El canceller més impopular d’Alemanya s'entesta en tornar-se a presentar
Els socialdemòcrates alemanys ratifiquen la nominació d'Olaf Scholz, malgrat les poques opcions que li donen les enquestes per derrotar la CDU al febrer
Berlín“No hem donat una bona imatge”, reconeixia la colíder Saskia Esken aquest dissabte al congrés de les joventuts del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD). Les últimes setmanes, el debat sobre qui havia de ser el seu candidat a canceller ha deixat entreveure el descontentament de les bases amb la direcció a les portes de les eleccions anticipades del febrer. Molts volien que el ministre de Defensa Boris Pistorius, el polític més ben valorat d’Alemanya, fos el candidat en lloc de presentar l’actual canceller Olaf Scholz. Però els dirigents van tancar files amb Scholz i l’especulació va acabar del tot dijous quan Pistorius va publicar un vídeo en què descartava presentar-se per motius personals. Malgrat tenir les enquestes en contra, aquest dilluns es ratificarà la nominació de Scholz i l’SPD pretén posar fi a la polèmica. “Aquest debat no ens ha ferit, sinó que ens ha enfortit. Som un partit unit i guanyarem les eleccions”, assegurava Esken.
El cap de les joventuts Philipp Türmer va parlar de gestió “desastrosa” i va demanar a la direcció una estratègia clara per a la campanya electoral que se centri en la defensa de l’estat del benestar i impedeixi la victòria dels conservadors de la CDU que preveuen totes les enquestes. La falta d’entusiasme entre el sector jove del partit per la nominació és un sentiment compartit entre les seccions locals dels socialdemòcrates arreu del país. Malgrat això, si no hi ha un moviment d’última hora, Scholz repetirà com a cap de cartell de l’SPD.
Molts es fan creus de la resistència política de qui ha liderat el govern amb la pitjor nota de la història d’Alemanya des de la Segona Guerra Mundial. Al setembre només el 3% dels enquestats per l’institut d’opinió pública Allensbach considerava la coalició de socialdemòcrates, verds i liberals bona pel país. Ningú no es va sorprendre quan, a principis de novembre, el govern va col·lapsar i es va precipitar la convocatòria d’eleccions. Home de poques paraules, Scholz somia ara amb repetir el miracle del 2021 quan va guanyar les eleccions contra tot pronòstic. L’SPD va ser el partit més votat amb un 25,7% del vot, un punt per sobre de la CDU, que ne va obtenir el 24,1%. Però ara el repte és molt més gran. L’SPD ha caigut a la tercera posició a les enquestes, darrere de la CDU i del partit d’extrema dreta AfD, i a la que va publicar diumenge el diari Bild li augurava una caiguda en picat fins al 14%.
Scholz va arribar a la cancelleria després de l’era d’Angela Merkel, que va governar durant setze anys. L’excancellera publica les seves memòries aquesta setmana (Libertad en la versió en castellà de RBA) i ha començat a fer entrevistes en què trenca el silenci que es va imposar des que va deixar el poder. Encara no se sap si aprofitarà per fer campanya pel candidat del seu partit, Friedrich Merz, ni si opinarà sobre la gestió de Scholz, que va ser el seu ministre de Finances entre el 2018 i el 2021. De moment, ha criticat el to de la compareixença en què el canceller va expulsar el seu ministre de Finances liberal. “El càrrec de canceller ha d’emanar dignitat i això sempre t’ha de guiar –va dir en una entrevista a Der Spiegel–. Sents moltes emocions, però és millor cridar contra la paret del teu despatx i no pas contra la ciutadania alemanya”. “Homes”, va dir sobre la disputa entre els socis que va conduir al trencament de la coalició.
La gestió de la guerra a Ucraïna
L’estil comunicatiu sobri i gris de Scholz ha estat molt criticat. Molts experts consideren que durant aquest mandat no ha sabut actuar com a capità i ha callat en moments en què la ciutadania necessitava entendre millor les grans decisions. L’únic dels seus discursos que va rebre elogis és el que va fer poc després que Rússia ataqués Ucraïna, quan va parlar d’un “canvi d’època” (zeitenwende en alemany) i va anunciar un seguit de mesures que trencaven amb l’estratègia que Alemanya havia seguit en molts àmbits després del nazisme: va aturar el desplegament del gasoducte Nord Stream 2, es va proposar augmentar fins al 2% del PIB la despesa militar, va aprovar l’enviament immediat d’armes a Ucraïna i un fons militar extraordinari de cent mil milions d’euros que va suposar el trencament del límit d’endeutament.
La guerra d’Ucraïna ha impactat de ple en el seu mandat i Scholz vol treure rèdit de la gestió que n’ha fet. Que se’l vegi com un líder que sap gestionar crisis. Si a l'última campanya va treure pit de l’entrega d’ajuts a les empreses afectades per la pandèmia com a ministre de Finances, ara es presenta com el canceller “de la pau”, que ha sabut trobar l’equilibri entre donar suport a Ucraïna i evitar que Alemanya i l’OTAN s’involucressin en el conflicte sobre el terreny. L’any 2003, el setmanari Die Zeit es va inventar l’expressió "Sholzomat” per parlar de l’estil tecnocràtic i sense emocions que caracteritza Scholz. Vint anys després, el polític d’Hamburg s’enfronta a l’examen més difícil de la seva carrera i aquesta actitud li pot costar la segona oportunitat que tant desitja.