L'atac rus a Ucraïna

Cadena perpètua per al primer soldat rus jutjat per crims de guerra a Ucraïna

Vadim Xiximarin, de 21 anys, va confessar haver matat un civil desarmat que anava en bicicleta

BarcelonaVadim Xiximarin, de 21 anys, s'ha convertit en el primer soldat rus condemnat per haver comès crims de guerra a Ucraïna. Aquest dilluns un tribunal de Kíiv l'ha sentenciat a cadena perpètua, després que ell mateix es declarés culpable d'haver assassinat amb un kalàixnikov un civil desarmat que anava en bicicleta a prop de casa seva, a la localitat de Txupajivka, a la regió de Sumi, el 28 de febrer, quatre dies després que comencés la invasió russa d'Ucraïna.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La víctima era Oleksandr Xelipov, un botiguer de 62 anys que, segons el relat de la Fiscalia ucraïnesa, va rebre uns quants trets. Segons la investigació de la Fiscalia, l'acusat i quatre soldats més fugien amb un vehicle robat a punta de pistola quan es van creuar amb Xelipov, que circulava parlant per telèfon, i Xiximarin li va disparar al cap, des del vehicle en què viatjava, per evitar que els delatés.

Cargando
No hay anuncios

Vestit amb un xandall i amb el cap cot, Xiximarin ha escoltat el veredicte a dins de la cabina de vidre per als acusats. Malgrat que va admetre haver disparat, el seu advocat va exposar que només va seguir les ordres d'un dels altres homes que eren al cotxe (tot i que no era un superior seu, segons van remarcar els fiscals) i que no tenia intenció de matar Xelipov. El jutge encarregat del cas, Serhii Ahafonov, ha afirmat que el soldat, que té el rang de sergent, ha cooperat amb la investigació i ha mostrat penediment, però ha justificat la cadena perpètua amb l'argument que el tribunal no accepta l'afirmació que no tenia intenció de matar. Ara Xiximarin té 30 dies per apel·lar.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que el govern rus està "preocupat" per aquesta sentència. "Per descomptat, ens preocupa el destí del nostre ciutadà, però no tenim la capacitat de protegir els seus interessos en persona", ha dit en la seva roda de premsa diària.

Cargando
No hay anuncios

El primer de molts

Xiximarin és el primer condemnat des que va començar la guerra, però no serà l'últim. La Fiscalia ucraïnesa diu que té oberts uns 12.000 casos per presumptes crims de guerra comesos en els tres mesos que fa que dura el conflicte, i segons la fiscal general, Irina Venediktova, una quarantena de casos podrien anar a judici aviat.

Cargando
No hay anuncios

Durant la vista, Xiximarin va demanar perdó a la viuda de Xelipov, que el va identificar com l'home que va disparar al seu marit i va demanar al tribunal que el condemnés a cadena perpètua. "Però si el canvien pels nostres defensors d'Azovstal, no em faria res", va dir, segons publica The Guardian.

Els últims dies s'ha especulat que, un cop condemnats, els soldats russos puguin ser utilitzats com a part d'un intercanvi d'ucraïnesos que estan en mans de Rússia, inclosos els 2.000 defensors de la planta d'Azovstal de Mariúpol. Aquest dilluns el viceministre d'Exteriors rus, Andrei Rudenko, no ha descartat aquesta possibilitat. "Probablement, tot això s'està discutint. Admeto qualsevol possibilitat que no contradigui el sentit comú", ha dit, segons publica Efe citant l'agència Interfax.

Cargando
No hay anuncios

Sobre els combatents d'Azovstal que es van rendir la setmana passada, el líder de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, Denis Puixilin, ha assegurat que tots es troben en aquesta zona controlada per Rússia, i també ha dit que la intenció és que siguin jutjats per un "tribunal internacional" en aquest territori.

Segons va informar divendres passat el ministeri de Defensa rus, en total es van entregar 2.439 combatents, inclosos els comandants. Aquest dilluns el vicepresident del Comitè de Defensa de la Duma (el Parlament rus), Iuri Xvitkin, ha apuntat la possibilitat que puguin ser condemnats a pena de mort. "Entenc que a les repúbliques de Donetsk i Lugansk la pena de mort està vigent, no ha estat abolida, i, per descomptat, hi poden estar subjectes", ha dit, segons l'agència oficial TASS.

Cargando
No hay anuncios

Zelenski, a Davos: "S'ha de castigar l'agressor"

En la plana diplomàtica, aquest dilluns el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha demanat en el discurs inaugural del Fòrum Econòmic Mundial de Davos que s'ampliïn les sancions contra Rússia i que el país quedi aïllat com a mesura per prevenir accions futures i dissuadir qualsevol país que vulgui atacar-ne un altre. Zelenski ha dit que el món es troba en un punt d'inflexió i que s'haurà de decidir si "una força bruta pot governar-lo".

Cargando
No hay anuncios

"S'ha de castigar l'agressor", ha dit, i ha demanat un embargament total del petroli, que s'excloguin tots els bancs russos dels sistemes globals, “sense excepció”, i que s'abandoni tot el comerç amb el país. Ha ofert a totes les empreses i països que encara hi mantenen vincles que s'adrecin al mercat ucraïnès. Zelenski ha volgut agrair la resposta unitària dels països d'Occident, però ha lamentat que l'ajuda no arribés abans que Rússia llancés aquesta guerra a gran escala.

Quan el president del fòrum li ha preguntat què podien fer els líders dels països que es reuneixen a Davos per millorar la situació de bloqueig de les exportacions i la crisi alimentària que provoca, Zelenski ha acusat Rússia d'estar robant diàriament el gra del país i de vendre'l de manera il·legal a altres països. En el seu discurs ha criticat el bloqueig dels ports del mar d'Azov i del mar Negre per part de Rússia, que està tenint conseqüències a escala mundial en forma de crisi alimentària, i ha demanat l'obertura d'un corredor per poder exportar el gra i l'oli de gira-sol.

Cargando
No hay anuncios

Aquest any Rússia no participa en el Fòrum de Davos. El país solia tenir la seva pròpia casa al Fòrum Econòmic Mundial, un espai que feia servir per a trobades amb empresaris i inversors. Ara artistes ucraïnesos l'han transformat en la Casa dels Crims de Guerra de Rússia, amb una exposició de vídeos, fotografies i mapes que mostren la devastació, i volen denunciar els crims de guerra comesos per les tropes russes a Ucraïna.