Boris Johnson sobreviu malferit a la moció de confiança
El Partit Conservador dona suport al 'premier' amb 211 vots a favor i 148 en contra, un resultat pitjor que el de Theresa May el 2018
LondresBastant malferit. 211 vots a favor, 148 vots en contra. Com preveien la majoria dels analistes, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha sobreviscut formalment aquest dilluns al vespre a la moció de confiança sobre el seu lideratge, que ha tingut lloc al Palau de Westminster. L'han promogut almenys 54 dels diputats del grup parlamentari conservador (el 15%) en els últims dies i setmanes com a culminació del malestar acumulat per l'escàndol del Partygate, les festes il·legals durant els confinaments pel covid, i altres desacords en relació amb la manca de rumb del país i les mesures impositives. Però malgrat la victòria numèrica, que per ara li permet continuar a Downing Street, Johnson surt molt malferit políticament de la moció, i la seva autoritat prou afeblida.
Quaranta minuts després que es conegués el resultat, Johnson l'ha valorat des de Downing Street menystenint la importància de la revolta, que tota la premsa està titllant, en el millor dels casos, de preocupant per al primer ministre: "El resultat és extremadament bo, positiu, inclusiu, decisiu. El que hem de fer ara és unir-nos com a govern i com a partit. I això ens dona l'oportunitat de deixar enrere totes les coses en què probablement els mitjans de comunicació volien centrar-se durant molt de temps, i fer la nostra feina, que és dedicar-nos a les coses de què crec que el públic vol que parlem realment. Hem d'aprofitar aquest moment, que penso que és decisiu i concloent, i continuar amb les nostres prioritats".
De moment, per càlcul polític, per manca de coratge o d'alternativa, el Partit Conservador ha lligat el seu futur immediat al de Johnson, malgrat que d'acord amb la web Conservative Home, de referència per als tories, el 55% dels militants consideren que els parlamentaris s'haurien d'haver desfet del premier.
Peròcom ha passat anteriorment amb els seus predecessors, el primer ministre no està, ni de molt, fora de perill. El mateix li va passar a Theresa May el desembre del 2018. Encara que formalment va guanyar la moció de confiança amb el 63% dels vots, sis mesos després va ser forçada a dimitir pels pesos pesants del seu partit.
Johnson va saber diumenge al migdia que s'havia arribat al llindar necessari per tirar endavant la moció de confiança, segons li va comunicar Graham Brady, el diputat que presideix el Comitè 1922, l'òrgan que aplega els diputats de segona fila del partit i que vetlla per la puresa del mecanisme del relleu del lideratge en cas que un nombre significatiu de parlamentaris ho considerin necessari.
Johnson i Brady van parlar per telèfon i van convenir que el procés s'anunciés i es completés en unes poques hores. D'aquesta manera, el primer ministre pretenia que els rebels tinguessin el mínim temps possible per organitzar un moviment coordinat que amenacés més seriosament el seu lideratge. Una de les característiques de la revolta és que no ha sigut orquestrada de forma conjunta, sinó que ha obeït a les decisions individuals dels diputats que han votat no, i que consideren inacceptable l'actitud de Johnson davant del Partygate. Per aquesta raó el resultat és encara més perjudicial per a Johnson, tot i la victòria.
Baixada d'impostos
A primera hora del matí, Boris Johnson s'havia adreçat per carta als diputats del grup per prometre'ls una mena de canvi de rumb polític que passa, principalment, per una reducció d'impostos, un dels motius de la seva impopularitat entre les bases conservadores, d'acord amb la web de referència del partit, Conservative Home.
En la seva carta, Johnson assegurava que "en les pròximes setmanes", amb la col·laboració del ministre del Tresor, Rishi Sunak, "establirem totes les maneres en què utilitzarem els principis conservadors per aprofitar les nostres noves llibertats [es refereix a les suposades llibertats del Brexit], reduir costos i impulsar el creixement". Aquests capítols, assegurava Johnson, inclouran la reducció de costos per a les famílies prenent mesures sobre "cada partida important de la despesa de la llar".
I afegia: "Per descomptat, dedicarem tota la nostra energia en reduir la despesa familiar més gran de totes: la factura fiscal. Ha de baixar, i ho farà, perquè és la millor manera d'aconseguir el creixement que necessitem". A primera hora de la tarda, en la reunió que ha mantingut als Comuns amb els seus parlamentaris un parell d'hores abans que comencés el procés de votació, ha adquirit el mateix compromís. D'acord amb un dels presents, també ha dit: "Neguem-nos a ballar la música dels mitjans de comunicació [en relació amb les revelacions del Partygate]. Us tornaré a portar a la victòria i els guanyadors seran la gent d'aquest país. No és el moment de rebaixar-nos a lluites fratricides. No és el moment".
Doble elecció parcial clau
La primera prova per demostrar-ho serà el 23 de juny, quan tindran lloc dues eleccions parcials que, a hores d'ara, les enquestes pronostiquen que poden ser desastroses per als conservadors.
En els dos casos tenen lloc per la renúncia dels titulars tories de les circumscripcions. A West Yorkshire, al nord d'Anglaterra, Imran Ahmad Khan va ser condemnat el 23 de maig a divuit mesos de presó per assetjament sexual a un noi de quinze anys el 2008. Ahmad Khan va ser un dels diputats del red wall que van entrar al Parlament el 2019, i el doble escàndol –el de la condemna i el del Partygate– no fa preveure una victòria conservadora. En funció de la magnitud de la derrota, es podria mesurar la capacitat de resistència o la futura ensulsiada de Johnson en aquesta zona, clau per mantenir la seva majoria. Les enquestes donen com a guanyador el laborisme.
L'altre diputat dimitit és Neil Parish, a Devon, al sud-oest d'Anglaterra. Va renunciar l'abril passat després que fos descobert a l'interior de la Cambra dels Comuns veient pornografia al mòbil. Les enquestes en aquest cas apunten a la victòria liberal-demòcrata.
Si bé el desig de Johnson era, com ha expressat a través del seu portaveu, traçar una línia en relació amb l'escàndol del Partygate, la relativament pírrica victòria que ha aconseguit no permet tancar la qüestió de la seva supervivència política futura. Ni tampoc del Partygate, perquè està pendent el resultat d'una investigació parlamentària per escatir si va o no mentir al Parlament. El resultat se sabrà a l'octubre.
En tres setmanes, el futur immediat del premier potser s'haurà aclarit una mica. Perquè encara que, d'acord amb les regles del partit, no hi pot haver una altra moció de confiança fins d'aquí un any, també podria passar el mateix que va passar amb Theresa May. El partit la va amenaçar amb canviar les regles per fer-ne una altra si no dimitia. I May va preferir dimitir abans de ser sotmesa a una enèsima humiliació.