Brussel·les visita Kíiv mentre Zelenski pressiona per entrar a la UE

Brussel·lesEl viatge a Kíiv de la plana major de Brussel·les d'aquest dijous i divendres vol tornar a ser, tal com remarquen fonts comunitàries, "un missatge important" contra el règim de Vladímir Putin i de suport a Ucraïna. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i comissaris europeus, així com el president del Consell Europeu, Charles Michel, es reuniran a Kíiv amb el president Volodímir Zelenski i altres dirigents ucraïnesos per celebrar una cimera d'un alt valor simbòlic: la primera entre la Unió Europea i Ucraïna des que va començar la guerra i a menys d'un mes del primer aniversari de l'esclat del conflicte.

Ara bé, tot i les bones relacions entre Brussel·les i Kíiv, els dos socis estan lluny d'arribar a un acord sobre la voluntat d'Ucraïna d'adherir-se al bloc comunitari com abans millor. És un dels grans anhels de Zelenski, però tot indica que la Unió Europea es negarà a prometre l'entrada d'Ucraïna a la Unió Europea en un termini màxim de dos anys. "Ucraïna ha mostrat la determinació a complir els requisits necessaris per obrir les negociacions d'adhesió tan de pressa com pugui, però la Unió Europea decidirà fer més passos endavant quan es compleixin totes les condicions especificades en l'informe de la Comissió Europea", diu un text intern al qual han tingut accés uns quants mitjans internacionals.

En tot cas, fonts comunitàries asseguren que Kíiv fa esforços per avançar en les reformes democràtiques que Brussel·les li ha demanat, que sobretot afecten la independència judicial, el funcionament de l'estat de dret i la corrupció. En aquest sentit, sense anar més lluny, la setmana passada Zelenski va voler enviar un missatge clar a l'opinió pública i als aliats internacionals que el seu govern treballa per posar fi a la corrupció endèmica del país i va anunciar una reforma del govern i les altes institucions, la més significativa des de l'inici de l'ofensiva de Moscou. Va destituir, per exemple, el viceministre de Defensa, Viatxeslav Xapovalov, per haver comprat partides de menjar fresc destinat als soldats a preus inflats. 

I dimarts a la nit, el president ucraïnès anunciava canvis legals al país "que modificaran la realitat social, legal i política" a Ucraïna, unes reformes encaminades, doncs, a aconseguir més efectivitat i transparència de l'administració per accelerar l'ingrés a la UE.

Divisió entre els Vint-i-set

Però els dirigents comunitaris insisteixen que no acceptaran l'entrada d'un país en guerra i que, en cap cas, es pot accelerar els processos d'adhesió de manera excepcional per a Ucraïna. Malgrat que la Unió Europea li va concedir el juny passat l'estatus de país candidat en un temps rècord, fonts comunitàries apunten que l'entrada definitiva al bloc requereix molt més temps. A més, els Vint-i-set estan dividits sobre la rapidesa amb què s'hauria d'acceptar la petició d'Ucraïna.

Mentre que Polònia i els tres estats bàltics pressionen a favor de l'adhesió ràpida, la majoria d'estats membres insisteixen que cal anar pas a pas i defensen que podria crear un precedent perillós i fer enfadar altres membres futuribles. De fet, la rapidesa amb què la Unió Europea va acceptar l'estat de país candidat ja va aixecar recels en alguns estats dels Balcans que fa anys que són a la sala d'espera de l'entrada al bloc comunitari, tot i que han anat aplicant les reformes que se'ls havien demanat.

Cal no obviar, en cap cas, el simbolisme que envolta el procés. Des del començament de la invasió russa, Zelenski havia fet crides desesperades a la UE perquè permetés al seu país entrar-hi de manera accelerada.

Entrenament de 15.000 soldats ucraïnesos més

Mentrestant, i més enllà de l'entrada de Kíiv al club comunitari, s'espera que la UE anunciï des de la capital ucraïnesa l'acord d'entrenar 15.000 soldats ucraïnesos més en territori comunitari, sobretot per instruir-los en l'armament pesant que els països occidentals estan lliurant a Ucraïna. Se sumaran a uns 15.000 soldats més que ja s'hi entrenen des del novembre passat, quan es va posar en marxa aquesta missió militar de la UE.

També està previst que aquest dijous s'aprovi el setè desemborsament de 500 milions d'euros del Fons Europeu de Suport a la Pau per continuar finançant material militar a Kíiv, suport per reconstruir infraestructures estratègiques i ajuda humanitària. En total, l'ajuda de Brussel·les i els diferents estats membres a Ucraïna ja arriba als 50.000 milions d'euros.

Un altre dels àmbits destacats de l'agenda és el pla de pau de deu punts que ha proposat Zelenski, amb el qual la Unió Europea, segons fonts comunitàries, està "completament compromès". Aquest programa vol garantir la seguretat nuclear, restablir la seva integritat territorial i, entre altres coses, crear un tribunal per jutjar els crims de guerra comesos per l'exèrcit rus, tal com ja va proposar Von der Leyen.