F-16 a Ucraïna: la UE ja n'entrena els pilots i avança el procés per enviar-los
Borrell anuncia que ja s'estan ensinistrant militars ucraïnesos per pilotar les aeronaus en diferents estats membres, com Polònia
Brussel·lesDe mica en mica, tal com va passar amb els tancs Leopard, els països aliats van fent passos endavant cap a l'entrega dels avions de combat F-16 a Ucraïna. Aquest dimarts el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha anunciat que ja hi ha pilots ucraïnesos que s'estan entrenant en l'ús d'aquestes aeronaus de guerra en "diferents" països de la Unió Europea, "com per exemple Polònia", un dels estats membres que sempre pressionen més la resta de socis per augmentar el suport del bloc europeu a Kíiv. "Estic molt content que finalment l'entrenament de pilots per als F-16 hagi començat en diferents països", ha celebrat el mandatari català a l'entrada de la trobada de ministres de Defensa de la UE que s'ha celebrat aquest dimarts a Brussel·les.
En la mateixa línia que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que fa temps que demana els avions de combat, Borrell ha remarcat que els F-16 són "absolutament necessaris perquè Ucraïna pugui continuar defensant-se" del règim de Vladímir Putin. Ara bé, segons adverteixen fonts diplomàtiques a l'ARA, en cas que ara mateix s'aprovés l'entrega dels caces a Kíiv, trigarien entre sis mesos i un any a entrar en funcionament. "La formació als pilots demana temps, per això és importat que comencin com més aviat millor", ha dit Borrell, que ha assenyalat que pot ser el pas previ que "obri la porta al subministrament de caces".
El ministre de Defensa polonès, Mariusz Błaszczak, tot i que no ha ratificat que Polònia ja hagi començat a entrenar pilots ucraïnesos, ha confirmat que s'està preparant per començar l'ensinistrament. Més enllà de Polònia, la ministra neerlandesa de Defensa, Kajsa Ollongren, ha avançat que ja està treballant de manera "coordinada" amb Dinamarca, Bèlgica, el Regne Unit i altres aliats, per iniciar els entrenaments com més aviat millor. De fet, la setmana passada França i el Regne Unit ja van augmentar la pressió a l'administració de Joe Biden perquè donés llum verda a la preparació de militars ucraïnesos en l'ús dels F-16, i abans que Washington finalment hi accedís ja havien anunciat que estaven disposats a preparar-ne els entrenaments.
Un dels altres països que estan buscant la manera de donar suport a Ucraïna amb els avions de combat és Alemanya. Ara bé, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ja ha avisat que el seu govern "en teoria" té "poques opcions" d'ajudar en els F-16, ja que "simplement" no en tenen i que "és poc probable" que puguin aportar res "en l'entrenament dels pilots". En un bon principi, Alemanya, que és el soci comunitari que ha entregat més equips militars a Ucraïna des de l'inici de la guerra, també es va mostrar molt reticent a autoritzar l'entrega dels carros de combat Leopard a Kíiv.
La munició, la prioritat d'Ucraïna
Tot i que el debat se centri sobretot en els F-16, fonts diplomàtiques insisteixen que el més prioritari a curt i a mitjà termini és que les tropes ucraïneses rebin munició com més aviat millor. "El més immediat és la munició; si no, potser quan arribin els avions ja no queda Ucraïna ni queda res", remarquen. En aquest sentit, Borrell ha anunciat que els estats membres ja han entregat en total 800.000 milions d'euros en munició que tenien a les seves reserves i que preveu que, tal com s'havia acordat, arribin als 1.000 milions d'euros a finals d'aquest maig. A més, els Vint-i-set s'han compromès a comprar 1.000 milions d'euros més en obusos per a Ucraïna.
D'altra banda, Hongria continua vetant el pla de Brussel·les que compta amb un pressupost de 500 milions d'euros extres i que pretén reforçar la indústria militar de la Unió Europea per poder subministrar a llarg termini la mateixa quantitat de munició a Ucraïna que fins ara. "N'estem farts, n'estem molt farts", asseguren fonts diplomàtiques sobre Budapest, que sempre posa entrebancs a les iniciatives comunitàries per donar suport a Kíiv. Per aquest motiu, una vintena d'estats membres estan pressionant per canviar el reglament comunitari i permetre que els acords en matèria de defensa i de política exterior es puguin tirar endavant amb majoria qualificada i no per unanimitat, com en l'actualitat. "Ho resoldrem, no podem bloquejar l'ajuda a Ucraïna", ha assegurat Borrell.