Brussel·les rebaixa ara el gran anunci de compra conjunta d'armes de Von der Leyen: "Europa no té un Pentàgon"

Brussel·lesLa Unió Europea (UE) vol continuar donant suport militar a Ucraïna a llarg termini i ser autònoma en matèria de defensa, sobretot davant l'imperialisme del règim de Vladímir Putin i d'un potencial retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Per això, després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fes una crida a rearmar-se la setmana passada des del Parlament Europeu, Brussel·les ha posat damunt la taula aquest dimarts una estratègia que pretén potenciar la indústria armamentista del bloc europeu i acostar-se cap a l'anhelada autonomia militar. "És una amenaça existencial", ha alertat el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton.

Tanmateix, el pla esbossat per Brussel·les de moment rebaixa el grandiloqüent anunci de Von der Leyen de tirar endavant una gran compra conjunta d'armes, com la de les vacunes o el gas, i es limita a ampliar el pressupost de la Comissió Europea per comprar munició i coordinar i contribuir al creixement de les fàbriques d'armament europees. Concretament, l'executiu comunitari només hi destinarà 1.500 milions d'euros entre el 2025 i el 2027, uns diners que sortiran de la revisió del pressupost comunitari amb fons previstos, entre altres, per a la cohesió.

Això sí, els objectius, que no són obligatoris i hauran de ser negociats amb el Parlament Europeu i els estats membres, són ambiciosos: que el 2030 es comprin el 40% de forma conjunta (a hores d'ara el percentatge és tot just del 18%) i que almenys el 50% de les armes que necessita la Unió Europea es fabriquin dins el bloc europeu.

En aquest sentit, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha recordat que la cartera de Defensa és competència exclusiva dels estats membres i no de Brussel·les i, per tant, són els Vint-i-set els que han d'assumir la gran part de la inversió en defensa del bloc. "La despesa militar anual de tots els països de la UE és de 58.000 milions d'euros", ha recordat el dirigent català, que ha assegurat que la Comissió Europea no pot pretendre assolir aquesta quantitat.

Alguns estats membres, com França i Bèlgica, han proposat crear un fons de Defensa finançat a través d'una emissió de deute comuna i sumar una xifra molt més important de diners, tal com es va fer amb les ajudes de recuperació postcovid. Tanmateix, Alemanya i els seus socis habituals, sempre contraris a ampliar el pressupost comunitari, s'hi neguen del tot i prefereixen que cada estat membre hi inverteixi individualment.

De fet, la mateixa vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, ha admès que els 1.800 milions amb què compta la iniciativa "no són gaires diners" en el sector de la indústria militar i que Brussel·les només vol aportar un "bo extra" per "ajudar a invertir millor en defensa i dins la UE". En la mateixa línia, Borrell ha repetit que l'únic paper que a hores d'ara pot tenir l'executiu comunitari és incentivant el finançament i la inversió en la producció d'armes fetes al bloc europeu. "No podem ni pretenem substituir els estats membres. [...] Europa no té un Pentàgon", ha remarcat.

Borrell també ha aprofitat l'avinentesa per criticar una altra vegada la promesa electoral de Von der Leyen de crear la figura d'un comissari de Defensa i ha recordat que la Comissió Europea ja té un titular en "indústria de defensa", l'àmbit en què la UE té competències. En aquest sentit, dilluns el mateix Breton va carregar contra la intenció de la presidenta de la Comissió Europea i va recordar que per crear un comissari estrictament de Defensa "caldria modificar els tractats" de la UE. "I ja hi ha un comissari encarregat d'indústria de defensa, jo", va dir.

D'altra banda, Brussel·les també vol apostar per incrementar la col·laboració militar amb Ucraïna, gairebé com si ja fos un estat membre de la UE més. En aquesta línia, la Comissió Europea ha anunciat que té previst obrir una oficina d'innovació a Kíiv i ha obert la porta a permetre que s'utilitzin els beneficis extraordinaris que el bloc europeu ha congelat a Rússia des de l'inici de l'atac per donar suport militar a les tropes ucraïneses.

Dependència militar dels EUA

La potencial victòria de Trump i les seves amenaces han accelerat la voluntat de la Unió Europea de reduir la dependència militar respecte als EUA, que controlen l'OTAN i des de la Segona Guerra Mundial garanteixen protecció al Vell Continent. Tot i que Vestager ha remarcat que cal mantenir la col·laboració amb l'Aliança Atlàntica, ha tornat a instar els estats membres a incrementar la despesa militar perquè Europea torni a ser un actor independent en matèria de defensa.

Ara bé, la dependència amb Washington encara és molt evident. Borrell ha lamentat que els estats membres hagin hagut de lliurar ajuda militar a Ucraïna a costa de les seves reserves i comprant el 78% de les armes fora de la UE, el 63% de les quals als Estats Units. En la mateixa línia, Breton ha dit que cal posar fi "al desarmament" propi d'una "llarga època de pau" i que ara, amb una guerra a les fronteres de la UE, cal desplegar una "economia de guerra".