Un centenar de migrants morts al Mediterrani en el primer mes del 2024

BarcelonaUn centenar de migrants han mort o desaparegut en les rutes del Mediterrani central i oriental des que va començar l'any, segons les estimacions de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). És el doble que el primer mes de l'any passat, que va ser un dels més mortífers de l'última dècada, amb 3.041 víctimes comptabilitzades. L'organisme, que depèn de l'ONU, sempre adverteix que les seves dades són subestimades, perquè molts migrants s'ofeguen al mar sense deixar rastre.

És el cas, per exemple, de set cadàvers que es van recuperar fa uns dies a la costa de Turquia, que es creu que viatjaven en una pastera que havia sortit del Líban l'11 de desembre, i no hi ha constància de més supervivents.

La publicació d'aquestes xifres ha coincidit amb la celebració a Roma de la cimera Itàlia-Àfrica convocada per la primera ministra ultraconservadora Giorgia Meloni, que ha fet del control migratori un dels seus cavalls de batalla. Hi participen 22 caps d'estat o de govern, la Unió Europea i la Unió Africana, que s'ha ofert a col·laborar amb les autoritats italianes en la "contenció" dels fluxos migratoris i ha reclamat més inversió al continent.

"Itàlia és el principal punt d'arribada a Europa i Àfrica comparteix la seva preocupació de contenir els fluxos i la fuga de mà d'obra jove", ha dit Moussa Faki, el diplomàtic txadià que presideix la Comissió de la Unió Africana. Ha apuntat que aturar la immigració implica desenvolupar les zones econòmicament més vulnerables del continent. El president de la Unió Africana, Azali Assoumami, ha dit que té "grans expectatives" en l'actual presidència italiana del G-7, el grup dels països més industrialitzats del món.

Pla Mattei

Meloni ha presentat el seu pla migratori, conegut com a pla Mattei, que porta el nom del president de la companyia italiana d'hidrocarburs ENI mort el 1962, que va promoure el desenvolupament econòmic d'Itàlia amb inversions en molts països africans. El pla, dotat amb 5.500 milions d'euros, preveu projectes pilot com un centre de formació professional sobre energies renovables al Marroc, un programa educatiu a Tunísia i altres sobre accessibilitat a la Costa d'Ivori.

Centres de detenció a Albània

Una altra de les estratègies de Meloni, que s'ha compromès a rebaixar els fluxos d'arribada a Itàlia (157.000 persones hi van arribar per mar l'any passat), és subcontractar Albània perquè aculli centres de detenció temporal de migrants. La política ultra italiana havia signat al novembre un acord per construir un centre amb capacitat per a 3.000 persones amb el primer ministre albanès, Edi Rama, però els jutges l'havien aturat. Aquest dilluns el Tribunal Constitucional ha donat llum verda a l'acord, que encara ha de ser ratificat al Parlament de Tirana.