Les claus del nou pacte migratori de la UE: un acord que blinda les fronteres i amenaça els drets humans

BarcelonaDesprés d’anys de negociacions, els 27 estats membres de la UE van tancar dimecres els últims aspectes del pacte que ha de regular la immigració en les pròximes dècades. Analistes i ONG dubten que la nova arquitectura de control fronterer sigui eficient i alhora adverteixen del risc de més vulneracions de drets humans.

“Ens ho posaran encara més difícil”, explica a l’ARA Òscar Camps, director de l’ONG Open Arms, que es dedica al rescat humanitari al Mediterrani central. “L’acord simplement legalitza males pràctiques que fa anys que veiem”. Camps critica que els Vint-i-set hagin cedit a les exigències de la primera ministra d’Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni. Justament aquest dijous les autoritats italianes han immobilitzat el vaixell Open Arms durant 20 dies i l’han condemnat a una multa de 10.000 euros per haver-se saltat l’anomenat decret Meloni, que obliga les embarcacions d’ONG a tornar a port cada cop que fan un rescat, en lloc d’encadenar diverses operacions de salvament. Camps assegura que es van aturar a rescatar una pastera després de rebre un May Day alertant que els nàufrags ja havien caigut a l’aigua. 

Blanca Garcés, investigadora especialitzada en migracions del CIDOB, destaca que el conjunt del pacte, que està format per cinc reglaments, conté en la pràctica avenços en matèria de control fronterer, però no pel que fa a la corresponsabilització dels estats membres en la distribució dels nouvinguts dins el territori comunitari, com reclamen els estats fronterers com Espanya, Itàlia o Grècia. “S’ha avançat en l’únic que hi ha acord i que ja s’estava fent: més control de fronteres (externalització a països tercers, expulsions i detencions) i ens hem encallat en la corresponsabilitat entre els estats membres”. Per Garcés, dels textos pactats no es desprèn cap mecanisme per redistribuir els nouvinguts entre els diferents països membres d’acord amb la seva capacitat d’acollida: “El que tenim és un artifici molt complex de solidaritat a la carta, que en principi és obligatori, però acaba prenent una forma voluntària”. La investigadora recorda que el programa pilot que es va posar en marxa en aquest sentit l’estiu passat, i que preveia traslladar només tres mil migrants arribats als països del sud, s’ha evidenciat totalment ineficient. 

Si Meloni ha acceptat “el rol de guardià de la frontera europea”, diu Garcés, a canvi el canceller alemany Olaf Scholz ha rebaixat les seves demandes de garanties jurídiques i humanitàries per als refugiats. “Diversos factors han influït en el canvi de postura del govern alemany, com l’augment de les arribades a través de la frontera amb Polònia, l’increment de les peticions d’asil i també l’acollida de refugiats ucraïnesos”, apunta la investigadora. Tot això en un context de creixent polarització, amb l’auge dels ultradretans d’Alternativa per Alemanya (AfD) a les enquestes. 

Atrapats a les fronteres

La normativa permet que els estats membres retardin o posposin el registre de les sol·licituds d’asil, que apliquin procediments accelerats a la frontera o que allarguin el període de detenció dels refugiats mentre es registren les sol·licituds d’asil, i també permet els procediments accelerats per realitzar les deportacions forçoses d’aquelles persones a les quals no s’autoritzi l’entrada. Eve Geddie, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees, alerta que “es corre el risc que els sol·licitants d’asil a la UE quedin atrapats, detinguts o sumits en la misèria al llarg de les fronteres d'Europa. Negar drets a qui sol·licita asil és perillós i és una resposta desproporcionada a situacions que els països podrien abordar perfectament aplicant les normes existents”. 

Per a la Comissió Catalana d'Acció per al Refugi, en situacions de crisi migratòria “haurien de posar-se en marxa mecanismes, precisament, per garantir que totes les persones necessitades de protecció tinguin accés al procediment.”. 

Garcés conclou que el pacte migratori respon a una pregunta falsa: “Europa s’està plantejant «immigració sí o no?» quan en realitat no hi ha alternativa: hi ha immigrants tant per les condicions dels països d’origen com per la demanda de mà d’obra aquí. El dilema real és: parlem de com regular la immigració o, si volem reduir-la a zero, ens hem de llançar a una deriva il·liberal dins i fora de les nostres fronteres”. I afegeix que "no hi haurà solucions si no es despolititza el tema".