Bòsnia, un altre camp de batalla entre Rússia i la Unió Europea
La regió de la República Srpska aprova un projecte de Constitució per establir institucions autònomes i força Europa a desplegar més soldats per mantenir la pau
BarcelonaBòsnia està immersa en la crisi política més greu en dècades. L’Assemblea de la República Srpska, una de les dues entitats (de majoria sèrbia) que conformen Bòsnia i Hercegovina, ha adoptat un nou projecte de constitució que l’encamina cap a la independència. L'avantprojecte de llei, aprovat dijous a la matinada, autoritza l'entitat a establir institucions autònomes respecte a les estatals, com l’exèrcit i el poder judicial, i recull el seu dret a l’autodeterminació, a decidir sobre l'aplicació de lleis nacionals sobre el territori i a formar confederacions amb altres països. Totes aquestes propostes són contràries als Acords de Pau de Dayton, firmats el 1995 per posar fi a la guerra, i que serveixen de base per al dret constitucional a Bòsnia.
La notícia arriba en un moment ja de per si molt tens. La setmana passada, la Fiscalia estatal bosniana va ordenar la detenció de diversos càrrecs serbobosnians, entre els quals hi havia el president de l'entitat, el pro-rus Milorad Dodik, condemnat a un any de presó i sis d'inhabilitació. Dodik, instigador del nou projecte de constitució, ja ha fet diversos intents de desafiar les institucions estatals, però "mai havia arribat tan lluny amb la implementació de la seva agenda", afirma a l'ARA l'investigador de l'International Institute for Peace, Adnan Cerimagic. Com a resposta, Dodik va iniciar l'elaboració de lleis que prohibeixen l'entrada a la regió al poder judicial i a la policia estatals.
La possibilitat que la República Srpska recuperi unes forces armades i una policia independent és el que més preocupa a la comunitat internacional. L'exèrcit de la República Srpska havia deixat d’existir el 2003, quan es va integrar a l’exèrcit estatal de la Federació. Abans, però, va ser la força militar que va imposar el setge de Sarajevo i que va perpetrar el genocidi de Srebrenica, dirigida pel seu comandant en cap d'aleshores, Ratko Mladic, condemnat per crims de guerra i genocidi. Un enfrontament entre els cossos d'aquesta regió i els de la Federació (l'altra entitat de Bòsnia, de majoria croata i musulmana) faria revifar la guerra dels anys 90, un conflicte encara latent.
Europa envia més tropes a la missió de Bòsnia
No és d'estranyar, doncs, que la condemna de Dodik alertés Brussel·les. La UE va anunciar que ampliaria la missió militar que encara té a Bòsnia per al manteniment de la pau, les EUFOR, amb 400 nous efectius que s'afegiran als 1.100 que ja té desplegats al país. Aquest cos –un miratge del que voldria el president ucraïnès Volodímir Zelenski quan parla de "garanties de seguretat"– assegura l'aplicació de l'acord de pau signat després de la guerra de Bòsnia. El gest de desplegar més tropes "envia el missatge que es vol evitar l'escalada del conflicte", assegura la investigadora de l'EU Institute for Security Studies, Bojana Zoric.
El suport que havia apuntat la Unió Europa el va certificar el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, amb una visita a Sarajevo dilluns, en què va assegurar que "no permetria que es posés en perill la pau" a Bòsnia.
Els aliats russos de la República Srpska veuen en la inestabilitat de Bòsnia una altra oportunitat per demostrar, un cop més, que amb el mínim esforç Moscou és capaç de desestabilitzar el centre d'Europa. Poc després que es fes pública la condemna de Dodik, Rússia la va criticar per tenir "motivacions polítiques" i va convocar una sessió d'urgència al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per discutir l'assumpte. Dodik ja ha anunciat que visitarà Moscou el 19 de març, i també ha demanat a Rússia que veti al Consell de Seguretat de les Nacions Unides l'ampliació de la missió europea, que s'ha de votar al novembre.
A l'espera d'un gir polític dels Estats Units?
Tots dos investigadors coincideixen que Dodik hauria decidit actuar ara convençut que la conjuntura internacional l'afavoreix. Com a fervent defensor de la política de Donald Trump, el president serbobosnià havia invertit diners en la campanya del republicà, esperant que la seva presència a la Casa Blanca i l'endèmica incapacitat de la Unió Europea per prendre decisions conjuntes li permetrien aplicar el seu programa sense traves.
Però "ha calculat malament", defensa Zoric. De moment, sembla que Trump no té la intenció de modificar la línia política sobre Bòsnia que han defensat les administracions nord-americanes precedents. En un comunicat que va caure com una galleda d'aigua freda a Banja Luka, la capital de la República Sprska, el secretari d'estat dels EUA, Marco Rubio, afirmava que les accions de Milorad Dodik "estan debilitant les institucions de Bòsnia i Hercegovina i amenaçant la seva seguretat i estabilitat". Per ara, diu Cerimagic, Washington dona una mica d'oxigen a Sarajevo, però la Casa Blanca sempre pot donar a Dodik la impunitat necessària per comprometre de nou la seguretat del país.
