El cervell del Qatargate confessa que també va rebre regals i diners del Marroc

Brussel·lesL'escàndol del Qatargate continua ocupant portades i titulars. Segons informa aquest dimecres el diari italià Il Fatto Quotidiano, l'exeurodiputat socialdemòcrata Pier Antonio Panzeri ha confessat a les autoritats belgues que va acceptar fins a 50.000 euros i regals de Qatar i també del Marroc a canvi d'"influir" a favor d'aquests dos estats en la política de les institucions de la Unió Europea. Tot i això, nega que rebés cap mena de suborn quan era europarlamentari, entre el 2004 i el 2019, i assegura que va començar a cobrar de l'estat marroquí quan ja no ocupava cap càrrec a la cambra comunitària, a partir de l'octubre o el novembre del 2019. També diu que no sap d'on surten els 700.000 euros que la policia belga li va trobar a casa.

Ara bé, tal com apunten diferents mitjans, les autoritats belgues sospiten que l'eurodiputat italià ja cobrava diners de Rabat des del 2014 i de Qatar des del 2018. De fet, Panzeri hauria creat i mantingut contactes al Marroc durant el 2004 i el 2019, quan era eurodiputat i membre de la subcomissió del Parlament Europeu de drets humans i de la delegació responsable de la diplomàcia interparlamentària entre l'Eurocambra i les cambres parlamentàries dels estats del Magrib.

Les autoritats policials també tenen indicis —els van fer escoltes telefòniques— que l'ambaixador del Marroc a Polònia, Abderrahim Atmoun, lliurava els diners i els regals a Panzeri, la seva dona (Maria Colleoni) i la seva filla (Silvia Panzeri), que l'ajudaven a transportar els obsequis fins a casa seva. Precisament aquest dimecres Atmoun ha publicat fotos a les xarxes socials amb Panzeri i ha reivindicat la seva llarga "amistat". A les imatges també es pot veure Francesco Giorgi, l'assistent parlamentari i parella de l'exvicepresidenta Eva Kaili, tots dos acusats de participar en el Qatargate.

Tant Kaili com Giorgi han assenyalat davant la justícia belga que Panzeri era el cervell de la trama i que utilitzava l'ONG que presidia, Fight Impunity, com a tapadora per repartir tots els suborns. Aquesta organització, que té la seu al centre de Brussel·les, es dedica precisament a lluitar contra la impunitat per violacions greus dels drets humans i crims contra la humanitat.

Aquest dimarts, l'excomissari d'Interior europeu entre el 2014 i el 2019, el conservador grec Dimitris Avramopoulos, va admetre que també havia rebut 60.000 euros de Fight Impunity per haver-hi treballat durant un any com a membre de la junta honorària. I aquest dimecres la Comissió Europea ha admès que Avramopoulos s'havia reunit amb dos comissaris mentre ocupava el càrrec, el novembre del 2021. Concretament, es va trobar amb la seva successora, la sueca Ylva Johansson, i l'actual comissària de Salut, la xipriota Stella Kyriakides. "Senzillament, són visites de cortesia a antics companys", ha respost en roda de premsa el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer.

Borrell es reuneix amb Qatar

El ministre d'Exteriors qatarià, Mohamed bin Abderrahman, ha tornat a negar que el seu estat estigui implicat en la trama de suborns al Parlament Europeu davant el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, que s'ha reunit a Jordània per primera vegada amb un representant del país del Golf des que va esclatar l'escàndol. Tot i que Bin Abderrahman l'ha reduït a un conjunt de "filtracions mediàtiques enganyoses", Borrell ha destacat per Twitter que Qatar coincideix amb la Unió Europea en "la necessitat que les investigacions continuïn i s'aclareixin els fets".