Sense novetats per a Zelenski: Alemanya no desbloqueja els tancs Leopard, claus per al futur de la guerra

Dortmund (Alemanya)“No tenim gaire més temps”, ha advertit el president ucraïnès Volodímir Zelenski quan, durant el matí d’aquest divendres, s’ha connectat per via telemàtica des de Kíiv amb la base estatunidenca de Ramstein, a Alemanya, on estaven reunits representants dels ministeris de Defensa de 50 països en l’anomenat Grup de Contacte per a Ucraïna. La crida desesperada perquè els seus aliats hi enviïn els seus carros de combat més moderns per aturar l’ofensiva russa no ha tingut, però, cap efecte immediat a la reunió, ja que la qüestió principal que es tractava –l’entrega de tancs alemanys Leopard– encara no està resolta, segons ha confirmat més tard el flamant ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius. “No existeix una opinió uniforme al respecte [entre els representants presents a Ramstein]. Hi ha bones raons a favor de l’enviament de Leopards i bones raons en contra. Tot s’està ponderant amb cautela”, ha avançat Pistorius.

Encara amb la reunió en marxa, el titular del govern de Berlín ha dit que no es podria anunciar aquest divendres quina en seria la decisió. “Vull estar en condicions d’actuar amb rapidesa quan es decideixi res, com més aviat millor”, ha insistit, mentre precisava que ha donat l’ordre al seu ministeri d’examinar les existències de Leopard a Alemanya, de comprovar el nombre d’aquest tipus de tancs realment disponibles tant en l’exèrcit alemany com en la indústria. “Tot això és una preparació per si arriba el dia [de l’entrega]”, ha remarcat. Enfrontat a la pregunta de per què aquesta comprovació de l’estat dels Leopard no s’havia fet ja abans, Pistorius s’ha espolsat la responsabilitat recordant que tot just aquest dijous va jurar el seu càrrec en relleu de la seva dimissionària predecessora, Christine Lambrecht.

Els Leopard són uns dels carros de combat més contundents del món. Fins ara no figuren en la llista d’armament alemany confirmat per enviar a Ucraïna. Però la pressió internacional cap al govern de Berlín perquè els inclogui en el paquet d’ajut militar, no només de Kíiv, sinó també de diversos aliats europeus, ha augmentat de forma aguda en els últims dies.

Els motius de Scholz

El canceller Olaf Scholz manté de moment una actitud de refús al respecte al·legant, sobretot, tres arguments: Alemanya ja és un dels principals garants d’ajut financer i militar a Kíiv; Alemanya i l’OTAN no es poden veure arrossegades en aquesta guerra davant l’amenaça de les armes nuclears russes, i Alemanya no pot actuar si no és “en coordinació” amb els aliats.

Scholz considera necessari sobretot el suport explícit dels Estats Units, i per això –segons la premsa alemanya– intenta que l’entrega de Leopards vagi lligada a l’enviament dels moderns tancs nord-americans Abrams. Washington de moment es nega a desplaçar-n'hi justificant que no són tan fàcils de maniobrar com els carros de combat alemanys. El govern de Berlín, però, s’ha esforçat en les últimes hores a desmentir que l’enviament de Leopards-2 depengui de l’arribada dels Abrams a Ucraïna. “Em resulta difícil d’imaginar que un canceller alemany dicti aquestes condicions o exigències a un president dels Estats Units”, ha dit el portaveu de l’executiu de Scholz, Steffen Hebestreit.

Alemanya està disposada a enviar més armament a Ucraïna i donar-li suport “fins on calgui”, ha reiterat Pistorius. El ministre de Defensa ha recordat que el seu país entregarà a Kíiv un nou paquet d’ajuda militar de mil milions d’euros –inclosos 40 vehicles blindats d’infanteria tipus Mader i el sistema de defensa aèria Patriot– i que, en total, el volum d’aquestes entregues des de l’inici de la guerra té un valor de 3.300 milions d’euros.

El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, amfitrió de la cimera a Ramstein –on també han estat presents Jens Stoltenberg i el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, entre d'altres–, també ha assegurat tot el suport perquè Ucraïna pugui defensar-se de la invasió russa.

Enviament d'altres vehicles

En l’inici de la reunió, Austin ha admès que aquest és “un moment decisiu” en la guerra i ha confirmat un dels paquets d’ajuda militar més grans que posa a disposició el seu país per reforçar l’exèrcit ucraïnès. Un paquet amb valor de 2.500 milions de dòlars, que inclou l’entrega de 59 carros de combat Bradley i, per primer cop, 90 vehicles blindats d’infanteria del tipus Stryker. Les ajudes dels Estats Units a Ucraïna sumen 26.700 milions de dòlars des que fa onze mesos va començar la guerra.

El Regne Unit ha autoritzat aquesta setmana l'enviament d'un esquadró de blindats Challenger 2. Kíiv demana alhora als estats que disposen de Leopard 2 que se sumin a fer-ne subministraments. En virtut dels contractes de compra, però, Berlín ha d'autoritzar l'enviament d'aquests aparells que ha venut a altres països. Per això aliats com Polònia i Finlàndia pressionen Scholz perquè desencalli la qüestió.

Zelenski ha agraït al Grup de Contacte per a Ucraïna l’aprovació de noves ajudes militars per a la defensa contra Rússia, però ha instat els diferents estats representats en la reunió a afanyar-se: “Cal actuar amb determinació. La guerra no permet cap demora”. Hores abans, en una entrevista televisada, el mandatari de Kíiv havia llançat un missatge contundent: "Vosaltres podeu continuar parlant durant sis mesos, però al meu país cada dia moren persones".