Borrell, més desencadenat que mai

Brussel·lesJosep Borrell no ha passat mai desapercebut en cap dels múltiples càrrecs que ha ostentat. No ho va fer durant el Procés, quan va ser un dels flagells més contundents contra l'independentisme, ni quan a les primàries socialistes del 2017 va apostar fermament per Pedro Sánchez, o quan ell directament les va guanyar contra tota la cúpula del partit el 1998.

I ara, com a cap de la diplomàcia europea, tot i la sensibilitat de la cartera en plena guerra d'Ucraïna i de Gaza, tampoc no ha canviat. De fet, a l'esprint final d'aquesta legislatura i a menys de cent dies de les eleccions europees està més desencadenat que mai des que és alt representant de la UE i fa mesos que dispara a tort i a dret, sobretot contra la presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen.

Des de l'atac de Hamàs a Israel del 7 d'octubre, el dirigent català s'ha mostrat molt crític amb el posicionament d'alguns estats membres i d'alguns dirigents comunitaris, com Von der Leyen, i ha sigut una de les veus més propalestines de la Unió Europea. Un dels gestos que més li va retreure a la conservadora alemanya i a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va ser el viatge a Israel en suport del seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, mentre l'exèrcit israelià estava llançant una ofensiva molt agressiva contra els palestins.

Tanmateix, en una entrevista a El País publicada diumenge passat, Borrell va un pas més enllà en les crítiques que havia llançat fins aleshores a la que és la seva superior: assegura que la seva visita va ser "absolutament a favor d'Israel" i l'acusa de "no representar a ningú més que a ella mateixa en una qüestió de política internacional". Fins i tot, assegura que la decisió de la presidenta de la Comissió Europea "ha tingut un alt cost geopolític per a Europa".

Abans d'aquestes crítiques, però, també van aixecar polseguera unes declaracions que va fer en la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid. Aquesta vegada contra Israel, a qui va acusar directament de "finançar" Hamàs amb l'objectiu de debilitar l'Autoritat Nacional Palestina. "Per impedir [la pau], han arribat a crear ells mateixos Hamàs", va insistir. "És un secret del domini públic", va afegir aquest cap de setmana.

En l'últim Consell de la UE d'Exteriors el líder socialista també va perdre la paciència amb els Vint-i-set i va apujar el to contra els líders europeus i els Estats Units. "No n'hi ha prou amb expressar preocupació", va insistir mig enfadat Borrell, que va instar els aliats occidentals a deixar de subministrar armes a Israel. I va escometre visiblement alterat contra Netanyahu per l'ofensiva de Tel-Aviv contra civils de la franja de Gaza i per la impossibilitat dels palestins de fugir dels atacs israelians. "I diu que els vol evacuar? A on, a la Lluna? [...] Netanyahu no escolta a ningú", va etzibar.

Més enllà de Gaza, Borrell també ha aprofitat recentment el seu càrrec al capdavant de la diplomàcia europea per recordar vells temps i carregar contra la llei d'amnistia acordada pel seu propi partit i Junts i Esquerra. "Els acords amb els dos partits independentistes, certament, em provoquen bastants preocupacions", va dir el dirigent socialista en una roda de premsa del Consell de la UE d'Exteriors del novembre passat, que era un moment delicat de les negociacions per investir Pedro Sánchez.

El contrapès de Von der Leyen

La reacció de Borrell a la invasió russa i el seu suport a Ucraïna també han sigut inequívocs, en la mateixa línia dels líders europeus i, especialment, Von der Leyen. Els problemes van arribar amb la guerra d'Israel i Palestina. El socialista català i la conservadora alemanya representen les dues posicions més oposades de la Unió Europea sobre el conflicte i, per descomptat, Borrell no s'ha mossegat la llengua en cap moment i s'ha erigit en el contrapès de Von der Leyen dins del bloc europeu.

Ha sigut des d'aleshores que el dirigent català ha aixecat més la veu contra Von der Leyen i el seu paper en política internacional, quan és una cartera que estrictament no li pertoca. I ara que s'acosten els comicis, també ha carregat durament contra el seu lideratge personalista i li critica que "s'atribueixi tots els èxits" de l'executiu comunitari que comparteixen, així com la utilització del seu càrrec per suposadament fer campanya electoral. "Ha de cuidar més la neutralitat quan és presidenta i candidata. [...] Anuncia que hi haurà un comissari de Defensa, però la Comissió ni tan sols té competències en matèria de defensa", va assegurar en l'entrevista del cap de setmana passat.

Sigui com sigui, per les seves sortides de to i protagonitzar notícies virals o per ser un gran orador i escapar del llenguatge encartonat i mancat de caràcter que caracteritza els polítics de Brussel·les, Borrell ha donat una projecció al càrrec de cap de la diplomàcia europea que mai havia tingut, de la mateixa manera que ho va fer quan va ser president del Parlament Europeu (2004-2007). És per això que fins i tot ha fet en alguna ocasió de contrapès d'una presidenta de la Comissió Europea i no queda clar que, tot i els seus 76 anys, la carrera política d'aquest gat vell i d'urpes afilades s'hagi acabat.