La candidata proeuropea guanya les eleccions a Moldàvia

BerlínLa presidenta sortint Maia Sandu, proeuropea, s'ha declarat guanyadora de les eleccions a Moldàvia, després d'una tensa campanya electoral marcada per la ingerència russa i la compra de vots. Amb tots els vots escrutats, Sandu obté el 55,33% dels vots, davant del candidat pro-rus Alexandr Stoianoglo, que ha aconseguit el 44,67% de suports a les urnes, segons les dades de la Comissió Electoral Central (CEC).

Els moldaus s’han mobilitzat més en la segona volta, conscients que es jugaven el futur del seu país a les urnes. L'índex de participació ha sigut del 54,8% del cens electoral, més alt que el de la primera volta, celebrada el 20 d'octubre, quan van acudir a les urnes el 51,74% dels moldaus amb dret a vot.

En aquesta segona jornada electoral, s'han registrat diversos incidents: des d'amenaces de bomba falses en consolats a l'exterior, fins a compra de vots, passant per ciberatacs, segons han informat els mitjans locals.

A la primera volta, Sandu, candidata prooccidental del Partit d'Acció i Solidaritat (PAS), havia obtingut el 42% dels vots, davant Stoianoglo, partidari d'estrènyer llaços amb Moscou, que va aconseguir el 26% de suports. Els altres candidats es van repartir la resta de vots. Com que cap candidat no va aconseguir la majoria, es va convocar una segona volta.

Coincidint amb la primera volta, els moldaus van votar en referèndum per un marge estret a favor de canviar la Constitució per blindar les seves aspiracions a formar part de la Unió Europea. Va guanyar el sí a la UE amb un 50,4%, davant del 49,6% que s'hi va pronunciar en contra. La diferència entre el sí i el no va ser de només uns 11.400 vots. El vot exterior va fer inclinar la balança del costat europeu.

La Unió Europea ha felicitat aquest dilluns Maia Sandu, tot i les "ingerències inèdites de Rússia", com "la compra de vots o desinformacions", segons ha afirmat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en un comunicat.

Tot i partir com a favorita en els comicis, Sandu, de 52 anys, era conscient que no ho tenia fàcil a la segona volta. La presidenta sortint, en el càrrec des del desembre del 2020, temia que Moscou manipulés els comicis, tal com va passar a la primera volta i en el referèndum europeista.

Després de la primera volta, Chisinau i Brussel·les van denunciar ingerències de Moscou. La policia moldava va acusar l'oligarca exiliat moldau-israelià Ilan Shor, que viu a Rússia, de comprar el vot de 130.000 moldaus a través de comptes del banc estatal rus PSB. Els votants haurien rebut uns 100 euros a canvi de votar a favor del candidat pro-rus i contra l'adhesió de Moldàvia a la UE. Tant Shor com Moscou han negat qualsevol ingerència en els comicis i en el referèndum.

Durant el debat presidencial entre les dues voltes, Sandu va acusar Stoianoglo de ser el “cavall de Troia” del Kremlin. Stoianoglo va boicotejar el referèndum europeista en “senyal de protesta” contra l'afany de Sandu de canviar la Constitució moldava.

L'ex fiscal general va advocar durant la campanya electoral per una política exterior “equilibrada”. Stoianoglo va assegurar que aposta per la integració de Moldàvia a la UE i alhora per estrènyer llaços amb Rússia per interès nacional.

Descontentament amb el govern sortint

Stoianoglo va intentar treure profit durant la campanya electoral del descontentament de molts moldaus amb el govern sortint. El mandat de Sandu, execonomista del Banc Mundial, ha estat marcat per crisis successives, des de la crisi de la covid fins a l'esclat de la guerra d'Ucraïna i l'afluència de refugiats ucraïnesos, passant per la crisi del gas.

Rússia ha utilitzat el gas com a instrument per pressionar el govern moldau. Sandu va desvincular Moldàvia del gas rus, cosa que va repercutir en la butxaca dels moldaus. La inflació es va arribar a disparar a més del 30% en un dels països més pobres d'Europa. La seva electricitat segueix depenent en gran manera de la central elèctrica de Cuciurgan, de propietat russa, a la regió separatista de Transnístria.

Moldàvia, país fronterer amb Ucraïna i Romania, va sol·licitar l'ingrés a la UE el març del 2022, un mes després de l'inici de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna. El desembre del 2023 Brussel·les va obrir les negociacions d'adhesió de Moldàvia, que es va independitzar el 1991 de la Unió Soviètica.