Starmer promet una "renovació nacional" després d'un període de "decisions difícils"

LondresHores abans de viatjar a Nova York per participar en la reunió de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha promès poc menys que la lluna i, de retruc, aixecar un nou país, una "renovació nacional", que pertany als ciutadans, no només a uns pocs. Potser massa ambició per a un sol discurs, el primer en el congrés anual del laborisme, ara al poder després de catorze anys d'espera. Es va allargar poc més d’una hora i va acabar amb una ovació i un entusiasme entre la parròquia reunida a Liverpool del mateix calibre que desperta Taylor Swift dalt de l’escenari entre els seus seguidors.

La transformació que es pretén des de Downing Street no s'ha de basar en falses promeses, ha dit Starmer, o en "mesures fàcils i populistes", sinó en la creença que les "decisions difícils" que es prenguin ara estan orientades a aconseguir "una estabilitat econòmica i un creixement més elevat", que possibiliti fer realitat les promeses fetes.

Quines? L'augment del nivell de vida en cada comunitat; l'enfortiment de l'NHS (Servei Nacional de Salut) perquè baixin les llistes d'espera als hospitals; uns carrers i unes fronteres més segures; més oportunitats per a tothom, i una energia neta de propietat pública que alimenti les llars del país. "Llavors, aquella llum al final del túnel [en referència a les decisions difícils que es concretaran en el pressupost del 31 d'octubre], el Regne Unit que pertany a tots els ciutadans arribarà molt més ràpidament".

Compraran els britànics el relat? Les paraules del premier han sonat molt semblants a les que va pronunciar l'any 2010 el conservador David Cameron quan va arribar al poder, aleshores després de tretze anys d'executius laboristes. I es va caure en l'austeritat –un altre dolor que es va vendre com a necessari abans de veure "la llum del sol dalt del cim", segons Cameron. Una austeritat a la qual Starmer, explícitament –com dilluns va prometre la seva ministra d'Economia, Rachel Reeves–, ha assegurat que no es tornaria.

I, així i tot, la sensació és que el govern encara està en període de prova i que si fa no fa ha de mostrar les seves veritables cartes. I no serà fins a l'esmentat nou pressupost que l'opinió pública no podrà tenir coneixement exacte de l'abast del dany inicial que caldrà entomar i, sobretot, qui el patirà més, per després quedar enlluernat pel renovat Regne Unit. No hi ha dubte, en tot cas, que el mes vinent hi haurà una pujada d'impostos: "Només perquè tots volem impostos baixos i bons serveis públics això no vol dir que la llei bàsica per finançar correctament les polítiques públiques es pugui ignorar, perquè no es pot fer. Hem vist el dany que fa i no deixaré que torni a passar", deia en referència al caos als mercats que va causar la premier Liz Truss dos anys enrere, quan va prometre despesa màxima i impostos mínims.

L'herència rebuda

El primer ministre ha burxat en la ferida de l'herència rebuda i en el fet que els tories no han afrontat els problemes del país per justificar que ara caldrà pagar-ne el preu. "Si alguna cosa ens han demostrat els darrers anys és que si amagues el cap perquè les coses són difícils, el teu país fa marxa enrere. Per tant, si volem que es faci justícia, algunes comunitats han de viure prop de noves presons. Si volem mantenir el suport a l'estat del benestar, legislarem per aturar el frau en les prestacions socials. Si volem electricitat més barata, necessitem noves pilones sobre el terreny o, en cas contrari, la càrrega per als contribuents serà molt alta". Unes paraules que no semblaven tenir en compte que el preu de l'electricitat al Regne Unit és el més car d'Europa. "Si volem que la propietat de l'habitatge sigui una aspiració creïble per als nostres fills –ha continuat–, llavors cada comunitat té el deure de contribuir a aquest propòsit".

I per si quedava algun dubte que el laborisme de Starmer és la tercera via de Blair versió 2.0, ho ha deixat ben clar: "Si volem ser seriosos a l'hora d'apujar el nivell de vida i de fer un reequilibri territorial, hem d'estar orgullosos de ser el partit de la creació de riquesa, sense vergonya d'associar-nos amb el sector privat".

Com és habitual en aquesta mena de discursos, no hi ha hagut cap concreció i sí molta retòrica, amb alguna broma ocasional i amb alguna evocació a la família més directa perquè el líder pugui mostrar-se amb rostre humà.

Un altre clàssic ha estat el manifestant que, com dilluns, ha aixecat la veu pel genocidi a Gaza. Starmer ha somrigut i ha suggerit que s'havia colat amb un passi del congrés del 2019, quan el laborisme el liderava Jeremy Corbyn i era "el partit de la protesta". Ara, al poder, tot canvia, si bé el premier ha anunciat al principi de la seva intervenció que defensarà a l'Assemblea de l'ONU la solució dels dos estats per arribar a la pau entre Israel i Palestina.

Cap referència de Starmer a l'embolic de les donacions i els regals acceptats tant per ell com per alguns dels seus ministres, i que en el seu cas concret han ascendit a quasi 120.000 euros des de la legislatura que es va iniciar el desembre del 2019. I sí un record constant al fet que "primer és el país i després el partit" i que el laborisme és al poder per "servir" i no per servir-se, tot i que potser la idea no queda clara quan se sap l'import dels obsequis en vestits, roba, allotjament, ulleres i entrades de futbol i concerts.

Com en qualsevol congrés polític d'aquestes característiques, el messies laborista ha demanat fe en el futur als britànics. En funció de la credulitat o la manca de credulitat en aquesta bona nova, els ciutadans poden sortir-ne més o menys decebuts. Però Starmer ha estat inequívoc: "La gent deia que no podíem canviar el partit, però ho vam fer. La gent deia que no podríem guanyar a totes les regions de la Gran Bretanya, però ho hem fet. La gent diu que no podem aconseguir una renovació nacional, però podem fer-ho i ho farem". El temps jutjarà.