Budjak, la Ucraïna que mira al Danubi

Izmaïl (Ucraïna)A l'entrar en territori ucraïnès des del sud de Moldàvia, els camps encrespats que perfilen bona part de les terres moldaves cedeixen pas a la immensitat de les planúries de la regió de Budjak. L'amabilitat amb què et tracten els guardes de frontera a l'accedir a Ucraïna des de Polònia, centenars de quilòmetres al nord, camí de Lviv i d'una Kíiv esdevinguda emblema de la resistència nacional, contrasta amb la severitat de l'interrogatori al qual els militars assignats al remot punt fronterer de Bolgrad sotmeten els estrangers que des de l'inici de l'agressió russa miren d'entrar al país.

L'onada de calor africana que recorre el sud d'Ucraïna agreuja el tedi estival que els soldats han de suportar als checkpoints que hi ha escampats per les carreteres de Budjak. Situada a l'extrem occidental de la gran estepa eurasiàtica, els extensos camps de fèrtil txernozem i les plantacions de blat, ordi i gira-sol d'aquesta regió es mesclen amb els aiguamolls dels estuaris dels rius Danubi i Dnièster i de la costa del mar Negre, les seves fronteres naturals al sud i a l'est. Batejat així arran de la paraula turca bucak (racó o frontera distant), aquest enclavament va ser durant segles perifèria d'imperis i poders diversos. Avui és la regió ètnicament més diversa d'Ucraïna, i els seus 40% ucraïnesos, 21% de búlgars, 20% de russos, 13% de moldaus i 4% de gagaüsos (cristians ortodoxos de llengua turquesa), juntament amb desenes d'etnicitats amb una presència menor, configuren un petit univers multicultural on el rus exerceix encara el rol de llengua de comunicació predominant.

Ubicada a la riba nord del baix Danubi, la seva capital, Izmaïl, és una de les ciutats més desconegudes d'Ucraïna. No va ser així durant els segles precedents: era motiu freqüent de disputa pel seu gran valor estratègic. L'any 1812 els otomans es van veure forçats a cedir-la a l'imperi rus d'Alexandre I, juntament amb tota la regió de la Bessaràbia. Durant els últims dos segles Izmaïl ha viscut sota domini otomà, rus, moldau, romanès i soviètic, i des del 1991 és el punt més sud-occidental de la Ucraïna independent, separada de Romania pel límit fluvial que marca el riu Danubi.

L'antiga mesquita construïda al segle XVI és l'únic edifici que es conserva de l'antiga fortalesa otomana d'Izmaïl. A dins encara avui hi ha exposat un diorama de grans dimensions pintat el 1973 que reviu l'assalt de la ciutat-fortalesa el 1790 per part de les tropes imperials russes liderades pel general Aleksandr Suvórov. A l'entrada ha estat instal·lada una petita exposició amb objectes i fotografies que recorden els caiguts locals en la present guerra de Rússia contra Ucraïna. A fora del recinte unes desenes de persones miren de fer més suportable la calor remullant-se a les tranquil·les aigües del Danubi, mentre d’altres pesquen parsimoniosament. Des de la llunyania, del centre de la ciutat de tant en tant n'arriba el so de les alarmes antiaèries. La forma de distopia que adopta la nova normalitat bèl·lica ho impregna tot de manera irremeiable, i la guerra sovint esdevé una simple remor llunyana, gairebé imperceptible.

Budjak és un dels territoris més empobrits del país i del continent europeu. També un dels més aïllats. El seu destí està determinat, ara com abans, per decisions que es prenen lluny. Envoltat per les fronteres amb Moldàvia i Romania, i pel mar Negre, només un estret pas terrestre a la desembocadura del riu Dnièster el connecta amb la resta d'Ucraïna. L'aeroport d’Izmaïl va ser tancat de manera indefinida l'any 2009. La connexió ferroviària amb Kíiv triga 17 hores. Per carretera, la ciutat és a quatre hores d'Odessa i a unes sis tant de Bucarest com de Chisinau.

La població de setanta-quatre mil habitants que tenia la ciutat d'Izmaïl abans de la guerra estava composta per fins a 75 nacionalitats, amb predomini de russos i ucraïnesos. L'aïllament territorial en forja la mentalitat i el caràcter. Igual que passa amb la fisonomia d'edificis i carrers, l'aparença i les formes de la gent han quedat en gran manera congelades. Els efectes del pas de les dècades amb prou feines són visibles. L'acceleració de la història que des del febrer del 2022 ha sacsejat Ucraïna es viu aquí de manera menys intensa, i la pulsió ucraïnitzadora nacional i lingüística que ha esclatat arreu del país s'hi manifesta de manera menys palpable. Els efectes de l'herència russificadora imperial i soviètica pesen més que en altres zones del sud i l'est del país. La fatiga bèl·lica comença a fer-s'hi sentir amb força, especialment per part dels que tenen familiars combatent. 

Els relats imperials russos, imperants també durant el període soviètic, es troben, però, en retirada, seguint la tendència desrussificadora que travessa el país. La central avinguda Suvórov ha estat reanomenada carrer de la Independència, i el carrer del mariscal rus Mikhaïl Kutúzov rep ara el nom dels Cosacs ucraïnesos de Zaporíjia. A finals del 2022 l'Ajuntament va retirar la imponent estàtua en honor a Suvórov que durant dècades havia estat ubicada al bell mig de la ciutat, i el seu museu ha estat tancat indefinidament.

Izmaïl, blanc d'atacs russos

Al port fluvial, mariners de diferents nacionalitats es distreuen i juguen a cartes a la coberta de les seves embarcacions, entre càrrega i descàrrega. Juntament amb el de Reni, l'estiu del 2023 el port fluvial d'Izmaïl va esdevenir un hub per a les exportacions ucraïneses de blat i altres productes agrícoles cap als mercats globals arran del nou bloqueig marítim imposat per Rússia sobre els ports ucraïnesos del mar Negre. Com a conseqüència, aquell any el volum de les exportacions des d'Izmaïl es va multiplicar per sis respecte al 2022. Les extenses instal·lacions portuàries han esdevingut des de llavors objectiu de freqüents atacs nocturns amb drons per part de les forces russes. Tot i el trencament del bloqueig marítim aconseguit per les forces ucraïneses fa uns mesos i la davallada relativa de la importància estratègica del port d'Izmaïl, aquests han continuat tenint lloc.

Culturalment i emocionalment ancorada en èpoques pretèrites com poques a Europa, Budjak és una regió antiga. Al deixar-la enrere per carretera en direcció a la ciutat d'Odessa, de tant en tant la cúpula daurada d'algun temple ortodox trenca la monotonia d'aiguamolls, camps llaurats i granges i pobles de cases petites i humils, moltes abandonades i en ruïnes. Els cementiris farcits de noves tombes amb banderes ucraïneses fan de recordatori de l'altíssim cost humà que el país està assumint per defensar la seva sobirania. També ho recorda l'atac aeri amb què els russos tornen a castigar el port de la tranquil·la Izmaïl poques hores després.