Per què els míssils de llarg abast poden ser decisius per Kíiv?

BarcelonaEls Estats Units, la Gran Bretanya i França estan discutint una decisió estratègica: autoritzar Ucraïna a fer servir els míssils de llarg abast que han lliurat a Kíiv per atacar territori rus. L'exèrcit ucraïnès va rebre aquests míssils fa mesos, però amb la condició que només podien fer-los servir contra objectius dins del seu territori o, com a molt, pocs quilòmetres més enllà de la frontera.

Fa mesos que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reclama que s'aixequi aquesta restricció, argumentant que és com haver de lluitar amb una mà lligada a l'esquena. La delicada situació que Kíiv viu al front des de fa mesos, especialment des d'aquest estiu, afegeix urgència a la crida del mandatari ucraïnès. Els responsables diplomàtics dels Estats Units i la Gran Bretanya van discutir el tema aquest dimecres a Kíiv amb Zelenski i van assegurar que Joe Biden i Keir Starmer estudiaran la demanda aquest divendres quan es reuneixin a la Casa Blanca.

De quins míssils occidentals disposa Ucraïna?

El Regne Unit i França han lliurat ja míssils de llarg abast a Ucraïna. Es tracta dels Storm Shadow (Scalp en la denominació francesa), que tenen un abast de 250 kilòmetres i que Kíiv ja ha utilitzat muntats en avions o des de terra per atacar objectius a la península de Crimea, sota ocupació russa, així com la flota militar que el Kremlin ha desplegat al mar Negre. Com que alguns dels components d'aquests projectils franco-britànics són de fabricació estatunidenca, Washington pot imposar restriccions al seu ús.

Funcionen de la següent manera: es llancen des d'un avió, volen fregant la velocitat del so fins a l'objectiu, cauen i detonen la seva potent càrrega. Se'ls considera les armes ideals per penetrar búnquers reforçats, dipòsits de munició o aeròdroms. Tenen un cost de gairebé un milió d'euros cadascun, i per això se'ls protegeix amb eixams de drons que despisten les defenses antiaèries. Fins ara Ucraïna els ha fet servir amb èxit contra objectius russos a la península ocupada de Crimea o al mar Negre.

La primavera passada, però, Biden va autoritzar a fer servir els sistemes ATACMS terra-terra lliurats l'any passat contra les bases militars russes, però només en un rang de 100 kilòmetres, tot i que aquestes armes tenen un abast de més de 300. Però el Kremlin va reaccionar movent el 90% de les bases des d'on s'enlairen els seus bombarders fora d'aquest rang. "Vam perdre l'oportunitat d'atacar-los quan encara els teníem a l'abast", explica al New York Times el coronel austríac Markus Reisner.

Per què Kíiv els reclama amb urgència?

Com explica John Hoen, exmilitar estatunidenc i expert en municions en una revista de Rand, una corporació de tecnologia militar, "Ucraïna té pocs recursos per contrarestar les bombes planadores". Rússia ha intensificat l'ús d'aquest armament, molt barat perquè són bombes convencionals amb unes ales i un sistema de navegació per satèl·lit que amplia el seu abast i precisió. "Les bombes planadores són barates i Rússia n'està llançant milers cada setmana a les línies de front i més enllà sense necessitat d'exposar-se. Aquestes bombes són difícils de detectar als radars perquè no tenen un sistema de propulsió que emeti calor detectable". L'expert assumeix que Ucraïna està millorant les seves capacitats amb les armes i la tecnologia que rep dels aliats, però alerta que "Occident ha de mostrar més flexibilitat en les condicions que estableix" a Kíiv per utilitzar-les. I assevera que "la millor manera de contrarestar les bombes planadores és destruir la plataforma de llançament, sigui a terra o a l'aire".

Ucraïna té 30.000 soldats (incloses unitats d'elit) exposats des de l'ofensiva sorpresa d'aquest estiu sobre la regió russa de Kursk, mentre les tropes del Kremlin avancen sobre el Donbàs. Si Ucraïna pogués fer servir aquest armament en mode ofensiu, podria colpejar les bases militars des d'on s'enlairen els avions russos que bombardegen soldats, blocs de pisos o hospitals d'Ucraïna. A més, segons han alertat els serveis d'intel·ligència europeus i estatunidencs, el Kremlin està reomplint els seus arsenals amb projectils de fabricació iraniana. La demanda de Zelenski està sobre la taula en la trobada d'aquest divendres de Joe Biden amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, a la Casa Blanca.

Per què Washington i Londres dubten?

Després de la visita del secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, i del ministre d'Exteriors britànic, David Lammy, a Kíiv per tractar el tema amb Zelenski, la reacció del Kremlin no es va fer esperar. El portaveu de Vladímir Putin va deixar clar que, si Occident canvia la doctrina, hi haurà la resposta "apropiada". En aquests dos anys i mig d'invasió russa a gran escala d'Ucraïna, els Estats Units i les potències europees sempre han tingut el recel que la seva implicació desencadenés una escalada que porti la guerra fora de les fronteres d'Ucraïna.

Però decisions anteriors, com enviar a Kíiv els caces F-16 o nous tancs, no han fet que les amenaces del Kremlin es concretessin en una escalada contra l'OTAN. Occident s'ha implicat cada cop més en el suport militar a Ucraïna, però sempre de manera gradual, reactiva i amb l'objectiu d'assegurar que Ucraïna no perd la guerra, però sense ser prou per foragitar les tropes russes del seu territori.

De quines altres armes disposa Kíiv per atacar territori rus?

Ucraïna ja ha atacat territori rus amb els seus drons, que fabrica massivament dins del país. I ho ha fet ben endins, com en l'últim atac, que va matar una dona en un barri dels afores de Moscou. També està provant ja els seus propis míssils terra-terra, que podrà fer servir sense haver de demanar permís a ningú. Aquesta producció domèstica és una de les raons que ha esgrimit l'administració Biden per mantenir les restriccions a l'ús de les armes lliurades.

Aquest estiu han arribat a Ucraïna els primers caces F-16 lliurats pels Estats Units, després de més de dos anys de guerra. No s'ha dit de quants aparells es tracta, però es creu que són una dotzena. Inicialment, els oficials ucraïnesos van dir que es farien servir per a tasques de defensa aèria, com abatre míssils de creuer, però s'espera que participin també en missions de combat per interceptar avions abans que llancin la seva càrrega mortal contra les ciutats ucraïneses. Aquests aparells tenen un rang d'uns 800 kilòmetres, però els països de l'OTAN que els han donat no permeten que volin fora del territori ucraïnès. Si obtenen llum verda, aquests caces poden ser carregats amb míssils d'abast mitjà (uns 50 kilòmetres) AMRAAM que ja han estat lliurats a Ucraïna. Washington també ha anunciat que enviarà altres míssils com els terra-aire JASSM, que tenen un abast de 370 kilòmetres i es poden llançar també des dels F-16, de manera que podrien atacar bases o dipòsits d'armes dins de Rússia sense sortir de l'espai aeri ucraïnès. Però, en qualsevol cas, aquests míssils encara trigaran mesos a arribar a Ucraïna.