Catorze anys d'acarnissament judicial: cronologia del 'cas Assange'
El fundador de Wikileaks acceptarà l'acord judicial amb els Estats Units i volarà a Austràlia aquest mateix dimecres
LondresLa tortura judicial de Julian Assange ha acabat. A partir d'ara, només s'haurà d'ocupar de refer la seva vida, en companyia de la seva dona, Stella, i dels seus dos fills. Durant 14 anys, des de l'agost del 2010, el fundador de Wikileaks ha vist com, d'una manera o altra, els Estats Units han volgut fer-li pagar, amb un càstig exemplar per evitar futures filtracions, la seva gosadia. Quin va ser el seu delicte? Exposar amb la publicació a Wikileaks els crims de guerra comesos per les tropes nord-americanes arran de la guerra de l'Iraq i la de l'Afganistan o, entre altres revelacions, la violació dels drets humans a la presó de Guantánamo.
A continuació els exposem la cronologia bàsica d'una de les sagues judicials més llargues de la història del Regne Unit.
2010
7 de juny. L'exèrcit dels Estats Units deté el soldat nord-americà Bradley Manning, amb la identitat actual de Chelsea Manning, per haver filtrat un vídeo classificat que mostra l'atac d'un helicòpter dels EUA l'any 2007 a l'Iraq. Una dotzena de persones van ser assassinades. Manning és acusada de filtrar a Wikileaks informació confidencial i el setembre del 2012 s'enfronta a un consell de guerra que l'acaba condemnant a 35 anys de presó. A primers de febrer del 2018 va quedar en llibertat, en compliment d'una ordre de Barack Obama, després de passar set anys de reclusió.
25 de juliol. Wikileaks publica més de 91.000 documents, la majoria informes secrets militars nord-americans sobre la guerra a l'Afganistan. A l'octubre, l'organització filtra uns 400.000 arxius militars classificats més sobre la guerra de l'Iraq relatius al període 2004-2009. Es tracta de la filtració més gran de la història militar nord-americana.
18 de novembre. Un tribunal suec ordena la detenció d'Assange, acusat de violació, abús sexual i coerció il·legal. La fiscalia d'aquest país obre una investigació al rebre la denúncia de dues dones. S'inicia en aquest moment la persecució judicial de l'australià.
28 de novembre. Wikileaks torna a filtrar milers de cables diplomàtics nord-americans que inclouen vistes de líders estrangers i avaluacions contundents d'amenaces a la seguretat.
7 de desembre. La policia britànica deté Assange a Londres en compliment d'una ordre europea emesa per Suècia i el manté a la presó. Deu dies després, el periodista paga les 200.000 lliures de fiança i queda en llibertat.
2011
25 d'agost. Wikileaks filtra 25.000 informes inèdits del departament d'Estat dels Estats Units.
24 d'octubre. Assange anuncia que atura la filtració de cables secrets per dedicar-se a buscar finançament per a la seva causa d'una societat més transparent.
2 de novembre. El Tribunal Suprem britànic dictamina que Assange hauria de ser extradit a Suècia i comença un procés d'apel·lacions de la defensa del fundador de Wikileaks, que fracassa en l'intent.
2012
19 de juny. Assange es refugia a l'ambaixada de l'Equador a Londres i demana asil polític per evitar l'extradició a Suècia. El govern equatorià li concedeix protecció cinc dies després.
2014
20 de novembre. Un tribunal d'apel·lacions suec confirma el rebuig de l'apel·lació d'Assange a revocar l'ordre de detenció, però demana als fiscals un esforç per interrogar-lo.
2015
13 d'agost. La fiscalia sueca arxiva part de les investigacions sobre les denúncies d'assetjament sexual contra Assange per haver esgotat el temps per presentar càrrecs, però continua amb les investigacions sobre l'acusació de violació.
2016
5 de febrer. L'ONU adverteix que la detenció d'Assange és "arbitrària" i reclama als governs suec i britànic que permetin la seva llibertat.
16 de setembre. Un tribunal d'apel·lacions suec rebutja una altra petició d'Assange per revisar l'ordre de detenció.
14-15 de novembre. Assange és interrogat a l'ambaixada equatoriana a Londres per l'acusació sueca de violació. Al desembre, Assange fa pública la seva versió sobre el cas i insisteix en la seva innocència, argumentant que va mantenir relacions sexuals consentides amb les dues dones que després el van denunciar.
2017
17 de març. Els fiscals federals d'Alexandria, Virgínia, amplien una investigació del gran jurat de llarga durada a Wikileaks.
2 d'abril. Lenín Moreno, del mateix partit que Rafael Correa, guanya les eleccions presidencials de l'Equador, una victòria que suposa un passaport perquè Assange es quedi a l'ambaixada, ja que el perdedor dels comicis s'havia compromès a fer-lo sortir.
13 d'abril. En el seu discurs d'estrena al càrrec, el director de la CIA, Mike Pompeo, titlla Wikileaks de "servei d'intel·ligència hostil".
3 de maig. Els equips jurídics de Julian Assange demanen de nou a un tribunal suec que deixi sense efecte l'ordre de detenció.
19 de maig. La fiscalia sueca arxiva la causa sobre Assange, però la decisió no és deguda al fet que se n'hagi determinat la innocència, sinó a les dificultats per a una investigació adequada. Això no obstant, la policia britànica adverteix que detindrà el periodista si abandona l'edifici de l'ambaixada per haver trencat les condicions de la llibertat sota fiança.
12 de desembre. L'Equador concedeix a Assange la nacionalitat amb el número de registre.
2019
11 d'abril. Julian Assange és expulsat de l'ambaixada de l'Equador a Londres i detingut a continuació per forces de Scotland Yard per trencar la llibertat sota fiança.
1 de maig. Assange és condemnat a 50 setmanes de presó per haver violat la llibertat sota fiança quan va entrar a l'ambaixada de l'Equador.
24 de maig. Els Estats Units acusen Julian Assange de 18 càrrecs d'espionatge. S'inicia una nova batalla legal per evitar la seva extradició a Washington, on s'enfrontaria a una pena de fins a 175 anys de presó. Continua tancat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, on la seva salut mental es deteriora progressivament, segons la denúncia del seu equip legal.
2020
25 de febrer. S'inicia el judici per l'extradició als Estats Units de Julian Assange.
2021
4 de gener. Una jutge britànica del tribunal de primera instància de Westminster resol a favor de Julian Assange i nega l'extradició als Estats Units en funció de criteris centrats en la salut física i mental. La fiscalia dels Estats Units recorre contra la decisió.
10 de desembre. El Tribunal Suprem del Regne Unit tomba la sentència del tribunal de Westminster i autoritza l'extradició als Estats Units. L'equip legal del fundador de Wikileaks anuncia un recurs.
2022
20 d'abril. Un magistrat de Westminster envia l'ordre d'extradició final al ministeri de l'Interior del Regne Unit perquè sigui ratificada. Però encara hi ha la possibilitat d'un altre recurs.
17 de juny. Londres aprova l'extradició als Estats Units.
2024
15 de febrer. El primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, i el Parlament federal de Canberra demanen l'alliberament de Julian Assange.
20 de febrer. S'inicia la darrera oportunitat legal, davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, d'evitar l'extradició de Julian Assange als Estats Units.
26 de març. El TSJ d'Anglaterra i Gal·les dona tres setmanes als Estats Units perquè presentin garanties sobre les hipotètiques condicions d'un judici contra Assange als Estats Units. Especialment demana que no se li apliqui la pena de mort.
17 d'abril. Washington garanteix que no executarà Julian Assange si finalment és extradit als Estats Units per ser jutjat per un tribunal federal.
20 de maig. El TSJ d'Anglaterra i Gal·les permet a Julian Assange una nova apel·lació contra tot el cas d'extradició. Malgrat això, el fundador de Wikileaks continua empresonat i té, al davant, almenys un any més de reclusió per endavant mentre no es veu el nou procés. En paral·lel, però, el seu equip legal i les autoritats australianes continuen les converses amb Washington per posar fi a un viacrucis judicial de proporcions inimaginables.
25 de juny. Poc després de la mitjanit, Wikileaks anuncia que Julian Assange ha sigut alliberat aquest dilluns, en virtut del pacte a què ha arribat amb la Fiscalia dels Estats Units. En les pròximes hores es ratificarà l'acord davant del Tribunal de Districte dels Estats Units de les illes Mariannes del Nord, un territori nord-americà de l'oceà Pacífic, i posteriorment volarà a Austràlia.