Brussel·les vol finançar el pas de la indústria militar cap a "una economia de guerra"

Brussel·lesBrussel·les continua estudiant la manera de finançar i enviar de manera conjunta armament a Ucraïna i potenciar el creixement de la seva indústria militar. Aquest dimecres, en el consell informal dels ministres de Defensa de la Unió Europea celebrat a Estocolm, la Comissió Europea ha posat sobre la taula la possibilitat que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) financi compres massives de munició a anys vista i, tal com ha apuntat el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, potenciï el pas de les fàbriques armamentistes comunitàries cap a "una economia de guerra" perquè la Unió Europea pugui continuar subministrant armes a Kíiv a llarg termini.

Aquest plantejament significaria un canvi de mentalitat important en l'estratègia militar de la Unió Europea i un pas decisiu cap a la unitat dels Vint-i-set en defensa. També, a la pràctica, acabaria amb el veto que té el BEI de finançar armes o munició d'ús purament militar. "Crec que és l'hora que la indústria armamentista comunitària passi a un model d'economia de guerra per satisfer les nostres necessitats de producció militar", ha dit el comissari Breton en declaracions a la revista Politico.

En la mateixa línia, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha remarcat en la roda de premsa posterior a la trobada de titulars de Defensa que "cal tenir una mentalitat de guerra". Borrell ha anunciat un acord general –s'haurà de concretar el pròxim Consell de Defensa del 20 de març– per mobilitzar 2.000 milions d'euros del pressupost comunitari per enviar munició a Ucraïna. També ha plantejat un pla que requereix 1.000 milions d'euros més per a l'entrega de les existències de munició que els estats tenen als seus arsenals i uns altres 1.000 milions més per finançar futures compres conjuntes.

Ucraïna considera insuficient el pla de Borrell

El ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, ha criticat aquest dimecres que el pla de Borrell de destinar 1.000 milions d'euros a la compra "urgent" de munició per a Ucraïna "no és suficient" i ha remarcat que l'exèrcit ucraïnès necessita un milió de rondes d'artillera, que calcula que poden costar uns 4.000 milions d'euros. Precisament, aquesta és la xifra que va presentar Estònia en una proposta a la qual ha tingut accés l'ARA en l'últim Consell Europeu del 9 de febrer passat.