Biden dona la benvinguda a Suècia i Finlàndia: "Faran que l'OTAN sigui més forta"

WashingtonÉs ben sabuda la política de portes obertes dels Estats Units sobre la pertinença a l'OTAN, que impulsa de manera pública des de fa temps i molt especialment ara, dins el context de la guerra a Ucraïna. L'aliança militar s'ha convertit en el pal de paller de la relació transatlàntica, i convertir socis tradicionals en aliats ferms és, per a Washington, una manera contundent de mantenir els lligams intactes amb Europa.

No és d'estranyar, doncs, la implicació intensa i ferotge de la Casa Blanca per donar la benvinguda amb els braços oberts a l'OTAN a les fins ara neutrals Suècia i Finlàndia, dos països que han vist un viratge radical en les últimes setmanes en l'opinió pública sobre la urgència de demanar adherir-se a l'aliança militar. Una petició que té un patronatge incondicional en els Estats Units.

"Tenen el suport complet, total i contundent (dels EUA)", ha dit el president Joe Biden, acompanyat als jardins de la Casa Blanca pel president finlandès, Sauli Niinisto, i la primera ministra sueca, Magdalena Andersson. "Compleixen tots els requeriments per entrar-hi, amb escreix", ha assegurat el nord-americà, convençut que es tracta d'un moment "històric" que servirà per enfortir la democràcia, potenciarà el revifament actual de l'OTAN i la seguretat col·lectiva dels seus membres, i donarà "claredat i convicció" a la defensa d'uns valors compartits. "En resum, per fer-ho simple", ha conclòs Biden, "Finlàndia i Suècia faran que l'OTAN sigui més forta".

Fins que es completi la hipotètica adhesió d'ambdós països, el compromís de Washington es magnifica. Biden ha promès que els EUA estaran atents i "vigilant" les possibles amenaces que puguin rebre i afectin la seguretat de qualsevol d'ells, i no tindran cap dubte en "dissuadir i confrontar qualsevol agressió mentre Finlàndia i Suècia estan en el procés d'adhesió". No ha calgut especificar que l'origen d'aquestes amenaces és, indiscutiblement i pràcticament de manera única, Rússia.

I és que el subtext, tant en les paraules com en la imatge dels tres líders units en una mateixa croada, és prou evident: donar senyals inequívocs a Rússia que si la seva intenció amb l'agressió a Ucraïna era debilitar Occident, ha aconseguit exactament el contrari. Oficialment, però, el missatge que s'envia vol ser l'oposat. "Que nous membres s'afegeixin a l'OTAN no és una amenaça a cap nació", ha assegurat Biden, justificant que es tracta d'una aliança defensiva, sense voluntat d'agressió.

Confiats en superar l'escull turc

L'empenta nord-americana per accelerar l'acceptació de Suècia i Finlàndia a l'aliança militar s'ha trobat un obstacle inicial. Turquia ha expressat públicament l'oposició al fet que els dos països nòrdics s'hi afegeixin, al·legant que donen suport a milícies kurdes, i que està disposada a utilitzar el poder de veto (cal una decisió unànime en l'acceptació d'un nou membre) si no es resol aquest afer.

"Estem oberts a parlar de totes les preocupacions que Turquia pugui tenir sobre la nostra pertinença (a l'OTAN)", ha dit Niinisto. "Estem parlant amb tots, inclosa Turquia", ha afegit Andersson, esperançada que el procés de ratificació sigui "ràpid".

Dimecres al vespre, Biden ja havia parlat sobre el possible obstacle turc, traient-hi importància i convençut que, al final, tot anirà "bé". Al quarter general de l'OTAN tampoc hi ha cap dubte que al final la preocupació turca es resoldrà i s'evitarà el veto d'Ankara a l'adhesió dels dos països nòrdics. "Confio que arribarem a una decisió ràpida per donar la benvinguda a Suècia i Finlàndia a unir-se a la família de l'OTAN", ha dit el secretari general de l'aliança militar, Jens Stoltenberg.

Més sancions al petroli

D'altra banda, Washington continua en paral·lel en la seva croada per confrontar l'agressió russa. Segons diversos mitjans, la Casa Blanca està pensant seriosament sancions molt més directes al petroli rus, cosa que obligaria a fer malabars per no afectar el problema de subministrament de cru, ni apujar una inflació desbocada, ni tensar relacions geopolítiques amb països com l'Índia o la Xina.

D'altra banda, i després de dies de retard per culpa del bloqueig d'un senador, el Congrés ja té via lliure per atorgar a Biden 40.000 milions de dòlars en ajuda (majoritàriament militar) a Ucraïna.