El continuista Humza Yousaf, primer líder musulmà de l'SNP i futur primer ministre d'Escòcia

LondresHumza Yousaf, el candidat continuista, molt pròxim a Nicola Sturgeon i el preferit dels parlamentaris del partit, ha estat nomenat aquest dilluns a Edimburg nou líder del Partit Nacional Escocès (SNP) amb un resultat bastant ajustat (52,1%) davant la segona candidata, Kate Forbes (47,9%). Yousaf, que el mes vinent farà 38 anys, és el primer musulmà que arriba al càrrec. Fins ara era el responsable de la cartera de Sanitat. Oficialment, serà elegit demà dimarts nou primer ministre d'Escòcia, el sisè des de la devolució de poders del 1998, en un ple al Parlament de Holyrood.

El candidat triomfador representa l'Escòcia més integradora. Els seus orígens familiars són al Pakistan. Els pares, fills d'emigrants dels anys 60 procedents del Punjab, han estat presents a la cerimònia de nomenament, que ha tingut lloc a l'estadi Murrayfield de la capital escocesa. Yousaf ha aprofitat les seves arrels per fer una explícita declaració que Escòcia és un país on els immigrants són ben rebuts, cosa que contrasta amb la duresa amb què Londres aborda el control de les fronteres. Una declaració més retòrica que efectiva, perquè Edimburg no té competències sobre la matèria.

Sens dubte, Yousaf era el més experimentat dels tres aspirants al lideratge. Fins ara havia ocupat les carteres de conseller de Justícia i més tard de Transports, abans de la de Sanitat, formant part del govern de l'SNP des del 2012. Els seus partidaris asseguren que és el millor comunicador per unir el partit i mantenir l'acord de cooperació amb els Verds escocesos, pacte que garanteix una majoria absoluta independentista a la cambra.

El futur primer ministre escocès s'enfronta ara al gran repte d'unir una altra vegada el partit, després que Sturgeon obrís la capsa de Pandora amb la seva renúncia. Perquè sense aquesta unió, que des del 2007 s'ha demostrat fonamental per guanyar eleccions –vuit consecutives–, molt difícilment serà possible avançar cap a la independència i acontentar les diferents tradicions que hi conviuen per assolir-la. La votació final resulta extremadament significativa perquè quasi la meitat de la militància que ha exercit el dret de vot –el 70%: unes 50.000 persones– ha optat per un projecte molt conservador en termes econòmics i fins i tot socials, que són els que representava Kate Forbes i també Ash Reagan, la tercera candidata en discòrdia. Aquestes dues representaven l'Escòcia rural mentre que Yousaf és l'urbana.

Des de la tribuna a què s'ha adreçat al país un cop anunciat el resultat, Yousaf ha afirmat que "com a líder número 14 d'aquest gran partit, estic decidit a aconseguir la independència d'Escòcia, junts com a equip". Però durant la campanya, el nou líder s'havia distanciat del pla de Sturgeon d'utilitzar les pròximes eleccions com un referèndum de facto, afirmant que intentaria construir una "majoria consistent" a favor de la independència i admetent també que "no n'hi ha prou amb tenir enquestes que situïn el suport a la independència al 50% o al 51%". El repte, de fet, és majúscul i els obstacles enormes, entre altres raons per la negativa de Londres de facilitar un segon plebiscit.

Yousaf havia sigut l'únic dels tres aspirants que havia afirmat que s'oposaria davant els tribunals britànics al bloqueig del govern britànic de la reforma de Nicola Sturgeon sobre l'autoreconeixement de gènere. Al mateix temps, ha argumentat que la independència només s'aconseguirà si el partit "continua impulsant valors progressistes". Però també ha subratllat que només acudiria als tribunals si l'assessorament jurídic suggeria que la impugnació podria tenir èxit.

D'altra banda, l'adeu de Sturgeon i l'arribada d'un nou nom molt menys conegut i popular obre la possibilitat a laboristes i conservadors d'intentar posar fi al domini dels nacionalistes, que ha tingut també serioses implicacions per al govern de Londres, en especial per als primers. De fet, els laboristes creuen que són a les portes de Downing Street, atès les perspectives per a les eleccions generals de l'any 2024, però és fonamental que aconsegueixin millorar molt els resultats a Escòcia, o només van aconseguir un escó el 2019.

Un partit amb problemes

La dimissió de Sturgeon va suposar una veritable sorpresa en el paisatge polític escocès i britànic. Tan sols tres setmanes abans de l'anunci, en una entrevista amb la BBC, assegurava que "tenia encara benzina" per tirar endavant i que continuava creient que portaria Escòcia a la independència.

El que fins aleshores havia estat un partit dominat amb mà de ferro, primer per Alex Salmond (2004-2014) i després per Sturgeon (2014-2023), s'ha vist sacsejat per una forta divisió durant el procés d'elecció del nou líder i per la dimissió del marit de Sturgeon, Peter Murrell, director executiu de l'SNP. Murrell també va fer un pas al costat quan es va veure obligat a admetre que el nombre d'afiliats havia caigut de 104.000 a 72.000 en poc més de quinze mesos, des del desembre del 2021.

Però, a banda de problemes sobre polítiques concretes, el camí cap a la independència o qüestions socials com la llei d'autoreconeixement de gènere, el partit encara s'enfronta a una investigació policial per l'ús de 600.000 lliures que van ser recaptades per activistes a qui se'ls va prometre que serien destinades a la campanya per a un segon referèndum i a preguntes sobre per què Murrell va donar a l'SNP un préstec de més de 100.000 lliures el juny del 2021. Tant el partit com Murrell neguen haver comès cap irregularitat i Nicola Sturgeon ha assegurat que no podia recordar quan es va assabentar per primer cop del préstec de sis xifres que el marit va lliurar al partit. En tot cas, sempre ha assegurat que “els recursos que hi va prestar li pertanyien".