Cent mil criatures d'orfenats i internats exposades a l'horror de la guerra d'Ucraïna

BarcelonaQuan Vladímir Putin va ordenar la invasió a gran escala d’Ucraïna, fa un any, al país hi havia més de 105.000 criatures internades en orfenats i institucions perquè els seus pares no podien fer-se’n càrrec. Herència de l’era soviètica, aquesta és la xifra de criatures acollides en institucions més alta d’Europa, només per darrere de Rússia. Aquests nens i nenes, la meitat dels quals tenen alguna malaltia, han patit la guerra de manera “desoladora”: les residències on vivien a les ciutats a la línia de front han estat atacades, molts han estat traslladats per força a Rússia i separats de les seves famílies, o han patit experiències traumàtiques de guerra i desplaçament, segons denuncia Human Rights Watch (HRW) en un informe publicat aquest dilluns.

Moltes criatures internades van haver de refugiar-se durant setmanes dels bombardejos en soterranis sense electricitat ni aigua corrent. És el que els va passar a un grup de nens i nenes d’un orfenat de Mariúpol: quan els van poder evacuar cap a un lloc més segur, a Lviv, a l’oest del país, no van parlar durant quatre dies pel trauma que arrossegaven, segons va explicar un voluntari que els va atendre. 

En una altra institució, els educadors van haver d’ensenyar als més grans a vestir els petits i portar-los al soterrani quan sonaven les sirenes antiaèries, diu l’informe. Moltes criatures es van posar malaltes després de passar dies tancades sota terra o mentre els evacuaven en trens atapeïts en ple hivern. 

La guerra encara ha deixat més criatures sense la protecció dels seus pares. “Un home ens va trucar des de Dnipró [una ciutat de l’est, a uns mil quilòmetres de distància] i ens va dir que havia fet marxar el seu fill en tren a Lviv i que si podíem fer-nos-en càrrec. Després vam rebre trucades en cadena de mares”, recorda el director d’una residència de Lviv. 

Entre el catàleg de crims de guerra comesos per les tropes russes en la invasió d’Ucraïna, també hi ha el trasllat forçós de criatures que vivien en orfenats cap a Rússia o ciutats ucraïneses sota ocupació. Una pràctica que ha estat àmpliament documentada i de la qual el Kremlin no s’amaga: el segrest de criatures es blanqueja com si fos un gest humanitari en forma d’adopció, quan totes les convencions internacionals prohibeixen les adopcions internacionals en temps de guerra pels perills que comporten. Segons dades del govern ucraïnès, 100 institucions on vivien més de 32.000 nens i nenes són ara mateix en zones sota ocupació parcial o total russa, en regions que el Kremlin es va annexionar il·legalment al setembre. Per això HRW reclama a Rússia que doni accés a l’ONU a les criatures per facilitar-los el retorn a Ucraïna.

Cuidadors esgotats

En els casos en què les residències d’acollida van ser evacuades, els nens i nenes van anar acompanyats d’uns quants treballadors. “Érem els que érem allà en el moment de l’evacuació”, ha explicat a HRW des de Lviv la Galina, una administradora que no tenia experiència prèvia en la cura d’infants. “Estem esgotats després de mesos sense ni un sol dia lliure”. Molts professionals van haver de tornar a casa per ocupar-se dels seus propis fills i les criatures evacuades han anat a parar a centres que ja anaven curts de personal i treballaven amb pocs mitjans. Als centres situats a l’oest d’Ucraïna, menys exposats a la invasió, gimnasos, sales de tractament, menjadors o biblioteques han hagut de ser reconvertits en dormitoris.

Més de 9 de cada 10 nens i nenes acollits en institucions ucraïneses tenen pares amb plena pàtria potestat i van ser internats pels seus problemes de salut o perquè els seus pares no tenen recursos econòmics. Això és contrari al dret internacional i també a l’evidència científica que demostra que les institucions són intrínsecament perjudicials per a les criatures i que el que cal fer és donar suport als pares perquè es puguin ocupar dels seus fills i, si això no és possible, buscar famílies d’acollida o d’adopció. Des del 2005 els successius governs ucraïnesos tenen plans per desinstitucionalitzar les criatures, un compromís que el president Volodímir Zelenski ha reiterat en el marc dels plans d’integració a la Unió Europea. Però amb la guerra tot se’n pot anar en orris, si els donants internacionals d’Ucraïna i el seu govern aposten per la sortida més fàcil, que no és la millor per als nens i nenes: continuar amb la vella xarxa d’orfenats i internats per fer-se càrrec de les criatures que ja hi vivien abans de la guerra més els orfes que, lamentablement, deixarà aquest conflicte. 

Quan va començar la invasió, les autoritats ucraïneses van decidir enviar a casa totes les criatures que poguessin. Segons les dades oficials, 39.000 nens i nenes van tornar amb els seus pares o tutors. Però, segons denuncien grups locals de defensa dels drets de l’infant, les famílies no han rebut ajudes ni se n’ha fet seguiment. Un programa finançat per l’Unicef va poder donar suport a les famílies de només 13.000 d’aquestes criatures. Haurien de ser els treballadors socials municipals els que fessin la supervisió, però en moltes ciutats no n’hi ha prou, o directament no n’hi ha, perquè els fons socials s’han retallat per finançar l’esforç de guerra. De fet, famílies que havien rebut els seus fills a l’inici de la guerra ja els han hagut de retornar a la institució perquè no tenen prou recursos per cuidar-los.

I encara hi ha situacions pitjors. Les primeres setmanes de la invasió la fugida de refugiats va ser massiva i caòtica. I la guàrdia fronterera ucraïnesa, davant d’un èxode amb temperatures de -12 ºC, va relaxar els controls sobre els menors que fugien. Segons els Serveis Socials ucraïnesos, un total de 1.837 criatures que vivien en institucions van ser traslladades a Polònia, però allà només se n’han registrat 1.574.