Rishi Sunak oficialitza la candidatura a Downing Street mentre continua la incògnita sobre què farà Boris Johnson

LondresDesprés que la conversa que aquest dissabte al vespre van mantenir Boris Johnson i Rishi Sunak per arribar a un pacte de consens no s'hagi concretat en res, l'exministre de finances Sunak ha oficialitzat aquest diumenge la seva candidatura al lideratge tory. Johnson encara no, però continua rebent suports de pesos pesants del partit, com el de l'actual ministre d'Exteriors, James Claverly, si bé també entoma cops rellevants. Figures de l'extrema dreta del partit, com l'exministra de l'Interior Suella Braverman o el secretari d'Estat per a Irlanda del Nord, Steve Baker, han declarat el seu suport a Sunak aquest diumenge. La incògnita Johnson continua atiada pel fet que, de moment, tampoc no han dit res uns 150 diputats.

D'altra banda, diverses informacions de la premsa britànica d'aquest diumenge indiquen que Johnson ha contactat amb la candidata Penny Mordaunt perquè es retiri i li doni suport, proposta que no ha acceptat.

El guanyador esdevindrà, o bé dilluns o bé divendres vinent, el cinquè primer ministre britànic en sis anys i el tercer d'aquest 2022. De moment, i a falta que Johnson concreti la seva aposta, el favorit és Sunak, que ja hauria arribat als 140 avals, quaranta per sobre dels necessaris per poder participar en la cursa.

Viatjant en classe turista, en un gest que mostra la cara més populista de Johnson, l'expremier va arribar dissabte al matí a Londres des de les seves vacances a Punta Cana, al Carib, on ha passat almenys un parell de setmanes durant les quals hauria d'haver assistit a les sessions parlamentàries. No va dir res, només va fer una breu salutació a les càmeres amb la mà esquerra mentre va deixar que els seus aliats, Claverly, Jacob Rees-Mogg, ministre de Negocis, o Nadim Zahawi, exministre del Tresor per sis setmanes, llancin tota mena de missatges a les xarxes i a la premsa, i sondegin quines són les seves possibilitats reals de victòria.

Els partidaris de Sunak continuen sense creure aquest diumenge al vespre que Johnson hagi aconseguit els cent avals, com asseguren els seus incondicionals, entre altres raons perquè públicament només s'hi han pronunciat a favor 59 diputats, entre altres, el diputat conservador Lee Anderson, que ahir va compartir una imatge a Facebook amb la voluntat de mostrar que l'expremier estava treballant per obtenir els suports necessaris.

Un record del 2016

L'encara no declarada oficialment pugna entre Sunak i Johnson, a l'espera que el segon es pronunciï, té reminiscències de l'enfrontament que Johnson va mantenir amb David Cameron el 2016. Llavors, durant la campanya del referèndum del Brexit, l'ex primer ministre va trigar setmanes a decidir-se de quin cantó s'inclinava: si a favor de la Unió o en contra. Quan ho va fer –havia escrit dues cartes, una pro-UE i una altra anti-UE–, va decidir-se per l'opció que més podia acostar-lo al lideratge conservador i al seu somni d'entrar com a premier a Downing Street.

En aquells moments, Johnson es va convertir en l'home antiestablishment –malgrat que tota la vida n'ha format part– que lluitava per les llibertats del país, per desfer-se de la burocràcia de Brussel·les i, entre altres fantasies, pels famosos 350 milions setmanals per a la Seguretat Social (NHS) que no van arribar mai. La City estava per continuar a la UE i no hi ha res que pertanyi més a l'establishment del Regne Unit que els seus grans noms. I Johnson hi va jugar en contra.

Si ara finalment fes el pas, Johnson també representaria l'antiestablishment, perquè el multimilionari Rishi Sunak és l'home dels mercats, l'home de l'establishment que ha d'arribar per estabilitzar una economia que tremola, l'home a qui donen suport la majoria de la premsa conservadora –l'altra demana eleccions generals– i molts dels notables del partit: des de l'exlíder William Hague fins a David Frost, el negociador del Brexit per a Johnson i que ahir, en un article al Telegraph, se situava clarament al costat de Sunak. Fins i tot, segons informacions del Times de l'edició impresa d'aquest diumenge, Boris Johnson no compta ja amb la majoria dels donants del partit, que li haurien aconsellat no presentar-se a la cursa.

Aquest segon desafiament de Johnson a l'establishment, doncs, si és que s'acaba confirmant, sembla molt més incert o almenys tan incert com el primer. Però el primer, ja és ben sabut, el va guanyar. Amb tot, aquesta vegada no compta amb el cervell gris de la campanya d'aleshores, Dominic Cummings, i molt de presumpte crèdit que tenia Johnson s'ha fos entre festes i escàndols.

L'expectativa actual, doncs, fins i tot la foto compartida pel diputat Anderson, potser només és fruit de l'egolatria pròpia de Johnson, un home que es creu el centre del món i que, de petit, volia ser no primer ministre britànic, sinó rei del món. Ara per ara, però, continua fent càlculs i maniobrant per intentar aconseguir la corona. Ho té molt difícil, però no impossible. La prova és la reunió amb Sunak. Perquè l'exministre d'Economia no voldria sortir derrotat per segona vegada, després d'haver fracassat davant de Liz Truss, que s'ha demostrat en 45 dies de mandat un veritable desastre per a l'economia britànica, per als ciutadans i per al prestigi internacional del país, ja molt malmès des del 2016.