Bulgària entra a l'espai Schenguen... només per aire i mar
La crisi política i la inflació marquen la vida al país més pobre de la Unió Europea, que s'incorpora a l'espai de lliure circulació amb Romania
Plovdiv (Bulgària)A partir d'aquest diumenge, els ciutadans de països de l'espai Schengen podran viatjar a Bulgària i a Romania sense passaport ni visat. Els dos països de la UE s'incorporen a l'espai de lliure circulació europeu, però només parcialment: s'hi podrà entrar i sortir per aire i mar, però no per terra.
L'espai Schengen es va crear el 1985 i ara en formen part 25 dels 27 membres de la UE (tots menys Croàcia i Irlanda), a més de Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein, que no són membres de la Unió. Des del 2011, Bulgària i Romania han intentat entrar a l'espai Schengen, però l'incompliment de les condicions, així com l'exigència d'un control migratori millor per part d'Àustria i els Països Baixos, ho havia bloquejat. Fins que el 30 de desembre van rebre llum verda. Brussel·les ha promès que a finals d'aquest any considerarà abolir també els controls a les fronteres terrestres, però l'entrada a mitges ha provocat tota mena de bromes entre els búlgars, que ara diuen que hauran d'aprendre a volar o a nedar per entrar lliurement a Europa.
La restricció de les fronteres terrestres es deu principalment al control migratori i al contraban. Una situació semblant es va produir amb l'entrada d'Espanya a l'espai Schengen, que es va fer excloent-ne Ceuta i Melilla, dos territoris sobre els quals Espanya es considera sobirana però que van haver de quedar fora de l'espai Schengen precisament per la protecció de les fronteres contra l'entrada d'immigrants i la preservació de l'economia local, basada en el tràfic de productes des del Marroc.
Amb l'entrada de Romania i Bulgària a Schengen s'ha acordat augmentar el finançament de Frontex, l'agència europea de control fronterer, a tots dos països, així com reforçar els mecanismes per retornar els refugiats que van entrar a la UE a través d'aquests dos països i que ara visquin en altres estats europeus, tal com estableix el procediment de Dublín.
Bulgària fa els deures
En els últims anys, per complir els requisits i limitar el flux d'immigrants que travessaven la frontera entre Turquia i Bulgària, molts migrants han estat perseguits, detinguts o fins i tot morts en accidents o per congelació a la zona muntanyosa que separa els dos països. També hi ha hagut casos de morts per asfíxia en els camions i furgonetes on els amuntegaven els traficants. La majoria són refugiats de Síria, l'Afganistan o la franja de Gaza. Fugint de les guerres es van topar amb fronteres que maten, com mostra la pel·lícula Green border, de la directora polonesa Agnieszka Holland, a la frontera entre Bielorússia i Polònia. També hi ha la doble vara de mesurar: mentre que a Bulgària es persegueixen els refugiats del Pròxim Orient que arriben a través de Turquia, a Romania no hi ha problemes amb el pas de refugiats ucraïnesos.
Per a Bulgària i Romania, l'acceptació a Schengen és un acte més de pertinença a l'espai europeu. Tot i les condicions, es tracta d'un èxit important per a la promoció del comerç i el turisme, i enforteix el mercat unit. Els dos països també estan preparant-se per a l'entrada de l'euro. A Bulgària es va votar al març una llei sobre com es farà el canvi del lev per l'euro, però la Comissió Europea encara n'ha anunciat la data.
D'una banda, això serà bo per als intercanvis i les inversions a tots dos països, però, de l'altra, els ciutadans pagaran el preu d'aquest canvi. Actualment, els preus dels productes bàsics a les grans ciutats de Bulgària, el país més pobre de la UE, són com a Barcelona. Els salaris han pujat, però continuen sent els més baixos de la Unió, i l'entrada a l'euro arribarà de la mà de la crisi mundial i la inflació provocada pels efectes de la covid-19 i la guerra a Ucraïna.
Inestabilitat política
La vida política a Bulgària ha estat molt turbulenta en els últims dies. Els dos grans partits, els conservadors de Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) i la coalició reformista PP-BD, formada per Continuem el Canvi i Bulgària Democràtica, van acordar governar junts amb un primer ministre rotatiu per desbloquejar la crisi política al país, després de cinc eleccions en només dos anys.
El primer ministre Nikolai Denkov (PP-BD) va completar el mandat de nou mesos. S'havia de formar un nou govern encapçalat per l'excomissària europea Mariya Gabriel, del GERB, però per desavinences i conflictes entre els socis, que s'acusen mútuament de mafiosos, aquest govern no es va produir i el GERB de l'ex primer ministre Boyko Borissov va exigir noves eleccions. Cinc dels sis partits polítics representats al Parlament volen noves eleccions. Només els que són al poder fins ara volen conservar l'orientació europea, però no tenen una majoria ni socis d'altres partits polítics.
El conflicte entre Rússia i Occident té un impacte molt fort en la vida política del país. Denkov, durant la seva visita a Brussel·les, va admetre que la situació a Bulgària és difícil d'explicar als ciutadans de la UE. I mentre Denkov era a Brussel·les, la líder del Partit Socialista, Korneliya Ninova, estava de visita a Moscou. Juntament amb el partit ultranacionalista Vazrazhdane (Ressurrecció), els dos partits tenen una orientació prorussa. I actualment això està provocant un caos polític que molt probablement acabarà amb unes noves eleccions anticipades.