A Borrell també se li ha preguntat per les eleccions anticipades convocades pel president espanyol, Pedro Sánchez, el 23 de juliol. El cap de la diplomàcia europea ha dit que veu "dins de la normalitat" que els comicis se celebrin durant la presidència espanyola de la Unió Europea, que comença l’1 de juliol. En aquest sentit, ha recordat que no és la primera vegada que un país que ostenta la presidència celebra eleccions i que el govern espanyol participarà amb normalitat en els esdeveniments previstos.
Borrell exigeix més armes per a Kíiv i augura una nova ofensiva de Putin
El cap de la diplomàcia europea dona per fet l'enviament dels F-16 en una conferència al Cercle d'Economia
BarcelonaDes de la sala Great Room de l’Hotel W es veu una panoràmica generosa de la platja de Barcelona. Centenars de persones prenien el sol aquesta tarda de dilluns. Algunes es banyaven. La immensa majoria semblaven turistes o, com a mínim, ciutadans estrangers poc habituats als vint-i-dos graus de la capital catalana.
Mentrestant, en aquest auditori, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, feia una conferència en el marc de les jornades del Cercle d'Economia. I explicava una anècdota. Era el febrer del 2022 i faltaven pocs dies perquè els tancs de Vladímir Putin entressin a Ucraïna. Els Estats Units ja havien alertat de les intencions de Moscou, i Borrell havia viatjat al país de Volodímir Zelenski per prendre-li el pols. En aquella visita, el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, li va dir: "Ens atacaran. Pots estar segur que ens atacaran". I, seguidament: "Ja sé que no ens enviareu joves europeus perquè lluitin a Ucraïna. A Barcelona s'hi està molt bé. Però almenys ens enviareu armes?". Borrell ha admès que no va saber què contestar.
La platja constatava avui que, efectivament, a Barcelona s'hi està molt bé. I l'arribada del bon temps recorda que la supervivència de Kíiv continua depenent dels tancs i els míssils d'Occident: Zelenski ha posposat la seva ofensiva de primavera a gairebé l'estiu perquè estava esperant totes les armes pactades.
Borrell ha estat una de les veus europees que més ha reivindicat la necessitat de continuar armant Ucraïna. I ha aprofitat aquestes jornades per continuar-ho fent: "Tinc amics que em diuen que [com a europeus] ens hem posat en un embolic. Em diuen que si deixem d'enviar armament a Ucraïna la guerra s'acabarà ràpidament". Ell els contesta amb una altra pregunta. "Si deixem d'ajudar Ucraïna, cal preguntar-se com acabaria aquesta guerra. Jo sé com acabaria: enviant un missatge a Putin que pot escombrar un país sencer amb tota impunitat". Celebra, per tant, que no s'hagi repetit la situació del 2014, quan Europa es va negar a enviar armament a Ucraïna després de la invasió russa de Crimea. "Llavors,[Angela] Merkel s'hi va oposar. Deia que [l'enviament d'armes] no canviaria res perquè l'exèrcit ucraïnès era massa feble i el rus massa poderós".
Tot i així, l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea també ha fet autocrítica de la resposta de fa un any i mig. "Hem trigat massa". "Vam estar mesos discutint si havíem d'enviar els míssils Patriot o els tancs Leopard, i van acabar arribant". "I ara està passant el mateix amb els [caces militars] F-16. De moment no els hem donat, però ho acabarem fent". Borrell, doncs, dona per fet que aquests avions militars seran cedits a Kíiv. Zelenski els anhela, alguns socis europeus els temen i Putin els considera una amenaçant línia vermella.
Sense avions, de moment, però amb tot l'armament que Occident havia promès a Kíiv durant els darrers mesos, l'inici de la contraofensiva ucraïnesa, que hauria de desencallar la guerra, sembla imminent. Des de Barcelona, però, Borrell ha subratllat una altra perspectiva. "No soc optimista sobre què passarà a Ucraïna aquest estiu". Per què? Creu que Moscou protagonitzarà una nova ofensiva en els mesos vinents. "Ho ha intentat una vegada i no ho ha aconseguit. Ho tornarà a provar". Borrell, que augura una guerra llarga, creu que Putin continuarà prioritzant intentar guanyar la guerra abans de seure a negociar. A Kíiv, ara per ara, ningú vol sentir a parlar tampoc de taules ni de negociacions.
"On són els paracetamols?"
El polític català també és un dels grans defensors de construir una Europea estratègicament més autònoma. "A qui li agrada ser dependent?". Pol Morillas, director del CIDOB i moderador de la conferència, li ha preguntat si les dues últimes i colossals crisis –la pandèmia i la invasió d'Ucraïna– havien ajudat la UE en aquest sentit. La resposta de Borrell: sí, però encara queda molta feina.
"Abans de la pandèmia no es produïa ni un sol gram de paracetamol en tot el continent. I abans de la invasió, el 40% del nostre gas venia de Rússia". "On són els paracetamols?", diu que es van preguntar durant els primers compassos de la pandèmia. Els paracetamols eren a l'Índia. "Pensàvem que les dependències eren elements de pau, de bones relacions diplomàtiques". Però Borrell té clar que, en el context actual, les dependències són elements de guerra, és a dir, armes amb què atacar els rivals.
Borrell també ha parlat de l'altre elefant a l'habitació: les capacitats militars europees. Els Estats Units fa dècades que reclamen als governs europeus més inversió militar, i alguns membres de la UE comencen a pressionar. "Ningú guanya eleccions proposant un increment de la despesa militar", ha admès Borrell. Però ell té clar que cal fer-ho, i més davant d'un context global més "perillós" i marcat per una multipolaritat que, d'alguna manera, empetiteix Europa.
"Si Europa vol ser una potència mundial, ha de tenir capacitats militars". Ho ha dit d'una altra manera: "Tot el món prefereix la mantega als canyons, però de vegades si no tens canyons no tens mantega. Som un continent molt ric, però amb una capacitat de defensa molt baixa. En això, tenia raó Trump".