Alemanya s'afegeix als Estats Units i autoritza Kíiv a atacar territori rus amb el seu armament

WashingtonSembla que la pressió del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha fet efecte. El govern de Joe Biden aquest dijous i el de Berlín aquest divendres han autoritzat finalment Ucraïna a atacar directament Rússia amb armament dels Estats Units, tal com van avançar dijous a Politico diversos funcionaris de la Casa Blanca. Segons aquesta informació, Washington hauria donat llum verda en secret a Kíiv per fer atacs limitats contra el territori rus pròxim a la frontera amb la regió ucraïnesa de Khàrkiv, on les tropes del Kremlin han obert recentment un nou front.

La decisió és rellevant i pot encetar un nou capítol de la guerra. Moscou feia dies que amenaçava amb conseqüències si els aliats occidentals, sobretot els EUA, decidien donar aquest permís a les tropes de Volodímir Zelenski. “El president ha ordenat recentment al seu equip que garanteixi que Ucraïna pot utilitzar armes nord-americanes amb finalitats de contraatac a Khàrkiv, de manera que Ucraïna pugui respondre a les forces russes que els ataquen o es preparen per atacar-los”, va apuntar un funcionari nord-americà a Politico.

Com en el cas de l'autorització parcial de la Casa Blanca, les tropes de Zelenski també podran utilitzar les armes subministrades per Berlín per defensar-se dels bombardejos llançats des de l'interior de Rússia contra la mateixa regió fronterera de Khàrkiv. "Estem convençuts conjuntament que Ucraïna té el dret, garantit pel dret internacional, a defensar-se d'aquests atacs", ha afirmat aquest divendres el portaveu d'Olaf Scholz en un comunicat. "Per fer-ho, també pot utilitzar les armes subministrades per a aquesta finalitat d'acord amb les seves obligacions legals internacionals, incloses les que subministrem nosaltres".

Però el risc d'una major escalada evita, de moment, que ni els Estats Units ni Alemanya permetin atacs de més llarg abast dins de territori rus. A la pràctica, això implica que els ucraïnesos tenen permís per emprar coets i llançacoets dels aliats només contra les unitats que es troben a l’altra banda de la frontera que separa els dos països. L’atac a objectius civils també queda descartat.

Debat a l'OTAN

Aquest, de fet, ha estat el gran tema de debat i divisió aquesta setmana entre els aliats de l’OTAN. Stoltenberg es va fer seu el clam de Volodímir Zelenski, que fa temps que demana poder utilitzar armament occidental per atacar Rússia, i va posar la qüestió sobre la taula. “Ha arribat el moment de repensar algunes de les restriccions existents. Els ucraïnesos tenen les mans lligades”, insistia a principis de setmana el dirigent de l’Aliança Atlàntica. Altres aliats, com el Regne Unit, els països bàltics, Polònia i recentment França, remaven en la mateixa direcció.

Londres, de fet, va ser el primer dels socis de l’OTAN a donar permís a Kíiv per utilitzar l’armament britànic per atacar Rússia. “De la mateixa manera que Rússia està atacant territori d’Ucraïna, podeu entendre perfectament per què Ucraïna sent la necessitat d’assegurar-se que s’està defensant”, va dir el ministre d’Exteriors britànic, David Cameron, a principis de mes des de Kíiv. Rússia ja va retreure llavors al Regne Unit –i a la resta de membres de l’OTAN– que estava incentivant una escalada en la guerra a Ucraïna.

Amenaça de Moscou

El consens entre els aliats occidentals havia augmentat en les últimes hores, cosa que feia intuir que la llum verda de Washington era imminent. Davant d’aquesta perspectiva, Moscou reiterava ahir les advertències. “En els últims dies i setmanes els membres de l’OTAN, especialment els Estats Units i altres països europeus, han entrat en una nova fase de l’escalada de tensions. I ha estat de manera conscient”, va dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

Fins ara Washington havia evitat prendre aquesta decisió per por a una confrontació directa amb un adversari que té armes nuclears. A més, els EUA temien que els atacs de Kíiv puguin afectar algun radar nuclear rus. Per això, segons Politico, la Casa Blanca ha insistit a les autoritats de Kíiv que es tracta d’una autorització completament limitada.

Tot i que Stoltenberg demanava als socis aconseguir un consens comú, no es tracta d’una decisió conjunta. Cada aliat ha de negociar unilateralment amb el govern ucraïnès quin ús pot donar al material armamentístic que li subministra.

A principis de maig, l’exèrcit rus va obrir un nou front al nord-est del país, a la regió de Khàrkiv. L’objectiu del Kremlin sembla que és la capital d’aquesta regió, també anomenada Khàrkiv, que és la segona ciutat d’Ucraïna. Tot i que l’exèrcit de Kíiv ha aconseguit aturar el primer embat de l’ofensiva russa, els combats continuen i els bombardejos contra la capital i les localitats de la regió són intensos i pràcticament diaris, fins al punt que han provocat un nou èxode intern de persones a Ucraïna.