Immigració

A canvi de què Albània es queda els immigrants que Meloni no vol?

Tirana va acceptar el pacte sense demanar "res a canvi", però ha fet avenços en l'esforç per unir-se al club europeu

El primer ministre albanès, Edi Rama, i la primera ministra italiana, Giorgina Meloni, avui a Tirana.
3 min

BarcelonaLa ultradretana Giorgia Meloni ha demostrat que no té por d'enfrontar-se a la justícia per defensar el seu pla de deportació d'immigrants. Els motius que han portat Itàlia a promoure un model que externalitza la gestió migratòria són més que coneguts. L'executiu ja en va explicar els beneficis el novembre del 2023, entre els quals destacava l'alleujament de la sobreocupació als centres de processament a Itàlia, i el component de "dissuasió extraordinària" que suposava per als migrants amb intenció d'arribar a les costes italianes. Però què ha portat Albània a acceptar cedir sòl nacional a les autoritats italianes sense demanar "res a canvi"?

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"No demanem res a canvi. No es tracta d'un acord comercial, sinó de germanor i proximitat", apuntava el primer ministre albanès, el socialdemòcrata Edi Rama, en el moment de firmar l'acord amb la seva homòloga italiana. Tirana no rep cap compensació tangible per la seva col·laboració amb el pla de Meloni (l'acord no contempla cap remuneració econòmica), sinó que Albània aspira a guanyar-se encara més la confiança d'Itàlia i mostrar –si més no al sector més dur dels 27– que està disposada a ajudar el bloc europeu a fer front a un dels problemes que més els preocupa: la immigració il·legal.

Segons apunta Bojana Zorić, experta en els Balcans Occidentals a l'Institut d'Estudis de Seguretat de la UE, el país balcànic, que el 2009 va sol·licitar l'accés a la Unió Europea, vol "avenços en la seva candidatura a la UE" i espera que una Meloni cada dia més forta dins del club europeu hi pugui influir. "Albània continua sent una nació amiga i, tot i no ser-ne membre encara, es comporta com si ho fos. Aquesta és una de les raons per les quals estic orgullosa que Itàlia hagi donat sempre suport a l'ampliació als Balcans occidentals", va dir Meloni dilluns.

Tot i que el primer ministre albanès ha negat en diverses ocasions que l'acord fos una contrapartida per als esforços d'Itàlia per impulsar la candidatura d'adhesió albanesa, no va ser per casualitat que dimarts passat Albània va iniciar converses en una conferència intergovernamental a Luxemburg per a l'adhesió a la Unió Europea. Després de la trobada, Rama va explicar que té la meta d'unir-se al club europeu a finals d'aquesta dècada.

Per què Albània?

Que països de la Unió Europea busquin externalitzar la gestió migratòria no és cap novetat. Els acords amb Tunísia, Turquia, Líbia o Egipte per retenir els fluxos migratoris cap al continent en són només un exemple. Però el cas d'Albània té la peculiaritat que es tracta d'un país europeu i que, per tant, implica que els migrants estan protegits per la Convenció Europea de Drets Humans. Alhora, també implicarà més pressió per a les autoritats locals, "que tenen menys capacitat i menys coneixement sobre com abordar el problema", diu Zorić.

La decisió de Meloni de situar els centres precisament a Albània, país amb qui no comparteix cap frontera terrestre ni es troba en la ruta principal per la qual els migrants arriben a Itàlia, es deu sobretot a les "relacions de germanor històriques entre els dos països", diu Zorić, fet que explica la forta presència d'albanesos a Itàlia. El 2019, n'hi vivien uns 440.000.

El primer ministre Edi Rama va justificar la decisió de cedir territori a Itàlia per acollir els centres d'internament emparant-se en el "deute" històric que tenen els albanesos amb Itàlia per la manera com els va adoptar a principis dels anys noranta. Els vincles entre els dos països mediterranis es remunten a l'Edat Mitjana, quan un grup d'albanesos anomenat Arbereshe es van instal·lar en diversos punts de la península Itàlica, però arriben fins al segle XX, quan la Itàlia feixista va instaurar un protectorat sobre el país balcànic.

Ara bé, el sentiment de deute al qual es referia Rama es remet al flux massiu d'albanesos que van fugir després que el comunisme col·lapsés el 1990. En poc més d'un any, Itàlia va acollir 40.000 albanesos. Costa jutjar si l'acollida va ser gaire millor que la de l'executiu de Meloni als sol·licitants d’asil actualment. El govern italià va classificar aquests albanesos com a "migrants econòmics il·legals" i va repatriar-los després de retenir-los en camps especials al sud d'Itàlia.

Sigui com sigui, Albània ha deixat clar que el tracte especial és exclusiu amb Roma, i que no preveu en cap cas facilitar que altres governs europeus puguin externalitzar al país el processament de les sol·licituds d'asil. "Aquest és un acord exclusiu amb Itàlia perquè estimem a tothom, però amb Itàlia tenim un amor incondicional", va dir Rama a mitjans de setembre al Parlament Europeu. Ara bé, segons Zoric, queda per veure si altres països que es troben a la cua per accedir a la UE podrien acceptar acords similars per hostatjar centres d'internament. "Una cooperació més extensa dependrà de l'èxit del model", conclou.

stats