Cap dona, uns antivacunes i el Partit de la Cervesa: la cursa més extravagant per ser president d’Àustria

Dortmund (Alemanya)Àustria vota aquest diumenge el seu nou president federal, ni més ni menys que el cap d’estat. Més de sis milions d’austríacs estan cridats a les urnes amb més opcions de vot que mai. Set homes –inclòs l’actual ocupant del càrrec–, cap dona. Quatre dels candidats estan arrelats al marge dret de l’espectre polític. Dos es poden considerar d’esquerra i un és de difícil definició ideològica.

Tot i que el president federal d’Àustria té importants competències –pot destituir un govern, decidir qui ocupa el càrrec de canceller i refusar el jurament de possibles ministres, a més de ser el comandant en cap de l’exèrcit– aquesta elecció per vot popular directe ha vingut marcada en les darreres setmanes per un espectacle impropi del que representa l’aspiració al càrrec. La majoria de candidats són “completament inadequats per a la màxima funció de l’estat”, segons escriu Katharina Mittelstaedt, directora de la secció de Política Interior del diari austríac de referència Der Standard. “L’objectiu dels aspirants no és el càrrec sinó els titulars, la propaganda, la publicitat. Un grapat d’homes, als quals els mitjans decents estranyament els posarien un micròfon sota el nas, han pogut distingir-se durant setmanes en nom de la presidència federal, en detriment d’un discurs polític seriós”, exposa la periodista.

L’actual president federal, l’exverd Alexander van der Bellen, de 78 anys, s’ha cuidat prou de desmarcar-se de la insolència general que ha dominat la campanya electoral. No ha acceptat cap debat televisiu amb la resta de candidats, entre els quals hi ha populistes de dretes, experts en teories de la conspiració, antivacunes i el fundador del satíric Partit de la Cervesa.

Van der Bellen no ha tingut un mandat gens còmode des que el 2016 va assumir el càrrec, després d’una ajustada segona volta de votacions. La seva primera etapa com a president ha estat caracteritzada per escàndols de líders d’ultradreta, col·lapses governamentals que l’han dut a designar 67 ministres i secretaris d’estat, la pandèmia, la guerra a Ucraïna i la crisi energètica.

Favorit a la reelecció

Però l’exlíder verd és clar favorit a la reelecció i la seva aspiració és obtenir aquest diumenge més del 50% dels vots per esquivar una segona volta de votacions en què les forces de dreta podrien disputar-li, unides, la presidència. Segons les darreres enquestes, Van der Bellen obtindria entre el 51% i el 58% del suport. El principal problema que se li pot presentar és la poca mobilització de l’electorat, que podria donar per fet el seu triomf.

El segon candidat més votat seria l’únic proposat per un altre partit parlamentari, Walter Rosenkranz, de l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ). Però amb prou feines obtindria entre l’11% i el 16% dels vots.

Els dos grans partits tradicionals d’Àustria, els socialdemòcrates de l'SPÖ i els conservadors de l’ÖVP, així com els liberals de NEOS, donen un suport vague a Van der Bellen i han desistit de presentar una alternativa interessant de les seves files.

Altres candidats populistes són Gerald Grosz, exportaveu de premsa de l'FPÖ; Michael Brunner, del partit antivacunes MFG, i Tassiolo Wallentin, columnista del principal diari sensacionalista d’Àustria, el Kronen Zeitung.

Tots ells es diferencien més aviat en les formes, però defensen posicions molt semblants: volen fer caure l’actual govern de Viena, no acaben d’aprovar les sancions a Rússia i critiquen la UE –alguns fins i tot en volen sortir–. Com a polítics populistes busquen presència constant en l’opinió pública per fer servir aquestes eleccions de cara al futur.

També s’està construint un perfil propi de cara a pròximes cites electorals, però des del flanc esquerre, el metge de formació i músic Dominik Wlazny (amb nom artístic Marco Pogo). És el més jove de tots (35 anys), i el 2015 va fundar el Partit de la Cervesa com a sàtira complementària a l’àlbum de debut de la seva banda musical. I encara hi ha un altre candidat que va per lliure, Heinrich Staudinger, empresari sabater. Va cridar l’atenció en campanya electoral a l'assegurar que el moviment pels drets de la dona Me Too va ser una invenció de la CIA.