L'estratègia de Putin a Bielorússia (que preocupa Occident)

Bratislava (Eslovàquia)Les escoles imparteixen classes de patriotisme i ensenyen els alumnes a acoblar rifles, mentre que els llibres de text s'han reescrit per afavorir la visió russa de la història. Les fàbriques produeixen uniformes per als soldats que lluiten contra Ucraïna. Els campaments d'estiu que administren grups empresarials propietat de l'estat reben nens dels territoris ocupats d'Ucraïna.

Les escenes, ja familiars, amb prou feines serien dignes de menció a Rússia. Però tenen lloc a Bielorússia, una autocràcia de 9,4 milions d'habitants amb frontera amb Rússia, Ucraïna, Polònia, Lituània i Letònia. Bielorússia, una nació que durant molt de temps ha estat incòmodament a l'òrbita de Vladímir Putin, cada cop compleix més les seves ordres en l'àmbit social, militar i econòmic.

La manifestació més recent de la lleialtat de Bielorússia cap a Moscou —i l'amenaça que representa per a Occident— és el permís perquè Moscou hi instal·li armes nuclears tàctiques. Segons defensors de la democràcia i experts militars, també és un pas important cap a l'annexió russa de Bielorússia, vell objectiu de Putin. "La sobirania de Bielorússia s'està evaporant molt ràpidament —diu Pavel Slunkin, exdiplomàtic bielorús i actual membre del Consell Europeu de Relacions Exteriors—. És igual quina sigui l'esfera que tinguis en compte, el control de Rússia s'ha fet molt gran i augmenta".

No sempre va ser així. Després de la guerra freda, el líder autoritari del país, Aleksandr Lukaixenko, va professar lleialtat a Moscou i va defensar els lemes soviètics de “germandat i unitat”, mentre s'assegurava que les relacions amb Moscou no fossin gaire properes per amenaçar el seu poder. Algunes vegades fins i tot va allargar la mà a països occidentals que buscaven amb ànsies acostar econòmicament Bielorússia a Europa.

Això es va esquerdar el 2014, després que Rússia va prendre Crimea per la força. Lukaixenko es va alarmar: hi havia la possibilitat que el veí també engolís Bielorússia. Putin va reforçar aquests temors quan va parlar sense embuts sobre una unió política dels dos estats. I es va ensorrar completament el 2020, quan Lukaixenko va reprimir centenars de milers de manifestants prodemocràtics, un esdeveniment que el va convertir en un pària internacional. En aquell moment Putin va intervenir brindant-li energia barata, un salvavides econòmic i una garantia implícita d'assistència en matèria de seguretat, en cas de necessitat.

Armes nuclears

Les armes nuclears són una font d'orgull per a Lukaixenko, que creu que “li donaran la capacitat de mantenir-se al poder fins a la seva mort”, diu Pavel Latuixka, exdiplomàtic i exministre bielorús, ara dissident. No obstant això, Moscou també soscava el control de l'autòcrata bielorús, ja que Rússia traspassa les fronteres bielorusses i la seguretat de Lukaixenko està sota una amenaça potencial. Els opositors al govern intenten conscienciar els bielorussos sobre aquest fet.

"Ara estem fent sonar totes les alertes sobre el desplegament d'armes nuclears, que garanteix la presència de Rússia a Bielorússia durant molts anys", ha declarat Sviatlana Tsikhanóuskaia, principal líder de l'oposició bielorussa, ara a l'exili. “Fins i tot després del canvi de règim –ha dit– serà difícil desfer-se'n”. Mentre parlava, es complien tres anys de la detenció del seu marit, Serguei Tsikhanóuski, acusat de càrrecs falsos perquè es va atrevir a competir contra Lukaixenko a les eleccions del 2020. Va ser empresonat abans de la votació, i per això Tsikhanóuskaia va concórrer al seu lloc. El desembre del 2021, Serguei Tsikhanóuski va ser sentenciat a 18 anys de presó. Els seus fills, que ara tenen 13 i 7 anys, escriuen regularment a la presó, però fa tres mesos que no reben resposta. A quatre dels seus advocats se'ls ha retirat la llicència.

Una organització de drets humans, Viasna, ha comptabilitzat 1.495 presos polítics, incloent-hi el seu fundador, Alés Bialiatski, a presons bielorusses. Bialitski, que va compartir el premi Nobel de la pau l'any passat amb grups de Rússia i Ucraïna, va rebre al maig una condemna de 10 anys per contraban i per finançar “accions greument atemptatòries contra l'ordre públic”.

Presos polítics

Els líders de l'oposició com Tsikhanóuskaia –sentenciada en absència a 15 anys al març, així com Latuixka, condemnat a 18 anys, també en absència– han intentat influir en les forces prodemocràtiques dins de Bielorússia. Tot i això, asseguren que cada cop és més difícil a causa de la creixent prevalença de la propaganda prorrusa. Gran part dels seus esforços es dediquen a advertir els seus compatriotes sobre les conseqüències d'un possible atac nuclear des del territori bielorús.

“No m'ho vull imaginar, però pensem que les armes nuclears es facin servir en algun moment en què Rússia estigui perdent i aquestes armes volin des de Bielorússia –reflexiona–. Crec que hi haurà alguna mena de reacció negativa. Ningú esbrinarà si aquest botó es va prémer al Kremlin o al palau de Lukaixenko, oi? Un atac de represàlia, si n'hi ha, si Occident decideix que vol respondre, caurà a Bielorússia”.

També intenten influir en els líders d'Occident i lamenten que les seves crides —almenys ara com ara— no siguin escoltades. Els Estats Units i la Unió Europea han llançat sancions contra Bielorússia després de les protestes del 2020 i de nou quan Lukaixenko va obligar un avió comercial a aterrar a Minsk, la capital, perquè transportava un bloguer dissident. Després que Rússia envaís Ucraïna des de Bielorússia, la Unió Europea —fins i tot llavors el seu segon soci comercial més gran— es va unir als Estats Units i al Regne Unit en les sancions més severes de la història del país.

I malgrat el control progressiu que exerceix Putin sobre Bierlorússia, segons Tsikhanóuskaia Lukaixenko no es va unir a la invasió d'Ucraïna perquè estava molt preocupat per provocar un descontentament intern al voltant d'una guerra que continua sent impopular a Bielorússia. Si això desencadenés un altre aixecament important, es podria veure obligat a demanar ajuda a Moscou en matèria de seguretat. I, per a Latushka, aquest podria ser el pas final cap a l'objectiu principal de Putin: “Annexionar-se Bielorússia”.