Brussel·les estudia centralitzar encara més en el govern espanyol els fons europeus

Brussel·lesLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, encara no té el seu equip de comissaris format, però ja s'està plantejant una reforma en el pressupost de la Unió Europea que ha fet saltar les alarmes a les regions del bloc. Brussel·les es planteja reduir els 530 programes que té ara mateix fins als 27, només un per a cada estat membre. Aquesta modificació significa a la pràctica que encara se centralitzaria més l'entrega i distribució dels fons europeus, i es deixaria de lliurar algunes partides directament a les administracions regionals i locals. Per tant, en el cas de l'Estat, seria únicament el govern espanyol el que els podria rebre i, després, repartir-los com cregués convenient, també a Catalunya.

El document intern de la Comissió Europea, al qual ha tingut accés l'ARA i que recull aquest plantejament, també es proposa que cada pla estatal estigui dividit per capítols temàtics, com poden ser agricultura, transport o energia, i que el desemborsament de tots els fons europeus vagi lligat a uns condicionants, com passa amb els de recuperació de la covid. És a dir, que els estats membres hagin de tirar endavant diferents reformes i inversions perquè Brussel·les els entregui els diners.

A hores d'ara, per exemple, el pagament dels fons de Política de Cohesió i de Política Agrícola Comuna (PAC), que representen dos terços del pressupost de la UE, no van vinculats al compliment de cap mesura i en gran part se'n beneficien directament les administracions regionals o locals. D'aquesta manera, la Comissió Europea pretén guanyar influència sobre en què s'inverteixen exactament els diners que reparteix.

Ara bé, el president del Comitè de les Regions de la UE, Vasco Alves Cordeiro, ha criticat en un ple de la mateixa institució que la modificació que planteja la Comissió Europea "abolirà la participació de les regions", i ho veu com un retrocés en la federalització del bloc comunitari. "Faig una crida a les regions i ciutats d'Europa perquè s'aixequin i s'oposin a una proposta que, si és certa, implicarà que quedem exclosos, marginats i ignorats", ha advertit el president de l'organisme que representa les regions a la UE.

En aquest sentit, el director de relacions internacionals de la patronal catalana Pimec, Jacint Soler, tem que aquesta modificació pugui repercutir de forma negativa en el finançament que rep Catalunya de Brussel·les a l'haver de passar pel filtre del govern espanyol, sobretot tenint en compte el "precedent no gaire encoratjador" dels fons de recuperació postcovid. "Els fons que s'han gestionat d'una manera molt descentralitzada i en què s'ha col·laborat amb entitats patronals i consultors privats han funcionat millor", afegeix Soler a l'ARA.

De fet, l'anterior Govern s'havia queixat en més d'una ocasió que Catalunya rebia menys diners del que li pertocaria de la part dels fons de recuperació covid que assigna l'Estat. Tanmateix, pel que fa als que s'entreguen directament a administracions regionals o locals i a entitats o empreses, el Principat era una de les regions que es beneficiava més de les subvencions de Brussel·les.

El govern de Salvador Illa, però, evita pronunciar-se sobre el plantejament que Brussel·les té entre mans. Contactats per l'ARA, fonts de l'executiu responen que "no volen entrar" a valorar una proposta que encara no és "en ferm". De fet, perquè aquesta modificació del pressupost de la UE acabi tirant endavant cal que la Comissió Europea el presenti formalment, i el Parlament Europeu i el Consell de la UE l'haurien de negociar i aprovar. En canvi, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ja ha avisat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "ni se li acudeixi" donar suport a la modificació que planteja la Comissió Europea.

Pel que fa a l'Eurocambra, diverses fonts europarlamentàries asseguren a l'ARA que en general desagrada el plantejament de l'executiu de Von der Leyen perquè l'entrega dels fons passaria a dependre només d'una interlocució entre Brussel·les i els estats membres. Per tant, el Parlament Europeu en quedaria al marge, no com fins ara, i hi deixaria de tenir veu i vot. A més, la majoria d'eurodiputats, que són els únics representants directament escollits de la UE, ho veuen com un retrocés en el camí cap a una més àmplia federalització del bloc i la sobirania de les institucions més properes als ciutadans.

Cal recordar que no és la primera vegada que Brussel·les i els estats del nord de la UE, com Alemanya i els Països Baixos, intenten que aquests fons, dels quals es beneficien sobretot els països del sud, vagin lligats a una sèrie de mesures. Seria una manera que els països que aporten més diners al pressupost de la UE guanyessin influència sobre les polítiques dels estats que reben més fons, especialment pel que fa als de cohesió o la PAC.

En aquest sentit, diferents mitjans internacionals apunten que pot ser una jugada de Von der Leyen i els països del nord per aconseguir aquest control més gran dels fons europeus a canvi d'acceptar la creació d'uns nous fons similars als de recuperació postcovid per reimpulsar la indústria europea, cosa que fa temps que els estats del sud demanen i que també apunta l'informe de Mario Draghi. "Tot forma part del joc polític de Brussel·les", resumeix l'expert de Pimec. Caldrà veure com acaba aquesta pugna entre estats membres i si de retruc acaba afectant el repartiment dels fons i, per tant, la sobirania de Catalunya.