2020 per intentar de dur a terme la fàtua que es va emetre el 1989. El judici quedarà vist per a sentència a mitjans de la setmana vinent.
