El Big Ben torna a repicar gairebé cinc anys després d'haver callat

LondresAquest diumenge a les onze del matí, hora de Londres, la ciutat ha recuperat de manera regular un dels seus sons més habituals, potser el més característic i tot, almenys al centre, a Westminster: el de les campanades del Big Ben. Coincideix la represa amb el Remembrance Sunday, el diumenge de novembre més a prop de l'11, el Dia de l'Armistici, que va posar punt final a la Primera Guerra Mundial. Una data especialment assenyalada en el calendari britànic.

A l'avinguda de Whitehall, davant el Cenotafi –un memorial en record dels soldats morts durant la Gran Guerra, construït el 1920, extensiu després als de la Segona Guerra Mundial i més conflictes–, també davant per davant de l'entrada de Downing Street, el rei Carles III ha presidit la tradicional cerimònia de record. I els onze repics amb què el Big Ben ha marcat les onze del matí han donat pas als dos minuts de silenci que es guarden sempre en aquesta data i a aquesta hora.

Des d'aquest moment, el pas del temps ha tornat a ser mesurat implacablement, cada quart d'hora, pel so del Big Ben, en realitat el nom de la campana més gran del rellotge, que pesa 13,5 tones i fa 2,7 metres de diàmetre i 2,2 d'alçada. La resta, les quatre que assenyalen els quarts, pesen entre 1 i 4 tones cadascuna, mentre que el martell que pica el gran Ben pesa 200 quilos.

Sis mesos per aixecar una bastida

A finals del mes de desembre del 2016 es van suspendre les visites a la Torre Elizabeth, on hi ha el Big Ben. I a l'agost del 2017 es va començar a aixecar una bastida per embolcallar-la mentre s'allargaven les obres de restauració. Sis mesos van trigar per arribar als 96 metres d'altura de l'edificació.

Aleshores el Big Ben va callar. Quan no es va intervenir en la maquinària del rellotge i en la neteja i cura de les campanes, va continuar callant per evitar que els treballadors que restauraven la pedra exterior quedessin sords. Des de llavors, només per Cap d'Any i pel Remembrance Sunday, així com excepcionalment durant el funeral d'estat de la reina Elisabet II, ha tornat a sonar. Però la setmana que es tanca avui els passavolants ja han tingut ocasió de sentir les campanades aleatòriament, mentre s'acabaven d'enllestir les proves perquè tot plegat funcionés correctament.

La torre del Big Ben, de dotze metres quadrats a la base, situada a la cantonada nord-est de les cases del Parlament britànic, data del 1859, quan es va refer l'actual conjunt després que l'antic edifici fos arrasat per un incendi el 1834.

Malgrat que en tot aquest temps s'hi han practicat unes quantes intervencions, la que tot just es completa ara és la primera integral –el cost inicial era de 30 milions de lliures i ha acabat en gairebé 80 [91 milions d'euros]– que ha abordat des de la recuperació del teixit exterior de l'edifici –la pedra i la teulada, feta de rajoles de ferro colat–, les quatre cares del rellotge, les agulles, així com la renovació de la maquinària, la millora de les zones internes i d'exposició, el canvi de la il·luminació, l'adequació de l'escala i la instal·lació d'un ascensor aprofitant l'espai d'un pou de ventilació que hi havia des de la base fins a la cúspide. Ja no serà imprescindible, doncs, pujar els 334 graons per veure les entranyes d'aquesta màquina del temps victoriana, maquillada per comptar les hores i els quarts del segle XXI.

Visites l'any vinent

Les visites no es reprendran fins a l'any vinent. Abans de la renovació, i també a partir que la torre es torni a obrir al públic, per pujar-hi caldrà continuar sent resident al Regne Unit. I només s'hi podrà accedir amb una invitació del parlamentari de la circumscripció on estigui registrat el ciutadà.

Potser la part més impressionant de les obres ha sigut la restauració de les quatre esferes del rellotge. Cadascuna de les 324 peces de vidre de les quatre cares s'ha substituït i el color dels nombres de les hores i les agulles, així com la decoració circumdant, s'ha retornat al blau, verd i daurat del disseny original. La pedra de l'edifici, afectada per la contaminació i l'erosió de la pluja i el sol, també s'ha restaurat i netejat. I en els casos en què les peces originals no s'han pogut salvar, ni tampoc les d'una intervenció del 1950 necessària per reparar els danys causats per les bombes de la Luftwaffe, se n'han posat de noves. En total, 700 peces, esculpides i modelades als tallers que s'han situat tot aquest temps a la base de la torre.

Els sons regulars del Big Ben tornen, doncs, a acompanyar des d'avui els londinencs. Va ser silenciat coincidint amb l'inici de la gran crisi política desencadenada pel Brexit i ressorgeix quan la mateixa crisi no només no s'ha acabat, sinó que s'ha agreujat. Un símbol que el gran rellotge es manté dret i ressorgeix de les cendres. És l'únic que ressorgeix. L'Imperi ja només és un rellotge que marca la distància amb els dies de glòria.