El pla de Trump per acabar amb la guerra d'Ucraïna que afavoriria Putin

WashingtonL'expresident Donald Trump fa mesos que lliura la seva pròpia croada personal per limitar l'enviament d'ajuda dels Estats Units a Ucraïna. Al Congrés, el filibusterisme del sector republicà més afí a Trump manté bloquejat el paquet d'ajudes que preveu 60.000 milions de dòlars per a Kíiv. El mes de març, durant la visita del primer ministre hongarès Viktor Orbán, el magnat va defensar que Washington havia de deixar d'enviar ajuda i va presumir de tenir un pla que posaria fi al conflicte "en 24 hores". Ara s'han sabut més detalls d'aquest pla secret, en què el beneficiat seria Rússia: cedir part del territori ucraïnès a Rússia.

Entre els seus cercles privats, segons recull el Washington Post, Trump ha dit que el seu pla per posar fi al conflicte implicaria pressionar Ucraïna perquè cedeixi Crimea a Rússia. Es tractaria d'un moviment que clarament afavoriria el president rus, Vladímir Putin, que sempre ha tingut interès en aquesta península, annexionada il·legalment el 2014, per la seva posició geoestratègica al mar Negre. En el cas hipotètic que Trump arribés al poder i decidís posar en marxa aquest pla, l'última paraula la seguiria tenint el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. A més, la seva força per pressionar també podria veure's limitada per la Unió Europea.

El magnat mai ha revelat públicament aquest pla i, de fet, una de les seves portaveus de campanya, Karoline Leavitt, va negar aquesta informació en un comunicat: "El president Trump és l'únic que està parlant d'acabar amb les morts". L'argument de posar fi al patiment de la població i a les morts a les trinxeres sí que és una idea que repeteix Trump cada vegada que vol justificar la retirada del suport nord-americà a Ucraïna. "Si els nord-americans no envien diners ni armes, juntament amb els europeus, s'acaba la guerra", va dir l'expresident durant la seva conversa amb Orbán.

Més enllà del bloqueig al Congrés, el més perillós del posicionament de Trump respecte a la guerra d'Ucraïna és la possibilitat que torni a ser elegit president dels Estats Units. La seva reelecció aquest novembre suposaria un clar retrocés en tota la política d'assistència militar i econòmica que ha desplegat el president Joe Biden durant el seu mandat. Ucraïna quedaria molt debilitada per poder continuar amb la resistència sense els nord-americans.

Des que va començar el conflicte el 22 de febrer del 2022, la Casa Blanca ha enviat més de 75 milions de dòlars en ajuda financera i equipament militar per a la defensa d'aquest país. Una despesa que, en ple any electoral, s'ha convertit en un dels blancs dels sectors més conservadors del partit republicà, que esgrimeixen l'America first com a destinació de tots aquests diners. Així i tot, Biden no s'ha deixat intimidar i durant el discurs de l'estat de la Unió va jugar la carta de l'ajuda militar a Ucraïna com un dels eixos vertebradors del seu govern i va acusar Trump de "doblegar-se a Putin".

Bona sintonia amb Putin

Les relacions de Trump amb el president rus sempre han sigut bones. No han faltat les vegades en què el líder republicà ha elogiat Putin per les seves decisions polítiques. Ni tampoc han faltat els afalacs per part del dirigent rus cap al nord-americà. L'última picada d'ullet que va fer Trump a Putin va posar en guàrdia Europa i els mateixos Estats Units: va dir que "animaria" Putin a atacar els aliats de l'OTAN que no contribuïssin prou. Des de llavors, i en vistes d'una possible reedició del mandat de Trump, Europa no ha parat de rearmar-se a gran velocitat per intentar deixar de dependre dels EUA.

La dilatació de la guerra d'Ucraïna també ha fet aflorar més sentiment bel·licista entre els líders europeus. Fa setmanes que diferents polítics, com el president francès, Emmanuel Macron, o la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, alerten de les possibilitats d'una guerra a escala europea. "Si Ucraïna cau, la nostra seguretat està amenaçada", deia Macron el 14 de març. El gran problema és que Europa encara no té prou força per donar suport per si sola a Ucraïna i, si els EUA (com diu Trump) decideixen tancar l'aixeta, les perspectives no són gens encoratjadores.

Encara que puguin semblar fantotxades, les paraules de Trump són un bon indicador de quina política exterior desplegarà si torna a asseure's al Despatx Oval. Tot i que això sempre podria canviar, durant els seus vuit anys com a líder del Partit Republicà, l'expresident ha liderat un canvi radical dins de les seves files perquè es tornin més reticents a la intervenció dels Estats Units en política internacional.