Brussel·les tem l'augment de partits, governs i eurodiputats prorussos a la UE
El creixement de l'extrema dreta al Parlament Europeu augura una cambra més propera als interessos del Kremlin
Brussel·lesEls suports al règim de Vladímir Putin dins de la Unió Europea són minoritaris i estan molt lluny de rebaixar el compromís inequívoc del bloc europeu amb Ucraïna. Ara bé, cada vegada són més els partits i dirigents que estan aprofitant el descontentament provocat per les derivades del conflicte –com la inflació o el fet d'haver d'assumir l'excedent de producció agrària d'Ucraïna– per treure rèdit electoral, i es preveu que la representació d'eurodiputats més propers al Kremlin incrementi de manera substancial en la pròxima legislatura europea, sobretot de la mà de l'extrema dreta.
Les enquestes auguren que en els comicis europeus del pròxim 9 de juny la ultradreta traurà els seus millors resultats de la història i, tot i que no serà clau en la governabilitat de la UE, es preveu que superin els 200 eurodiputats i passin a tenir un paper molt més destacat al Parlament Europeu. I molts dels partits d'extrema dreta –sobretot abans de la invasió russa a Ucraïna– tenen bones relacions o han mostrat simpaties cap al Kremlin.
De fet, aquest és un dels principals temors de la presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen, que ja ha avisat que està disposada a pactar amb tothom, també amb formacions ultradretanes que "no siguin favorables a Putin ni contràries a l'OTAN". Aquesta condició gairebé només descarta de la ultradreta la formació de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que des que governa s'ha mostrat molt més contrària a Moscou i favorable a les polítiques de la UE.
No es pot dir el mateix, per exemple, d'una de les grans dirigents ultradretanes, a la qual les enquestes també auguren molts bons resultats, Marine Le Pen. Tot i que des de l'inici de la invasió ha amagat una mica les seves simpaties amb Moscou, manté un discurs ambigu en què no es posiciona clarament amb cap bàndol i es limita a llançar missatges pacifistes contra la guerra. També es preveu que obtingui representació a l'Eurocambra per primera vegada el partit de l'islamòfob Éric Zemmour, que sense embuts s'ha declarat en reiterades ocasions un gran admirador de Putin.
També a Alemanya
Al país més gran de la UE, Alemanya, l'extrema dreta també està creixent a marxes forçades. En la mateixa línia que Le Pen, el principal partit ultradretà del país germànic, Alternativa per a Alemanya, critica el suposat bel·licisme de l'OTAN contra Rússia o les sancions de la UE al Kremlin, i solen obviar l'imperialisme del règim rus com a motiu principal del conflicte.
Aquest discurs arrela especialment a l'antiga Alemanya de l'Est i entre els més nostàlgics de la Unió Soviètica. I no només amb votants de l'extrema dreta, sinó també del partit del costat ideològic del pol oposat. De fet, hi ha hagut diferents veus de Die Linke (l'esquerra, en català) que s'han mostrat equidistants respecte a la invasió russa i, fins i tot, contraris als ajuts militars que Alemanya i el global de la UE han enviat a les tropes ucraïneses.
De fet, el partit postcomunista ha patit una certa divisió arran de la guerra d'Ucraïna i el paper que ha de jugar Berlín en la invasió del règim de Putin. Fins i tot, una exmembre de Die Linke, Sahra Wagenknecht, ha fundat un nou partit que els mitjans alemanys qualifiquen de populisme d'esquerres. Ella mateixa assegura que és una conservadora en alguns aspectes, com per exemple el de la immigració, i progressista en qüestions econòmiques. Les enquestes també estimen que obtindrà representació.
En altres països, però, els prorussos ja han arribat al govern. Més enllà de l'ultradretà hongarès Viktor Orbán, que sempre va a contracorrent de la resta de la UE i intenta entrebancar totes les iniciatives per ajudar Ucraïna, la tardor passada també va guanyar les eleccions a Eslovàquia el candidat populista d'esquerres i prorús Robert Fico. De moment no està sent una pedra a la sabata com Orbán, tal com amenaçava en campanya, però sovint fa declaracions favorables a les tesis de Putin i ha demanat, per exemple, que Ucraïna "cedeixi" part del seu territori o ha dit que "no hi ha guerra a Kíiv" perquè la "situació és absolutament normal", així com ha insinuat que alguns estats membres "tenen interessos" a fer la guerra contra Rússia.
A banda d'Hongria i Eslovàquia, que són els socis de la UE més afins al Kremlin, també preocupa Bulgària, on també hi ha un percentatge molt elevat de la població que se senten pròxims al règim de Putin. De fet, el partit ultranacionalista i prorús més important del país cada vegada té més suport popular i va guanyant influència.
Espionatge a l'Eurocambra
Més enllà de l'augment de representants prorussos al Parlament Europeu en la pròxima legislatura, durant els últims dies han anat sortint diferents casos de presumpte espionatge d'eurodiputats en favor del Kremlin. El cas més polèmic que va destapar la premsa i ja investiga la mateixa Eurocambra és el de la letona russòfona Tatiana Zdanoka, però diferents eurodiputats s'han queixat que no és l'única i aquesta setmana han evitat una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què apunten que "hi ha més representants que treballen pels interessos de Rússia".