Boris Johnson considera el retorn a Downing Street enmig de tres nous escàndols 'tories'

LondresDes del mateix dia que, el juliol passat, va ser forçat a dimitir pel seu propi partit, la possibilitat que Boris Johnson tornés a intentar un nou assalt al número 10 de Downing Street ha sigut una possibilitat oberta. A mitjans d'octubre, arran de la caiguda de Liz Truss, gairebé es fa realitat. Però la seva polèmica figura no va poder superar Rishi Sunak, vist com l'home de l'estabilitat després de tant de caos i escàndols. La victòria a les segones primàries de l'any de qui havia sigut el seu ministre d'Economia semblava que tancava les portes del seu retorn a Downing Street, almenys fins després de les eleccions del 2024. Però Sunak no ha sigut el revulsiu que esperaven els conservadors.

Als nervis per unes enquestes cada cop menys favorables –entre 20 i 25 punts d'avantatge tenen els laboristes– els han seguit les renovades insinuacions del retorn triomfal de BoJo, vist, almenys pels corifeus habituals, com l'únic capaç de salvar els tories del més que previsible desastre electoral. Johnson té encara pendent una investigació sobre si va mentir o no al Parlament, però el veredicte no arribarà abans de l'estiu, quan les eleccions municipals del maig ja hauran confirmat, si les enquestes no s'equivoquen estrepitosament, la caiguda en picat dels conservadors sota el lideratge de Sunak.

Així, Paul Goodman, editor de Conservative Home, la web de referència del partit, ha escrit fa uns dies a The Times que la campanya per reinstaurar Johnson ha començat, mentre que Stephen Greenhalgh, un dels seus aliats des de fa més temps, va afirmar a la BBC la setmana passada que hi havia "una gran probabilitat" que Johnson torni com a primer ministre el 2023.

Ja que el que realment li agrada a Boris Johnson és cridar l'atenció i tenir els focus a sobre, perquè li recorda com és d'important, aquest cap de setmana ha viatjat a Kíiv, a veure's amb Zelenski. I la setmana passada, a Davos, va rebre de l'alcalde de la capital ucraïnesa el títol de fill predilecte.

Cinc milions de multa

En paral·lel als seus moviments sota els focus, el Partit Conservador s'ha vist esquitxat per tres escàndols en les darreres 96 hores. De més petit a més gran són: la multa que ha rebut el mateix primer ministre Sunak la setmana passada per enregistrar un vídeo per a Twitter des del cotxe sense tenir cordat el cinturó de seguretat. És la segona vegada que el sancionen, perquè ja ho va ser com a ministre d'Economia de Johnson, per assistir a una de les famoses festes del Partygate.

El segon escàndol implica el mateix Johnson. The Times va publicar dissabte que el president de la BBC, Richard Sharp, el va ajudar a concertar la garantia d'un préstec de fins a 800.000 lliures entre novembre i desembre del 2020. Setmanes després, Johnson el recomanava per al càrrec. Aquest dilluns tant Sharp com Johnson han desmentit els fets. Però a la negativa l'ha seguit l'anunci, hores després, de la revisió del procés de tria de Sharp per part d'un alt funcionari de l'administració, William Shawcross, responsable de garantir la legitimitat dels processos de contractació de càrrecs d'organismes públics.

El tercer escàndol que sacseja els tories és el més seriós. Després de molta pressió mediàtica, i dies de tota mena de rumors, Sunak va ordenar aquest dilluns una investigació interna a l'assessor independent d'estàndards ètics sobre si el president del partit, Nadhim Zahawi, que forma part del govern i que havia sigut ministre d'Economia, va intentar amagar al tresor públic els guanys obtinguts per la venda de la companyia de demoscòpia YouGov, ocultant els diners en un compte de Gibraltar, a nom del seu pare.

Mentre era ministre d'Economia, primer en el darrer govern Johnson (juliol-setembre de l'any passat) i després en el breu govern de Liz Truss (setembre-octubre del 2022), Zahawi va pactar una liquidació per aquesta operació que incloïa una multa, càstig per no declarar-ho dins del termini legal. Ha pagat gairebé cinc milions de lliures. La investigació ordenada per Sunak ha de decidir si va trencar o no el codi ministerial. L'oposició demana la dimissió, però de moment Sunak li ha donat temps.

És just el que necessita de moment el primer ministre perquè es temperin els ànims en un hivern marcat per la conflictivitat laboral. Mentrestant, Johnson i, sobretot, els seus aliats, operen entre bambolines. El retorn és improbable i alhora probable perquè l'expremier es deixa cobejar. Ara Davos, ara a Kíiv, ara als titulars encara que per raons polèmiques, és la seva manera de dir que està disponible. Si les eleccions municipals del maig confirmen els pitjors pronòstics per als conservadors, el recurs al gran salvador prendrà una embranzida potser definitiva.