Boris Johnson va nomenar un ministre sabent que estava acusat d'assetjament sexual

LondresNova crisi a Downing Street. Una més. El primer ministre britànic té una relació tan patològica amb la veritat que en paga el preu. L'última prova de les mentides continuades de Boris Johnson –sobre les quals hi ha nombroses proves des de fa més de tres dècades; primer com a periodista, després com a càrrec electe– ha sortit aquest dimarts a la llum. I implica que ha tornat a enganyar, sense embuts, no només l'opinió pública, sinó també els seus ministres perquè defensessin l'indefensable. Un patró de conducta ja exhibit reiteradament arran de l'escàndol del Partygate i altres.

En aquesta ocasió, l'habitual cascada de falsedats de Johnson pretenia ocultar una decisió tan difícilment justificable des d'un punt de vista moral com errònia pel que fa a l'estratègia. Al mes de febrer Johnson va nomenar secretari d'estat del Tresor de la Corona i número 2 del grup parlamentari conservador Chris Pincher, un home acusat repetidament d'assetjament sexual en almenys tres ocasions diferents des de l'any 2017. Johnson va ser informat el 2019 d'aquestes acusacions i que havien resultat en un veredicte no exculpatori, i tot i així va sancionar la designació. I ara, davant de l'escàndol generat, nega que ho sabés.

Avui, quan s'ha sabut que sí que havia estat informat personalment de les acusacions que pesaven sobre Pincher, després de 96 hores defensant el contrari, un dels ministres del govern ha afirmat des de la tribuna del Parlament, en un debat ad hoc, que "la setmana passada, quan van sorgir noves denúncies, el primer ministre no va recordar immediatament la conversa a finals del 2019 sobre aquest incident. Tan bon punt se li ha recordat, el gabinet de premsa del número 10 ha corregit la seva versió". La mala memòria de Johnson, doncs, és en aquesta ocasió l'excusa triada. Una memòria que no ha recuperat fins que aquest dimarts un ex alt funcionari del Foreign Office ha assegurat que la línia argumental de Downing Street "no era correcta".

"Extremadament borratxo"

Dijous passat Pincher va dimitir pels incidents que havien tingut lloc 24 hores abans al club privat Carlton, del centre de Londres. En un estat "extremadament borratxo", segons els testimonis presencials, es va dedicar a perseguir i assetjar sexualment dos homes. En la seva carta de renúncia als càrrecs –tot i que continua mantenint l'escó de diputat– va assegurar: "Vaig beure massa i vaig tenir un comportament vergonyós i vaig avergonyir altres persones". Ara diu que ha buscat ajuda professional per superar els seus problemes.

Al llarg del cap de setmana, i també ahir dilluns, tant des de Downing Street com diferents ministres del govern instruïts per l'oficina del primer ministre havien assegurat que en el moment en què Johnson el va triar no tenia coneixement directe de cap al·legació contrària a Pincher. Aleshores es tractava només de rumors, "es van resoldre i no van acabar en cap queixa formal", argumentava el portaveu de Johnson, raó per la qual es va procedir a la confirmació del nomenament.

Però aquest matí, el més alt funcionari del ministeri d'Afers Exteriors fins al setembre del 2020, ja retirat, ha ensorrat completament aquesta versió. Simon McDonald ha escrit una duríssima carta al comitè parlamentari d'estàndards ètics en què es posen de manifest les noves ensarronades de Johnson. McDonald afirma: "La línia [de defensa] original del número 10 no és certa i les variacions encara no són precises. Johnson va ser informat personalment sobre l'inici i el resultat de la investigació. Hi va haver una «queixa formal». Les denúncies es van «resoldre» només en el sentit que la investigació es va acabar; el senyor Pincher no va ser exonerat. Per tant, qualificar les al·legacions de «no fonamentades» és incorrecte". McDonald assegura també en la mateixa carta que va rebre les primeres queixes sobre Pincher l'estiu del 2019.

Trucada amb Zelenski

Posteriorment a la difusió de la carta, McDonald ha passat pels micròfons del programa Today, de BBC Radio 4, i ha doblat l'aposta, suggerint que l'explicació de la veritat que dona Downing Street es fa mentre "es creuen els dits, esperant que ningú no faci una comprovació forense [de les afirmacions] amb les preguntes següents".

Què ha fet Johnson des d'aquest matí, a banda de recordar de sobta el que no recordava? La seva ocupació preferida els últims mesos: parlar per telèfon amb Volodímir Zelenski.

El nou incident en la carrera de Johnson apareix com un clàssic de la política, que en el cas del premier es repeteix sistemàticament. No és tant l'escàndol original el que fa mal al govern –pensem en el Partygate i les primeres al·legacions, emfàticament negades–, com l'intent d'amagar la realitat amb un seguit de mentides i cortines de fum que tracten de confondre l'opinió pública i els mitjans de comunicació. Com diu la dita, però, abans s'atrapa un mentider que un coix i, una vegada més, les mentides de Johnson han quedat al descobert. L'oficina del número 10 de Downing Street té una nova taca a la porta.