Pel que fa a la militarització de la Unió Europea, el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, va plantejar dimarts que Europa hauria d'incrementar la seva capacitat militar per no dependre de la protecció dels Estats Units i "dotar-se de mitjans" per afrontar les amenaces russes. "No podem ser herbívors en un món de carnívors", va resumir Borrell, que avui ha tornat a carregar contra el president rus, Vladímir Putin, i l'ha advertit. "Putin no pot permetre's marcar-se un farol. [...] La resposta militar dels estats membres, els Estats Units i l'OTAN seria tan poderosa que l'exèrcit rus seria aniquilat". El secretari general de l'OTAN, però, si bé ha evidenciat que les "conseqüències" per al Kremlin de prémer el botó nuclear serien "greus", ha contraposat que les possibilitats que l'Aliança Atlàntica acabi fent servir armes nuclears "són extremadament remotes".
Així serà el nou "escut antimíssils" europeu que ha acordat l'OTAN
Alemanya, amb la mirada posada en Rússia, capitaneja la iniciativa, que vol "millorar la capacitat de defensar-se"
Brussel·lesDesprés de la pluja de míssils russos contra diferents ciutats ucraïneses i les creixents amenaces del Kremlin contra els aliats d'Ucraïna, Europa ha fet un pas endavant per augmentar la seva defensa aèria. Fins a catorze països de l'OTAN i Finlàndia –que ha iniciat l'adhesió– han acordat començar el procés de creació d'un sistema de defensa antiaeri anomenat Escut del cel europeu. Els estats comprarien nous equips de defensa conjuntament per interceptar atacs aeris i agruparien els que ja tenen adquirits o en funcionament. "Aquest compromís encara és més crucial avui, ja que som testimonis dels atacs despietats i indiscriminats de Rússia a Ucraïna, que maten civils i destrueixen infraestructures crítiques", ha defensat el vicesecretari general de l'OTAN, Mircea Geoana, a la sortida de la trobada dels ministres de Defensa de l'Aliança Atlàntica que s'ha celebrat aquest dimecres i dijous a Brussel·les.
D'aquesta manera, segons ha assegurat Geoana, millorarà "significativament la capacitat de defensar" els aliats de tota la classe d'amenaces aèries i antimíssils, ja que els estats signants pretenen comprar tres sistemes de defensa diferents i complementaris: l'israelià Arrow 3, l'estatunidenc Patriot i l'alemany IRIS-T. "Hem de cobrir totes les capes de seguretat aèria", ha remarcat la ministra de Defensa d'Alemanya, Christine Lambrecht. Aquest nou escut aeri arribarà a zones que actualment estan protegides i s'adherirà al que ja té l'OTAN, que sobretot està enfocat a interceptar míssils de llarg abast que provenen de territoris llunyans com l'Iran o Corea del Nord i està format per un sistema de radars situats en territori turc que detectarien llançaments o per sistemes d'intercepció des de vaixells, un dels quals, per exemple, és a la base naval de Rota, a Cadis.
Ara bé, malgrat que els dirigents aliats coincideixen en la urgència de la posada en marxa de l'Escut del cel europeu, Alemanya, que n'ha sigut el país impulsor, ha avisat que el nou equip de defensa no estaria preparat per interceptar míssils fins d'aquí uns quants mesos o, fins i tot, anys.
Espanya se'n queda al marge
El canceller alemany, Olaf Scholz, va obrir la porta a la creació d'un nou escut aeri europeu per primera vegada aquest estiu a Praga i va subratllar que, més enllà d'augmentar la defensa en plena guerra d'Ucraïna i de conflicte entre Occident i Rússia, "seria més rendible" econòmicament per als aliats que no "si cada un construís els seus propis sistemes costosos i altament complexos". La idea ha fructificat i, ara com ara, ja s'hi han sumat la Gran Bretanya, els Països Baixos, Bèlgica, Bulgària, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Noruega, Eslovàquia, Eslovènia, Romania i Finlàndia.
Altres estats, com per exemple Espanya, asseguren que Berlín encara no els ha convidat a apuntar-se a la iniciativa i que, en cas que els hi proposin, estudiarien seriosament afegir-s'hi. A més, en declaracions als mitjans a la sortida de la reunió de l'OTAN, la ministra de Defensa d'Espanya, Margarita Robles, ha anunciat que l'estat espanyol enviarà a Ucraïna almenys quatre llançamíssils Hawk addicionals per reforçar la seva defensa aèria i s'ha ofert a tenir un paper important en la missió d'entrenament a l'exèrcit ucraïnès que està preparant la UE i està previst que s'aprovi definitivament aquest dilluns. "No deixarem d'ajudar ni un moment Ucraïna", ha volgut deixar clar Robles. De fet, un dels objectius de la trobada d'avui dels titulars de Defensa dels aliats era accelerar l'entrega d'armament a Ucraïna i, més enllà d'Espanya, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos o els Estats units ja han promès noves aportacions durant els últims dies.
Augmentar la indústria militar europea
L'enviament massiu dels aliats a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa està esgotant els arsenals dels estats de l'OTAN, fet que posa en perill la seva defensa i fa plantejar-se als líders europeus la necessitat de potenciar la indústria militar del continent. "Necessitem augmentar la producció de municions i armes per garantir la dissuasió i la defensa dels nostres propis aliats, però també per tenir-ne prou per continuar donant suport a Ucraïna a llarg termini", ha dit avui en roda de premsa a Brussel·les el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. D'altra banda, l'Aliança Atlàntica, tot i que insisteix que no forma part del conflicte entre Ucraïna i Rússia, prepara un pla de deu anys per reconstruir la indústria militar ucraïnesa, assegurar-li el subministrament d'armes i entrenar el seu exèrcit.