"Brutalitat, racisme i violència" a la frontera turco-búlgara per entrar a la UE

Harmanli (Bulgària)Harmanli és una ciutat al sud de Bulgària de només 20.000 habitants, a tan sols 50 quilòmetres de Turquia. La seva proximitat amb aquesta frontera fa que sigui també el lloc on centenars de persones esperen la tramitació de les seves sol·licituds d'asil per a la Unió Europea.

A mitjans d'aquest any, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) va registrar un total de 94.549 refugiats, 4.167 sol·licitants d'asil i 1.010 apàtrides al país balcànic. La frontera turco-búlgara suposa un dels passos més violents de camí a la Unió Europea i l'inici del que es coneix com la ruta dels Balcans. Només el 2023, segons dades del Comitè Hèlsinki de Bulgària, hi va haver 9.987 devolucions en calent documentades a la frontera turco-búlgara que van afectar 174.588 persones.

En aquest context, Bulgària compta amb quatre camps als quals es cataloga com a “centres de recepció”; un d'ells a Harmanli, on esperen al voltant de 900 persones, la majoria d'origen sirià. Entre ells hi ha l'Ibrahim (nom canviat per protegir l'anonimat), que denuncia les condicions del centre: “No hi ha neteja, ni seguretat, i hi ha gent que ni tan sols té amb què protegir-se del fred”. En un vídeo de TikTok, un dels residents del camp mostra la duresa de les condicions.

L'Ibrahim va fugir de Síria el 2014, quan l'Estat Islàmic va entrar a la seva ciutat natal, Abu Kamal (Deir ez-Zor). Va fugir a Turquia amb els seus dos fills, on va treballar en la construcció fins que va poder estalviar prou per poder intentar creuar la Unió Europea. Els seus fills esperen a Turquia amb els avis. “Vull que els meus fills estudiïn a Europa i puguin desenvolupar els seus hobbies; els encanta jugar a futbol”, explica l'home mentre ensenya fotografies dels nens al telèfon. L'Ibrahim va arribar a Bulgària a l'octubre i des d'aleshores espera la resolució del procés d'asil. D'acord amb la directiva 2013/32/UE del Parlament Europeu, les sol·licituds d'asil s'han de tramitar en un termini màxim de sis mesos.

Des del desembre de l'any passat, quan es feia oficial l'entrada de Bulgària –i Romania– al territori Schengen, el país fronterer amb Turquia va reforçar encara més les seves fronteres seguint les recomanacions de la UE, que li proporcionava 85 milions d'euros específicament com a Instrument de Gestió de Fronteres i Visats. Com a resultat d'aquesta inversió, i segons dades de la policia fronterera búlgara, en els primers mesos del 2024 es van registrar 3,5 vegades menys intents de creuar les seves fronteres respecte al 2023, i entre el gener i el maig del 2024 es van “impedir” 15.000 intents, davant dels 55.000 del mateix període del 2023.

Tot i això, Àustria i els Països Baixos continuaven vetant l'entrada oficial d'aquests països a Schengen i demanaven a Bucarest i Sofia que fessin més esforços per frenar el flux migratori cap a les fronteres del país centreeuropeu. Des del 12 de desembre es van començar a aplicar mesures que se centren en “un paquet de protecció de fronteres” que inclou “la implementació de projectes pilot per a la rapidesa en la tramitació dels processos d'asil i de tornada”.

Les conseqüències d'aquests acords sobre el terreny les pateixen les persones que escullen aquesta cruïlla per intentar arribar a Europa. En aquest període, la Xarxa de Monitoratge de Violència Fronterera (BVMN, per les sigles en anglès) ha publicat deu testimonis de devolucions en calent a les fronteres que Bulgària comparteix amb Turquia i Sèrbia.

Obligats a tornar a Síria

“Vam fugir de la violència a Síria, però estem sorpresos de trobar el mateix a Bulgària. Els mateixos mètodes d'intel·ligència, brutalitat, racisme i violència”, escriu el Khaled (nom canviat per raons de seguretat), un sirià de 37 anys, al traductor del mòbil. És aquest home qui informa que, el matí del 13 de desembre, només 24 hores després de la implementació de l'acord amb la UE, centenars de sirians al camp de Harmanli van ser portats a l'oficina d'administració i, segons testimonis dels afectats, obligats a signar el que van anomenar “un paper per tornar a Síria”.

"Vam esperar uns quinze minuts i després ens feien passar, d'un en un, a una sala privada on hi havia tres homes que ens demanaven la documentació, i que ens van començar a preguntar per Síria", explica l'home. “Van començar a parlar de Síria, a dir coses com: «Síria ha estat alliberada, no estàs content? Ja no hi ha opressió»”.

Els testimonis coincideixen que al voltant de 200 persones van ser obligades a signar un document escrit en búlgar. No se'ls va facilitar cap tipus de traducció. No Name Kitchen (NNK), organització present a la regió des del 2017, està investigant els fets. L'Ibrahim diu que va signar aquest document "sense saber el que posava". "Van pegar a algunes persones grans que estaven amb nosaltres i el que manava reia mentre deia «Aneu-vos-en cap a Síria»", continua.

A la vista dels fets i després de recol·lectar tants testimonis com han pogut, NNK denuncia que “sembla que, a més d'utilitzar la caiguda d'Al-Assad per coaccionar la gent a signar documents de tornada voluntària, el canvi de règim també s'està utilitzant com a oportunitat per denegar i restringir l'accés al dret d'asil”.

Aquests fets tenen lloc quan alguns estats de la UE ja han aturat la tramitació de les sol·licituds d'asil presentades per ciutadans sirians, com és el cas d'Àustria i Dinamarca. Tot i això, l'Agència Búlgara per als Refugiats ha declarat que continua acceptant sol·licituds de protecció de sirians, tot i que ha afegit que “en aquests moments, l'Agència no té noves sol·licituds de sirians a considerar”.