Caiguda rècord de casaments a la Xina (i gran augment dels divorcis)
El descens d'un 20,5% en les unions accentua el problema de la natalitat en un país en què ser mare soltera no està ben vist


PequínLa manca de seguretat econòmica, la independència de les dones i el canvi d'estil de vida, sumats a l’esforç econòmic que suposa criar un fill, desincentiven el matrimoni a la Xina. Tot i els esforços del govern per fomentar els casaments amb diverses ajudes econòmiques, els joves es resisteixen a donar el “sí, vull”. El 2024 el gegant asiàtic va registrar la xifra de matrimonis més baixa des que se'n tenen estadístiques (1986). L'any passat només se'n van inscriure 6,1 milions, en comparació amb els 7,68 milions de l'any anterior, un descens d'un 20,5%.
Fins i tot durant el període de la pandèmia, quan les celebracions estaven restringides, hi va haver més parelles que es van atrevir a casar-se. Si es retrocedeix en el temps, la caiguda és encara més accentuada: el 2024 es van registrar menys de la meitat dels matrimonis que el 2013. Una altra dada preocupant per al govern, que s'esforça per promoure els valors familiars, és que els divorcis també han augmentat. El 2024 es van divorciar 2,6 milions de parelles, un 1,1% més que el 2023.
En realitat la principal preocupació de Pequín és la demografia. La població envelleix, i des de fa tres anys ha començat a decréixer. A la Xina el matrimoni està estretament lligat a la voluntat de tenir descendència. Si no hi ha casaments tampoc no hi ha fills, i la taxa de natalitat continua sent molt baixa.
Molt poques dones opten per la maternitat en solitari, ja que no està socialment ben vista i, fins fa poc, implicava problemes legals per als infants. Aquesta situació ha impulsat reformes legislatives d'alguns governs provincials per reconèixer els fills de mares solteres i atorgar-los els mateixos drets que a la resta. La maternitat subrogada, en canvi, continua prohibida.
El govern intenta fomentar el matrimoni i la natalitat amb una bateria de mesures que van des d'incentius econòmics fins a accions ideològiques. S'han establert ajuts per a les parelles casades i beneficis fiscals per als que tenen fills. També s’han impulsat reformes laborals per protegir les dones embarassades i ampliar les baixes per maternitat. Des del Partit Comunista fins i tot s’organitzen cites i festes per facilitar que els joves es coneguin. A més, l'administració sufraga casaments col·lectius per reduir els costos de les cerimònies.
Beneficis fiscals a la natalitat
De moment aquests incentius no han donat resultats, i algunes iniciatives per promoure el matrimoni semblen allunyades de la realitat social. Per exemple, s’ha instat escoles i universitats a impartir “educació sobre l’amor” per destacar els valors positius del matrimoni i la família. Aquest ensenyament inclou consells sobre fertilitat i el “respecte a la maternitat”, que es basen, sobretot, en recomanar no retardar l’edat del matrimoni per evitar problemes de fertilitat. Tanmateix, la teoria del govern contrasta amb la realitat. El matrimoni no sedueix els joves, que prefereixen posposar la creació d'una família i gaudir de la seva llibertat.
L’alentiment econòmic de la Xina i l’augment de l’atur tampoc no hi ajuden. Criar un fill representa un esforç econòmic considerable, ja que la Xina és un dels països més cars per fer-ho. Segons l'Institut de Recerca de Població YuWa, un think tank local, el cost de criar un fill fins que té 18 anys és 6,3 vegades més gran que el PIB per càpita, una xifra només superada per Corea del Sud.
A més a més, l’educació és pública és extremadament competitiva i els pares han d'invertir grans sumes de diners en classes particulars i professors per garantir l'accés a les millors universitats.
Les dones són les que més es resisteixen al matrimoni. La política del fill únic, vigent fins al 2015, ha provocat un desequilibri de gènere a causa de la preferència pels nens, que va portar a nombrosos avortaments selectius. Aquesta discriminació, paradoxalment, ha tingut un efecte positiu en l’empoderament femení: moltes dones, en ser filles úniques, han rebut la mateixa educació i les mateixes oportunitats que els homes. A les xarxes socials com Weibo i Xiaohongshu (el Petit Llibre Vermell) proliferen els comentaris de dones que valoren la seva independència i rebutgen el matrimoni, i les queixes sobre el masclisme dels homes hi són habituals.