Brussel·les proposa un càstig inèdit: congelar 7.500 milions d'euros de fons europeus a Hongria
La Comissió vol retirar-li el 65% d'alguns ajuts per frau i corrupció generalitzada
Brussel·lesDesprés d'anys d'advertiments i amenaces, la Comissió Europea ha pres finalment una mesura inèdita contra Hongria i proposarà als Vint-i-set congelar part dels ajuts europeus que li pertocarien. El motiu és el frau i la corrupció generalitzada del govern de Viktor Orbán. Concretament, el titular de Finances de l'executiu europeu, Johannes Hahn, ha anunciat que demanaran suspendre el pagament del 65% "de tres programes operatius de la política de cohesió". És a dir, segons estima la mateixa Unió Europea, uns 7.500 milions d'euros.
La Comissió tem que els fons europeus no es reparteixin de forma correcta, i assenyala les deficiències del sistema hongarès de contractació pública i la manca de transparència i de rendició de comptes. Així, serà la primera vegada que l'executiu comunitari activa el reglament que va entrar en vigor el 21 de gener del 2021 i que condiciona l'entrega de les subvencions al compliment de l'estat de dret i l’acatament de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
![El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, en una imatge d'arxiu](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
L'abril passat la Comissió ja va enviar una carta a Budapest en què avisava que si no proposava i aplicava mesures per posar remei a la corrupció que domina el país, li acabaria tallant l'aixeta. L'amenaça sembla que va fer efecte i el govern d'Orbán –segons fonts comunitàries– està més disposat a complir amb els requisits de Brussel·les i, per exemple, ha ofert crear una oficina anticorrupció. També s'espera que la setmana que ve presenti una bateria de 17 lleis que vagin en la mateixa direcció, ja que Hongria encara té una mica de marge per convèncer els estats membres, que abans d'un mes han de donar llum verda per majoria qualificada –per tant, Polònia, el gran soci d'Hongria, no té dret a veto– a la retirada dels fons que els demanarà la Comissió. "Hongria està fent passos en la bona direcció, però necessitem més temps per veure com els aplica", ha dit Hahn.
Prèviament, el Parlament Europeu havia tocat el crostó diverses vegades a Budapest per la seva deriva antidemocràtica i, precisament, aquest dijous va fer un pas més i va qualificar l'actual govern d'hongarès –per 433 vots a favor, 123 en contra i 28 abstencions– de "règim híbrid d’autocràcia electoral". També va tornar a criticar durament als Vint-i-set i a la Comissió per la seva "inacció" (fins avui) contra "els esforços deliberats i sistèmics" d'Hongria per vulnerar els valors comunitaris.
"Hongria necessita els fons"
¿I com és que ara Budapest sembla advocar pel diàleg amb la UE i fer cas de les demandes de Brussel·les? "És molt senzill, necessita els fons. Es troba en una situació financera molt greu i té un dèficit enorme", respon a l'ARA l'experta en afers europeus de la fundació Open Society Foundations Daniela Schwarzer. De fet, Hongria és un dels estats membres que es beneficia més de la política europea de cohesió: té assignats més de 22.500 milions d’euros fins al 2027. A més, li corresponen gairebé 6.000 milions d'euros més pel pla de recuperació de la pandèmia, però és un dels pocs que no han rebut llum verda de l'executiu comunitari pels projectes que ha presentat.
- Frau i corrupció generalitzada Tal com explica a l’ARA el director del CIDOB, Pol Morillas, el poder que té la Comissió per castigar als estats membres que, com Hongria, sovint vulneren l’estat de dret, és molt “limitat”. De fet, aquest nou mecanisme amb què ara la Comissió vol castigar Budapest permet requerir esforços i millores per minimitzar el frau i la corrupció generalitzada a canvi dels pagaments dels fons europeus. Ara bé, pel que fa a la resta de deficiències democràtiques que l’Eurocambra ha denunciat diverses vegades, l’executiu europeu no té el mateix poder de coacció. “I, al final, són els estats membres que decideixen no dotar d’aquesta capacitat la Comissió”, recorda Morillas.
- Independència judicial Des que Orbán va entrar per segona vegada al poder, ha anat minant de mica en mica la independència judicial del país. Brussel·les li ha tocat el crostó diverses vegades, però Budapest fa com si sentís ploure. L’últim episodi de disputa entre la UE i Hongria va ser per l’aprovació d’una llei que, segons la Comissió, “criminalitza” la immigració, nega l’asil a refugiats segons l’origen, i contradiu el marc legal i els valors comunitaris.
- Pluralitat als mitjans La fustigació contra les entitats de la societat civil i els periodistes que no combreguen amb Orbán, també ha anat en augment, especialment des de la pandèmia i amb l’excusa de les restriccions. De fet, la UE va arribar a demanar l’any passat “el restabliment de llibertat de premsa” a Hongria, i acabar amb l’autoritat estatal que controla els mitjans i les intervencions econòmiques de l’Estat per erosionar la pluralitat informativa.
- Llibertat sexual En la seva croada contra els drets del col·lectiu LGBTIQ+, el govern hongarès va aprovar, per exemple, l’estiu passat una llei que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles o incloure continguts que es consideri que poden promoure l’homosexualitat o el canvi de sexe entre els materials escolars o els espais televisius orientats als menors d’edat, inclosos els anuncis. Brussel·les va amenaçar amb sancions que no van arribar mai.
