El cardenal Zuppi: l'home escollit pel Papa per intentar la pau a Ucraïna

El religiós arriba a Moscou però sense haver-se garantit una entrevista amb Vladímir Putin

Matteo Zuppi
3 min

RomaAmb discreció, però sense treva, la diplomàcia vaticana treballa des de fa mesos per impulsar unes negociacions entre Rússia i Ucraïna que puguin posar fi al conflicte. Després de viatjar a Kíiv a primers de mes i reunir-se amb el president Volodímir Zelenski, el cardenal Matteo Zuppi, elegit pel papa Francesc per dirigir la missió de pau, ha arribat aquest dimecres a Moscou. "L'objectiu principal de la iniciativa és promoure gestos d'humanitat que puguin contribuir a afavorir una solució a la tràgica situació actual i trobar el camí per assolir una pau justa", ha confirmat en un comunicat l'oficina de premsa del Vaticà.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La inestabilitat política que es va viure el darrer cap de setmana després de la rebel·lió del grup de mercenaris Wagner contra Moscou no ha afectat el viatge del cardenal Zuppi, arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana.

Tot i que l'agenda no és pública, la premsa especialitzada avança que el mediador de Francesc mantindrà probablement una trobada amb el patriarca ortodox Ciril, guru espiritual del president rus Vladímir Putin i defensor a ultrança de la invasió d'Ucraïna. No és clar, però, si es reunirà amb el líder del Kremlin, especialment en un moment en què ha quedat en evidència la seva feblesa.

El patriarca rus Ciril, cap de l’Església ortodoxa russa, en una imatge del 21 de desembre durant un acte oficial a Moscou el passat mes de gener.

La intenció és que el cardenal Zuppi sigui l'únic interlocutor del Vaticà amb Putin i Zelenski. Quan a principis de juny l'enviat del Papa va viatjar a Kíiv, es va reunir amb el president ucraïnès i la viceprimera ministra, Irina Veresxuk, a més de mantenir diverses trobades amb alts representants del govern. Al marge dels seus compromisos institucionals, Zuppi va aprofitar la breu estada al país per visitar alguns dels llocs simbòlics de la tragèdia de la guerra, com Butxa, ciutat martiritzada a la perifèria de Kíiv.

Visita de Zelenski a Roma

La missió pontifícia, a més, arriba a Moscou poques setmanes després que Zelenski fos rebut al Vaticà pel papa Francesc, un cop va finalitzar la seva reunió a Roma amb el president de la República d'Itàlia, Sergio Mattarella, i la primera ministra, Giorgia Meloni. La trobada del pontífex amb el president ucraïnès va posar en qüestió la missió de pau vaticana, perquè Zelenski va exigir al màxim representant de l'Església catòlica una condemna explícita de les atrocitats comeses per les forces russes al seu país.

“No hi pot haver igualtat entre víctima i agressor”, va explicar l'ucraïnès en un missatge difós després de la reunió. Zelenski va defensar que “l'única fórmula eficaç per aconseguir una pau justa” és la ucraïnesa, en una declaració que va ser interpretada com un rebuig a la missió de pau vaticana, els detalls de la qual es desconeixien en aquell moment.

El papa Francesc i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Tot just unes setmanes després de la trobada, el papa Francesc va triar el cardenal Matteo Zuppi com l'encarregat de “conduir una missió, d'acord amb la Secretaria d'Estat, que contribueixi a reduir les tensions en el conflicte a Ucraïna”.

Zuppi, l'arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana, és un experimentat mediador en conflictes a través de la Comunitat de Sant Egidi, un moviment de laics conegut com l'ONU del Trastevere, pel barri romà on es troba la seu, que de vegades treballa com a agència diplomàtica paral·lela a la Secretaria d'Estat del Vaticà. Conegut a Itàlia per ser un “mossèn del carrer”, quan encara era només un sacerdot, Zuppi va participar com a mediador en els acords de pau a Moçambic el 1992, a Guatemala a mitjans de la dècada de 1990 i va col·laborar amb Nelson Mandela per aconseguir l'alto el foc a Burundi el 2003. El 2017 va ser testimoni del lliurament d'armes per part d'ETA participant en l'acte on l'organització terrorista va lliurar els documents amb les localitzacions dels dipòsits als integrants de la Comissió Internacional de Verificació.

El 2019 Francesc el va nomenar cardenal i el 2022 va ser elegit president de la Conferència Episcopal Italiana. Una responsabilitat important que no l'ha allunyat del seu interès a favor de la pau i la integració dels més pobres.

stats