El Sinn Féin, a punt d’un triomf històric a Irlanda del Nord

LondresEl Sinn Féin és a un pas de fer història. Tant les projeccions de la BBC com els primers resultats de les eleccions a l’assemblea de Stormont (el Parlament de Belfast) celebrades dijous apuntaven, a última hora d’aquest divendres i sense possibilitat d’error, a la victòria dels republicans per primera vegada en 101 anys, des que els sis comtats formen la província d’Irlanda del Nord. Michelle O’Neill, fins ara viceministra principal del govern compartit de Belfast, estarà així en condicions d’ocupar la màxima posició de l’executiu un cop els resultats siguin definitius, probablement a mitja tarda d’aquest dissabte.

Els resultats de només un terç dels 90 districtes en joc indicaven, a l’hora de tancar aquesta edició, que el Sinn Féin obtindria el 29% dels vots –probablement al final del recompte serà menys–, mentre que els unionistes del DUP es quedarien a gairebé vuit punts (21,3). També és significatiu l’impuls recollit per l’Alliance, un partit que no es defineix ni com a nacionalista ni com a unionista, amb una projecció del 13% dels vots, 4,5 punts més que en les eleccions del 2017.

El terratrèmol de proporcions històriques a Irlanda del Nord, que a mitjà i llarg termini pot tenir grans implicacions constitucionals per al futur del Regne Unit, no amaga l’altre gran impacte de la jornada electoral de dijous. Els comicis locals de la Gran Bretanya han suposat un càstig sever per als conservadors de Boris Johnson. Els tories han perdut més de 340 regidors, i han sigut especialment doloroses i molt simbòliques les derrotes als districtes londinencs de Westminster –bastió conservador des del 1964–, Wandsworth –en mans tories des de l’època de Margaret Thatcher, el 1978– i Barnet. Amb tot, el fet que els laboristes hagin aconseguit un progrés relatiu al tradicional “mur roig” al nord d’Anglaterra dona una mica d’aire al primer ministre, per bé que també hauria d’estar molt preocupat pel setge a què els liberaldemòcrates l’han sotmès al sud i al sud-est d’Anglaterra, tradicional feu conservador.

Resultats nacionals

En termes de resultats nacionals, els laboristes han aconseguit la victòria (al voltant del 35%) amb una diferència de cinc punts en relació amb els conservadors (30%); els liberaldemòcrates, que han obtingut un excel·lent resultat i han triplicat el nombre de regidors, n’han obtingut el 19%. Traduint aquests percentatges en unes eleccions generals, i amb tota la cautela possible, el màxim expert en demoscòpia del país, el professor John Curtice, de la Universitat de Strathclyde (Glasgow), va assegurar en la seva projecció per a la BBC que els laboristes serien el partit més votat, amb 291 escons, els conservadors en tindrien 253, els liberaldemòcrates 31 i la resta de partits es repartirien els 75 restants, més de la meitat dels quals anirien a parar en mans del Partit Nacional Escocès (SNP).

Les relativament bones notícies per als laboristes es van veure eclipsades parcialment per un anunci de la policia de Durham, un comtat del nord d’Anglaterra, que investigava “incompliments potencials” de les regulacions de covid-19 durant una reunió l’abril del 2021 en què va participar el seu líder, Keir Starmer. En altres paraules, un possible Partygate de l’oposició, en aquest cas anomenat Beergate perquè una de les proves seria una foto de Starmer prenent una cervesa (beer) durant una reunió de l’equip de campanya de les municipals de l’any passat. Sobre l’acusació, el cap laborista ja ha dit que no tenia res a amagar i que ha sigut en bona part construïda en les últimes setmanes pel Daily Mail, diari proconservador.

També és molt destacable la contínua solidesa del Partit Nacional Escocès (SNP). En la setmana dels quinze anys de la primera victòria electoral al Parlament d’Edimburg, l’SNP ha obtingut la victòria a les locals escoceses i ha millorat els resultats del 2018, amb els laboristes en segon lloc i els conservadors en tercera posició. I al País de Gal·les, el laborisme també ha castigat durament els tories.