Balcans

Bòsnia es juga a les urnes el seu futur com a estat

L'arquitectura institucional dels acords de pau de Dayton, basada en quotes ètniques, trontolla

Cartell del candidat croat a membre de la presidència bosniaca Borjana Kristo (R) del partit Unió Democràtica Croata i cartell del candidat bosnià a membre de la presidència i president de Bòsnia del Partit d'Acció Democràtica Bakir Izetbegovic
Ricard G. Samaranch
30/09/2022
3 min

SarajevoExactament tres dècades després de la fi de la guerra que va assolar el país, Bòsnia i Hercegovina celebra diumenge unes eleccions decisives per al seu futur com a estat multiètnic. Les demandes de tipus sobiranista per part dels nacionalistes serbis i croats, aliats en aquestes eleccions, amenaça l’estabilitat de les institucions nascudes dels acords de pau de Dayton del 1995. Per bé que les tensions entre els principals partits serbis, croats i bosníacs –els bosnians de religió musulmana– han marcat sempre la política del país, Bòsnia travessa la seva crisi política més greu des del final de la guerra. 

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La campanya electoral ha estat marcada pel debat al voltant d’una proposta per canviar la Constitució efectuada per Christian Schmidt, l’Alt Representat per Bòsnia i Hercegovina escollit per la comunitat internacional. Schmidt volia satisfer les demandes del principal partit nacionalista croat, el HDZ, molt crític amb el sistema actual al considerar que permet que els representants croats a les institucions siguin escollits pels electors bosníacs, la comunitat que compta amb poc més de la meitat dels habitants del país. Tanmateix, Schmidt, amb uns poders comparats sovint amb els d’un virrei, va decidir ajornar la imposició de les reformes arran de la forta oposició que van suscitar dins la comunitat bosníaca.

Quotes ètniques

Els acords de Dayton, patrocinats pels Estats Units, van instituir un sistema polític basat en una repartició dels càrrecs polítics a partir de quotes ètniques. Així, per exemple, el país compta amb una presidència col·legiada formada per un representant de cadascun dels tres “pobles constituents”, és a dir, un serbi, un croat i un bosníac. A més, va crear dues entitats subestatals autònomes, la República Sèrbia i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, que reuneix les zones poblades sobretot per croats i musulmans. 

L’any passat, el líder dels nacionalistes serbis, Milorad Dodik, va anunciar l’inici d’un procés de secessió en resposta a la decisió de l’Alt Representant d’imposar una llei que criminalitzava la negació del genocidi de Srebrenica, comès l’any 1995 per les forces paramilitars serbobosnianes contra civils bosníacs. “La contundent reacció d’Occident en forma de sancions a la invasió d’Ucraïna ha fet que Dodik hagi frenat. Pel bé del país, seria bo que perdés les pròximes eleccions, ja que podria rellançar el seu projecte”, sosté l’analista Jasmin Mujanovic, que tem que el president rus, Vladímir Putin, empenyi Dodik, un estret aliat seu, a proclamar la independència per desestabilitzar els Balcans i obrir un nou front de conflicte amb Occident. 

L’hostilitat de la comunitat sèrbia envers l’estat bosnià ha estat present des de la seva creació, però fins fa poc no era així amb els nacionalistes croats de l'HDZ. Tanmateix, el fet que el seu candidat al càrrec de representant croat a la presidència tripartida perdés l’última contesa electoral els ha portat a bloquejar les institucions. De fet, l’entitat croato-musulmana porta més de tres anys amb un govern interí. 

Vells dimonis

A més, han comptat amb el suport de Zagreb. “El paper de Croàcia ha estat molt negatiu, perquè està utilitzant la seva influència a la UE i l'OTAN per interferir a Bòsnia en favor dels nacionalistes croats. S’ha sabut que han arribat a negociar en secret amb Schmidt, l’Alt Representant”, denuncia Damir Arnaut, diputat de Naixa Estranka, un partit multiètnic d’ideologia liberal. Els nacionalistes croats han arribat a segellar una aliança amb Dodik, la qual cosa ha fet renéixer vells dimonis en el país. Durant una fase de la guerra, en la qual van morir més de 100.000 persones, els presidents de Croàcia i Sèrbia van acordar repartir-se Bòsnia. Tanmateix, les pressions de la comunitat internacional van frustrar el pacte. 

Mentre els polítics nacionalistes lliuren interminables disputes, l’economia està en crisi i milers de joves abandonen el país a la recerca de millors oportunitats de feina. “El principal problema d’aquest país són els partits nacionalistes, de tots els colors, que han dut a terme un pillatge dels recursos del país”, diu Azra Zornic, una advocada jubilada que aposta pels partits multiètnics, que solen recollir entre un 25% i un 30% dels vots, una xifra insuficient per trencar les arrelades dinàmiques sectàries.

stats