Dins el búnquer ucraïnès que espia les posicions russes al front del Donbass
Una brigada d'intel·ligència escorcolla el territori ocupat amb el dron Fúria, de fabricació local
Front de Siversk (Ucraïna)Un militar que custodia un punt de control al Donbass ens ordena aturar el cotxe. Volodímir Mazur, des del seient del copilot, abaixa la finestreta, treu el cap i saluda: “Dobri ranok!” Després li canta un codi secret, sense el qual no podríem continuar avançant cap al front. “Cada dia ens donen una nova contrasenya”, diu Mazur. Ens dirigim al búnquer d'una de les brigades de la intel·ligència aèria de l'exèrcit ucraïnès, a només 10 quilòmetres de les posicions russes. Només hi podem accedir acompanyats del seu responsable de premsa. L'ucraïnès, de 50 anys, se sent còmode treballant entre periodistes perquè també és del gremi. Té una llarga trajectòria com a presentador de televisió, però des que va esclatar la invasió va canviar el plató, el maquillatge i els focus per les trinxeres, el fang i els drons.
Avancem cap al camp de batalla per una carretera gairebé deserta on només ens creuem amb algunes ambulàncies i vehicles militars, a tot drap, en direcció contrària. Uns quilòmetres abans d'arribar-hi, el Mazur ens avisa: “És habitual sentir molta artilleria en aquest lloc, no us espanteu perquè en principi és dels nostres soldats”. I té raó. Quan baixem del cotxe ens sorprèn una fortíssima detonació que fa tremolar el terra: boom! L'Andrii, un soldat de la brigada, ni s'ha immutat. Ha continuat amb els braços alçats sostenint un dron de color blanc a sobre del cap. Si no fóssim al mig d'una guerra pensaríem que és un avió de joguina. Fixa la direcció de l'aparell i el llança amb força cap a l'horitzó. El dron s'enlaira i ràpidament s'esfuma cap a les posicions russes.
En la següent hora i mitja, aquest dron espia de fabricació ucraïnesa, un model anomenat Fúria, sobrevolarà el territori ocupat pels invasors buscant-hi tancs, blindats, infanteria o qualsevol rastre de presència russa. “Gràcies a aquest dron podem veure des de l'aire els moviments dels nostres enemics al front. Així no arrisquem la vida dels nostres soldats per obtenir informació”, explica l'Andrii mentre ens demana que baixem al búnquer. El temps és or, perquè aquest model de vehicle no tripulat no està preparat per volar gaire estona i a més els soldats russos el poden localitzar i abatre'l.
Imatges de les posicions enemigues
Accedim al búnquer, construït perfectament amb parets de ciment, a través d'una trinxera molt profunda on és difícil mantenir l'equilibri. A dins hi ha la resta dels seus companys, tots asseguts sense apartar la mirada de dues pantalles sobre una petita taula de fusta plena de cables, tasses de cafè i begudes energètiques. En una de les pantalles, com en una pel·lícula, es veuen les imatges retransmeses amb molta qualitat pel dron. Mostren clarament soldats i tancs russos; a l'altra hi tenen un mapa interactiu. La nitidesa de les imatges permet descartar algunes de les trampes que els paren les tropes de Putin, com tancs inservibles o pintades a terra en forma d'avió de combat.
El Serguei té 40 anys, és el més veterà i està assegut en una cadira d'oficina dirigint el dron amb una tauleta. Està concentrat. Mira alhora les dues pantalles i va passant tota la informació als seus superiors, els analistes...
-94, 56, 72, 33...
-Sisplau, repetiu els dos últims números.
-72 i 33.
-Manteniu-vos una mica més en aquesta zona: volem veure els moviments d'aquest tanc.
Parlen de les coordenades de les posicions dels ocupants que van obtenint a partir de les imatges que grava el dron. És la informació que necessita l'artilleria ucraïnesa per atacar els seus objectius. “Aquest dron pot arribar fins a 30 quilòmetres de distància. Si vola a una altura de 900 metres, els russos no el poden veure ni sentir, però si baixa a 600 metres està exposat", explica. El dron també pot operar de nit. “Aquí hem fet jornades de deu hores. Tot depèn del que ens demanin els nostres superiors. Estem cansats, esclar, però la nostra motivació és matar russos”, afegeix.
De sobte, la pantalla que retransmet les imatges del dron es fon a negre durant uns minuts. “És la guerra electrònica, els russos intenten també interferir la nostra cobertura”, indica l'operador de drons. Tots queden en silenci esperant rebre ordres dels superiors i només se sent el lleu brogit dels ventiladors dels ordinadors. Finalment, la imatge torna a la pantalla. Mentre continuen observant què fan els enemics, el Sergui parla amb nosaltres i quan li preguntem pels pobres resultats de la contraofensiva ucraïnesa d'aquest estiu ens respon contundent: "Sabem el preu que estem pagant, si algú sap com avançar més de pressa amb els recursos que tenim, que vingui i que ens ho expliqui".
Observar sense ser vistos
Tot i ser molt a prop dels combats, dins el búnquer hi ha sensació de seguretat. Està molt ben protegit i camuflat. Però això no ha impedit que els ataquessin els russos. “Els seus drons també sobrevolen les nostres posicions. Ara mateix està passant, ens ho acaben de dir els nostres superiors. Per això, la nostra artilleria no respon per no ser descoberta”, ens expliquen.
Quan s'ha acabat la missió, el Serguei condueix el dron de tornada cap a la base i l'Andrii surt a fora, es queda dret i, fent-se ombra als ulls amb les mans, mira al cel buscant-lo. L'aparell desplega un paracaigudes i aterra. El recuperen i el porten dins el búnquer. És important recuperar els aparells intactes, però sense donar gaires pistes.
Passar desapercebut de l'enemic no és fàcil en aquesta guerra plena d'ulls al cel, així que aquesta brigada va canviant de posició amb molta freqüència. Les baixes de l'exèrcit ucraïnès són altes: només cal veure els cementeris i memorials a les grans ciutats, plens de noms de soldats caiguts. Però el govern de Zelenski no en dona xifres. Són secret d'estat.