El clamor per les atrocitats a Ucraïna anticipa més sancions contra Moscou

Barcelona"Atrocitat", "crim de guerra" i "genocidi". Aquests són alguns dels termes amb què molts líders occidentals s'han referit a les massacres de civils atribuïdes a les tropes russes en algunes localitats de la perifèria de Kíiv abans de la seva retirada. Diumenge, quan les imatges de desenes de cadàvers escampats per terra van començar a difondre's, ja hi va haver nombroses condemnes públiques, però aquest dilluns s'ha confirmat que tant la Unió Europa com els Estats Units ultimen una nova tanda de sancions contra Rússia, i també el seu suport a una investigació que acabi en un judici per crims de guerra.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha afirmat que la UE està preparant "amb caràcter d'urgència" noves sancions, i també ho ha anunciat el president dels Estats Units, Joe Biden, que ha tornat a titllar el seu homòleg rus, Vladímir Putin, de "criminal de guerra" i ha considerat que hauria de ser jutjat per això. Segons Borrell, les "massacres" a Butxa i altres localitats ucraïneses "quedaran inscrites a la llista d'atrocitats comeses en sòl europeu". I no ha dubtat en assenyalar la responsabilitat de Moscou: "Les autoritats russes són responsables d'aquestes atrocitats, comeses mentre tenien el control efectiu de la zona. Estan subjectes al dret internacional de l'ocupació". "Els autors de crims de guerra i altres violacions greus, així com els funcionaris governamentals i líders militars responsables, rendiran comptes", ha augurat.

Per això, la UE dona suport a la investigació oberta per la Fiscalia del Tribunal Internacional de Justícia per crims de guerra i contra la humanitat, i també a la comissió d'investigació de l'oficina de drets humans de l'ONU. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha explicat –després de parlar per telèfon amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski– que la UE ha creat un equip que es dedicarà a recopilar proves per documentar aquests crims i que està disposada a enviar equips d'investigació sobre el terreny per donar suport a la Fiscalia ucraïnesa.

L'organització de drets humans Human Rights Watch (HRW) ha afirmat que té indicis que l'exèrcit rus ha comès possibles crims de guerra a les àrees sota el seu control, com ara execucions sumàries de civils. Per la seva banda, Michelle Bachelet, l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, ha emès un comunicat dient que tots els cossos trobats a Butxa han de ser exhumats i identificats per garantir que es puguin investigar possibles crims de guerra. Bachelet ja va anunciar la setmana passada la creació d'un grup d'experts per investigar aquests possibles crims a Ucraïna.

Amb tot, el Kremlin nega totes les acusacions. "Les fotos i els vídeos de Butxa són un altre engany, una producció escènica i una provocació del règim de Kíiv per als mitjans occidentals, com va ser el cas a Mariúpol amb la maternitat, així com en altres ciutats”, ha dit el ministeri de Defensa rus en un comunicat.

Càstig econòmic

Pel que fa a les sancions, de moment no hi ha detalls. Entre les que no s'han imposat fins ara a nivell comunitari hi ha la prohibició d'importar gas i altres combustibles de Rússia, però aquesta mesura topa amb el rebuig de països europeus molt dependents d'aquestes matèries, com Alemanya, Hongria i Àustria. El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, s'ha referit a aquesta possibilitat abans d'entrar en una reunió dels ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (Eurogrup) a Luxemburg, i ha afirmat que "no hi ha res fora de la taula". Ha dit que a la reunió d'aquest dilluns s'avaluarien diversos escenaris, entre ells la paralització de la importació de gas rus, "ja sigui perquè la UE decideix imposar aquesta sanció o perquè Rússia decideix aturar-ne el subministrament".

El ministre alemany de Finances, Christian Lindner, ha argumentat que "en aquests moments no és possible" per a la UE prescindir del gas rus i ha avisat que perjudicaria més Europa que Moscou. "Necessitem temps, per la qual cosa hem de diferenciar entre petroli, carbó i gas", ha afegit també abans d'entrar a la trobada de l'Eurogrup. Quan li han preguntat sobre si Berlín donaria suport a la prohibició de les importacions de petroli i carbó russos, ha dit que no volia "especular". Àustria també ha reiterat la seva oposició a prohibir les importacions de gas rus. "Sempre hem dit que hem de dur a terme sancions que castiguin aquells que en són objectiu, i no que ens rebotin contra nosaltres com un bumerang", ha dit el ministre d'Afers Exteriors d'Àustria, Alexander Schallenberg.

Entre els països que han avançat que no s'oposaran a un embargament al petroli rus hi ha Bèlgica, segons ha dit el seu ministre de Finances, Vincent Van Peteghem, tot i que ha emfatitzat que les sancions han de tenir "més impacte sobre Rússia que sobre la UE". Entre els partidaris també hi ha Polònia, que la setmana passada ja va decidir unilateralment prohibir la importació de carbó rus. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha acusat Alemanya de ser el principal obstacle perquè la UE imposi més sancions a Rússia, alhora que ha retret al president francès, Emmanuel Macron, les converses amb Putin. "Ningú va negociar amb Hitler", ha dit.

Macron, que està en plena campanya electoral, també s'ha mostrat aquest dilluns a favor de considerar la prohibició de les importacions de petroli i carbó russos, tot i que ha admès les diferències de posicions dins del club europeu. "El que ha passat a Butxa exigeix una nova ronda de sancions i mesures molt clares, així que ens coordinarem amb els nostres socis europeus, especialment amb Alemanya. Crec que amb el petroli i el carbó hem de poder avançar. Sens dubte hauríem d'avançar en les sancions... No ho podem acceptar, això", ha dit a la ràdio France InterAlemanya.

Mentrestant, la invasió russa a Ucraïna ja ha deixat, com a mínim, 1.417 civils morts i 2.038 de ferits, segons l'últim informe de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, que insisteix que les xifres reals són considerablement més altes, ja que encara queda per corroborar la informació d'alguns llocs on hi ha hagut forts enfrontaments. Les autoritats ucraïneses eleven les morts de civils a més de 20.000.