Boicot intern o lideratge reforçat: les conseqüències de les eleccions franceses per a Europa
Una victòria de Le Pen sacsejaria la política de la UE, i també l’OTAN, en ple enfrontament contra Putin
Brussel·lesSi Le Pen guanyés les eleccions presidencials franceses, no es convertiria només de manera automàtica en Madame la présidente de la République, sinó que també portaria durant un mes el barret de presidenta de la Unió Europea, un càrrec que França ostenta de manera rotatòria fins al juny. I ho faria després d’haver advocat per un Frexit que ara descarta, però amb un seguit de mesures al programa electoral que impliquen un boicot a la Unió des de dins. En canvi, la victòria d’Emmanuel Macron semblaria instintivament un reforç de la seva posició com a líder europeu en l’era post-Merkel, tot i que si el resultat és tan ajustat com alguns sondejos han pronosticat, l'encara president francès pot tenir complicat ignorar alguns dels assumptes que Le Pen ha posat sobre la taula en matèria exterior.
L’encaixada de mans amb Vladímir Putin ha perseguit Le Pen des que ha esclatat la guerra a Ucraïna, en el moment clau de la campanya electoral, i fins i tot en el cara a cara amb Macron, en què el president la va acusar de ser un titella del Kremlin. I en una eventual victòria de la ultraconservadora, aquesta seria una de les conseqüències més immediates a Brussel·les. La Unió treballa a tots els nivells des que ha començat la invasió russa d’Ucraïna per aprovar costoses sancions que requereixen la complexa unanimitat dels Vint-i-set. França n'és un dels principals impulsors, no només perquè ostenta la presidència sinó perquè l’altre gran motor europeu, Alemanya, està posant el fre de mà per culpa de la dependència energètica.
“Representaria la victòria estratègica més gran de Putin contra l’OTAN i la UE juntament amb l’expansió del desplegament militar rus al Mediterrani des del 2015 i l’entrega de míssils a Turquia el 2019”, escriu Marc Pierini, investigador del think tank Carnegie Europe, sobre una arribada de Le Pen a l'Elisi.
Aliances perilloses
La líder del Reagrupament Nacional s’ha moderat en la retòrica, però havia proclamat Putin i Trump com els seus referents i col·legues polítics a escala internacional. I el seu programa electoral l’acosta inevitablement al president hongarès, Viktor Orbán, o al seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki. Le Pen aposta per la primacia del dret nacional per sobre del dret comunitari. La líder ultraconservadora francesa també propugna reinstaurar controls a les fronteres internes per a les persones que no tenen un passaport europeu, cosa que esmicolaria l'espai Schengen. En resum, tot i que Le Pen assegura que no vol que França abandoni la UE, si fossin aprovades, les seves mesures la boicotejarien des de dins.
"Amb la marxa de Macron, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, perdria un aliat clau al Consell en la seva croada per una Comissió Europea més geopolítica", recorda la investigadora de l'Institut Montaigne, Georgina Wright, en una recent anàlisi. Wright recorda que Le Pen ja ha qüestionat diverses vegades la rellevància de la Comissió Europea, diu que té massa poder i que s'hauria de substituir per un secretariat directament vinculat al Consell de la UE, on hi ha representats els Vint-i-set. També considera que l'eventual victòria de la candidata del Front Popular impulsaria els partits d'extrema dreta de cara a les eleccions europees del 2024. I, en el cas de l'OTAN, tres quarts del mateix, perquè la ultraconservadora francesa aposta per retirar França del comandament militar de l'Aliança.
I amb Macron?
Però la pregunta també és si una victòria de Macron implicaria algun canvi en la seva aposta de reforçar Europa, la seva autonomia estratègica i industrial i la seva capacitat militar i de defensa. Es mantindria com un dels líders més veterans dins un Consell que ja no compta amb Angela Merkel i el més probable és que aprofités el nou mandat per consolidar un lideratge que ja ha volgut assumir en la crisi d'Ucraïna.
Ara bé, la simple possibilitat que el principal motor polític d'integració europea pugui ser liderat per l’euroescepticisme aferrissat de Marine Le Pen convida, si més no, a reflexionar sobre l’estat de salut de l’europeisme. No en les més altes esferes, que han sigut capaces de pactar recentment la primera gran emissió de deute conjunt o sancions històriques contra Putin, sinó als carrers, entre els votants no només del Front Popular, sinó del Fidesz d’Orbán –que ha revalidat càrrec–, del Llei i Justícia de Morawiecki, de la Lliga Nord de Salvini o, sense anar més lluny, de Vox, que ja ha arribat al primer govern regional d’Espanya.