¿La caiguda d'Els Verds a les eleccions posa en risc l'agenda verda?

El missatge de la davallada del grup ecologista és que la transició ha de ser assequible per a tothom

3 min
El colíder d'Els Verds-ALE Bas Eickhout, en un acte a Brussel·les la nit electoral.

BarcelonaEls resultats electorals confirmen la fi de l'onada verda del 2019. Després de quatre anys de Pacte Verd Europeu, l'extrema dreta i la seva agenda contrària a la descarbonització avancen més que mai i el partit d'Els Verds-ALE s'endú una de les pitjors patacades de la nit: perd 20 escons. "És un resultat dolent, dolent, comparat amb el 2019", admetia aquest matí la secretària general del grup europeu, Benedetta De Marte, i, tanmateix, s'oferia a socialistes i conservadors per formar part de la majoria parlamentària en la pròxima legislatura. "Si Els Verds formen part d'una futura majoria, serà per continuar amb la feina del Pacte Verd", ha afegit, en declaracions a Politico.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

I és que la continuïtat d'aquest gran acord europeu, impulsat en la legislatura passada per la Comissió d'Ursula von der Leyen i que posa les bases per fer d'Europa el primer continent que arribi a les zero emissions netes el 2050, dependrà ara d'una Eurocambra molt més escorada cap a la dreta i cap a partits que han fet bandera de l'oposició a la lluita climàtica.

Però els experts són optimistes i destaquen que els partits de centre, fins i tot el centredreta del PP Europeu, porten al seu programa electoral el compromís amb la lluita climàtica. "La responsabilitat ara recau en els partits de centre per formar una coalició que doni suport a l'acció climàtica", diu a l'ARA el cap del programa de polítiques europees i governança climàtica del think tank climàtic E3G, Vincent Hurkens. L'analista ho argumenta no només pels impactes evidents de l'emergència climàtica a Europa, amb sequeres i esdeveniments climàtics extrems, sinó també perquè la transició energètica de la UE "és també clau per a la seguretat i l'autonomia estratègica de la UE" davant d'uns Estats Units i una Xina que aposten fort per les renovables.

Una tesi a la qual se sumen altres veus europees, com la de l'exministre de Medi Ambient de Bulgària, Julian Popov, que aquest dilluns deia que "no s'etiquetarà com a ambició climàtica sinó com a seguretat econòmica", però la descarbonització seguirà. De fet, l'Agenda Estratègica del Consell Europeu per al període 2024-2029, que va eliminar l'agenda climàtica com un dels eixos principals, inclou les polítiques verdes just en aquest capítol de competitivitat econòmica i seguretat energètica. També Linda Kalcher, directora executiva del think tank Strategic Perspectives, diu a l'ARA que "les empreses ja han començat el camí de la descarbonització" i forçaran la UE a no baixar del carro ara.

L'escenari més plausible a hores d'ara és que es reediti la gran coalició de centre de la legislatura passada, amb el Partit Socialista, el PP Europeu i els liberals –que "han caigut encara més que Els Verds", destaca Hurkens– i que podria incloure el partit verd. En aquest context, i donada l'evident frenada en polítiques climàtiques que ja va començar a finals de la legislatura passada per part dels conservadors europeus, Hurkens insta "els socialdemòcrates a mantenir-se ferms i posar l'acció climàtica com a condició per a la seva cooperació amb el PP Europeu".

El missatge de les urnes

Alhora, admet que per continuar amb la transició energètica "cal fer-la més socialment acceptable" i, per tant, les polítiques climàtiques europees "han d'estar millor dissenyades i ser millor comunicades" en la legislatura vinent. La gran davallada d'Els Verds –quatre anys després de la seva gran onada– s'interpreta, de fet, com un fracàs en l'aplicació concreta d'aquestes polítiques de lluita contra l'emergència climàtica des de Brussel·les i la capitalització d'aquest malestar ciutadà –com el dels pagesos europeus– que ha fet l'extrema dreta per oposar-se a la descarbonització.

Però Kalcher, de Strategic Perspectives, està convençuda que la pèrdua de vots aclaparadora de l'agenda verda europea en aquestes eleccions té més a veure amb el canvi de prioritats que no pas amb una falta de suport social a la lluita climàtica. De fet, una enquesta preelectoral assenyalava que el 68% dels europeus estan d'acord amb les polítiques climàtiques de la UE i creuen que haurien d'anar més lluny encara.

"Aquests resultats no són sobre el clima; la gent està més preocupada per la guerra, la seguretat i la crisi pel cost de la vida, i el missatge clau és que la transició ha de ser assequible per a tothom", apunta Kalcher en conversa amb aquest diari. Kalcher està segura que el centredreta europeu farà més pinya amb l'extrema dreta en matèries com la immigració que no pas en la qüestió climàtica.

A més, assenyala els bons resultats d'Els Verds en els països nòrdics i la resistència dels socialdemòcrates a Espanya o Itàlia per pintar un escenari que "no és tan dolent com s'esperava" per al Pacte Verd Europeu. De fet, l'analista assenyala la possibilitat que la candidata del PSOE i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sigui nomenada comissària d'Indústria, cosa que, amb la seva trajectòria fins ara, fa preveure un impuls de la descarbonització en aquest àmbit clau.

stats