Brussel·les insta a iniciar negociacions amb Ucraïna perquè s'adhereixi a la UE

Brussel·lesUcraïna va fent passos endavant cap a la fita de convertir-se en un estat membre més de la Unió Europea. Aquest dimecres, la Comissió Europea ha presentat un informe que insta a continuar amb el procés d'adhesió de Kíiv i recomana als Vint-i-set iniciar negociacions amb el govern liderat per Volodímir Zelenski. Això sí, Brussel·les continua insistint al govern ucraïnès que acabi de desplegar les reformes estructurals que fa temps que li demana i l'adverteix que ha de complir amb tots els requisits en matèria d'estat de dret i corrupció per entrar definitivament al bloc europeu.

A hores d'ara, tal com ja va avançar Ursula von der Leyen en la seva visita d'aquest cap de setmana a Kíiv, el govern de Zelenski ja ha fet el 90% dels deures que la Comissió Europea li ha posat per començar a parlar de manera formal l'adhesió. I, en aquest sentit, Brussel·les demana als estats membres que donin un vot de confiança a Zelenski mentre mira d'avançar amb el 10% restant i obrin una taula de negociació. Ara bé, en alguns aspectes, Ucraïna encara té molt de marge de millora i Brussel·les l'insta a aprovar algunes mesures més abans de fer el nou pas endavant en el procés d'adhesió, com algunes normatives anticorrupció i més protecció per a les minories nacionals.

Concretament, l'informe de la Comissió Europea valora de forma positiva la reformulació dels òrgans judicials per part d'Ucraïna i del Tribunal Constitucional, l'aprovació de la llei per protegir la llibertat dels mitjans de comunicació i per lluitar contra la desinformació, i el desplegament de diferents mesures contra el blanqueig de capitals. "S'ha avançat molt perquè els oligarques tinguin menys pes en la vida pública", ha afegit en roda de premsa Von der Leyen.

Aquest informe, que va carregat d'un alt valor polític, arriba en un moment en què l'atenció mediàtica i diplomàtica s'ha desviat en la guerra entre Israel i Palestina, i més de 600 dies després de l'inici de la invasió del règim de Vladímir Putin. El conflicte entre Ucraïna i Rússia està encallat i no s'entreveu el seu final, i els aliats occidentals de Kíiv han començat a mostrar símptomes de cansament en el seu suport a les tropes ucraïneses, tant a la Unió Europea com als Estats Units.

Al seu torn, Zelenski ha agraït el moviment de la Comissió Europea i ha celebrat que Ucraïna estigui cada vegada més a prop de la integració a la UE. "Avui la història d'Ucraïna i de tot Europa han fet un pas correcte", ha dit el dirigent ucraïnès en un missatge gravat emès per les xarxes socials. També ha assegurat que el seu govern està desplegant totes les reformes que li han encomanat i ha dit que estarà atent a la trobada de caps d'estat i de govern del pròxim desembre, en què podrien decidir si obren les negociacions.

Cal recordar que Ucraïna va demanar entrar al bloc europeu pocs dies després de l'inici de la guerra, i la Comissió Europea –ja amb la voluntat d'enviar un missatge de suport a Kíiv– va designar-lo país candidat amb una rapidesa inèdita el juny de l'any passat. Tot i això, més enllà de les reformes que li encomana Brussel·les, diferents dirigents estatals i comunitaris tenen clara una línia vermella: Ucraïna no entrarà al bloc europeu mentre estigui en guerra.

A més, alguns estats demanen reformes estructurals a la UE abans d'acceptar nous socis per adequar-la al funcionament d'un club molt més gran, que podria passar dels 27 membres actuals als 35 si s'admeten Ucraïna i els Balcans. Una de les reformes més destacades que estan sobre la taula és reduir el nombre d'àmbits en què tots els països tenen dret a veto i, entre altres estats, França i Alemanya volen que la majoria de mesures es puguin tirar endavant per majoria qualificada i no per unanimitat, com en l'actualitat.

Moldàvia, Bòsnia i Hercegovina i Geòrgia també avancen en l'adhesió

Les presses de la Comissió Europea per acceptar Ucraïna al club europeu ha fet enfadar altres països que fa anys que es troben encallats a la sala d'espera de la UE. Ara, però, amb la guerra a Europa i el temor que la Xina i Rússia augmentin la seva influència en aquests estats, Brussel·les s'ha posat les piles i també ha donat llum verda a l'inici de les negociacions amb Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina, i ha recomanat que se li concedeixi a Geòrgia l'estatus de país candidat.

"L'ampliació és una política clau de la UE. Aquest ha estat el meu principal missatge des del principi del mandat", ha remarcat Von der Leyen, que vol erigir-se en una de les màximes impulsores i deixar com més tancat millor el creixement del club europeu abans de les pròximes eleccions europees del juny que ve.